Resultats de la cerca

Situació Vista aèria d’aquest castell, restaurat i encara habitat, que presideix la població ECSA - J Todó El castell s’alça sobre la roca i la població, al puig del Papiol 135 m, que dista 4 km de Molins de Rei per la carretera de Sabadell Mapa 36-16420 Situació 31TDF174882 Història Aspecte de la sala romànica coberta amb volta de canó que avui es troba amagada per construccions gòtiques F Baltà El 18 de gener de l’any 1115 els comtes Ramon Berenguer III i Dolça infeudaren als germans Arnau Pere i Bernat Pere el castell del Papiol i l’honor del dit castell perquè el tinguessin,…

Capella que presideix un petit veïnat de masies, anomenat de Sobrànigues, prop del Ter i no lluny de la desembocadura del Cinyana El lloc és documentat des del 1316 La capella actual és un petit edifici del segle XVII, bé que en va reemplaçar un altre que podria tenir un origen romànic

Aquesta església presideix el cementiri de la vila, fora del recinte medieval Consta ja documentada el 1228 mercès a deixes testamentàries Era una església sufragània de la parròquia de Santa Maria d’Alcover i el 1279 disposava d’una capellania Va tenir un capellà propi fins entrat el segle XIX Al segle XIII figura ja documentat el seu cementiri El temple actual és gòtic i en part és ocupat avui pels nínxols del cementiri

Aquesta església presideix el petit nucli de Sisteró, prop de Pelagalls L’edifici, que no conserva cap tret romànic, fou renovat a mitjan segle XVIII El lloc de Sisteró és esmentat des de l’any 1057 i la documentació menciona per primera vegada el castell de Sisteró el 1097 Santa Maria de Sisteró fou i és sufragània de la parròquia de Pelagalls És molt probable que la primitiva església de Sisteró fos aixecada en època romànica

Malgrat que la vila d’Albet és coneguda des del 914, el seu castell no és documentat fins al segle XII Fou donat per Ermengol VII a Bernat Sanç el 1159 No apareix més en la documentació Devia ser una fortificació força secundària, propera a l’església de Sant Martí d’Albet, que presideix aquest petit nucli de la vall de Castellbò El seu paper estratègic inicial seria el de protegir l’antic camí cap al Pallars

Antic castell que es trobava al poble de Mafet, 3 km al nord d’Agramunt, al capdamunt del tossal que presideix el nucli primitiu del poble Avui no en queda cap rastre La primera notícia coneguda del castell de Mafet data del 1190, any en què Ramon de Seró i la seva esposa Alet el donaren a la seva filla Berenguera, casada amb Ramon de Camporrells, conjuntament amb els castells de la Donzell i Seró Al segle XV pertanyia als Meca

Santuari marià situat a la punta d’un característic espadat, a 1123 m d’altitud És un lloc molt freqüentat, accessible des del coll de Condreu, al límit entre la Selva i la Garrotxa És esmentat en deixes testamentàries des del 1269, dins l’antiga parròquia de Sant Martí Sacalm o de Cantallops Els terratrèmols del 1428 van arruïnar l’antiga església, que fou reconstruïda seguint l’antiga orientació romànica també es va fer aleshores una imatge gòtica d’alabastre que encara presideix el temple

La casa i el santuari de Sant Salvador presideix una muntanya propera al poble de Torrent, vora Valldecós Tingué molta devoció entre la gent de la rodalia Esdevingué la seu d’una casa trinitària dependent del veí monestir de Vinganya Seròs, que acomplí una tasca important en la cristianització de la contrada La fundació trinitària seria impulsada per Guillem II de Montcada 1287-1328, senyor de Fraga, que concedí als religiosos de Vinganya diverses terres i honors a Torrent i Vilella El temple actual és un edifici del segle XVI, d’estil goticorenaixentista

Aquesta església, al nord del terme municipal, presideix el petit nucli d’Esblada avui despoblat No ha tingut mai consideració de parròquia, i per aquesta raó no és esmentada en les diferents butlles adreçades a l’església de Tarragona a la segona meitat del segle XII Fou una sufragània tradicional de la parròquia de Santa Maria de Querol El Pla de Vicaries de 1772 la convertien vicaria nutual L’edifici actual és una construcció d’origen romànic, però tan modificat que no pot ser considerat com a tal

L’església parroquial de Sant Martin —senzill edifici tardà- presideix la vila de Trevilhac, situada a 530 m d’altitud a l’esquerra de la ribera de La Craberissa El lloc de Trevilhac és esmentat en la documentació l’any 1026 com a límit de l’indret de Sequèra, sota la grafia Trivilano , forma que evoca un antic domini gallo-romà Una de les primeres mencions de la seva església parroquial data de l’any 1261, i posteriorment, el 1356, s’esmenta l’“ ecclesia Sancti Martini de Trivilacho ”