Resultats de la cerca

En aquesta darrera població fundà un pòsit de tipus castellà que descriví a Administració perpètua de cent cafissos de forment, per a què los pobres llauradors i hereters de la vila de Morvedre tinguen cada any forment per a sembrar ses terres, i heretats, sens pagar interés, ni creiximònia alguna València 1605 Fou conegut també per Perandreu

El nucli de Barbens és a 283 m d’altitud, a l’extrem SW del terme La seva església parroquial és al costat del castell, al centre del poble S’esmenta per primera vegada en l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona de l’any 1098, com una de les esglésies subjectes a aquesta canònica L’any 1178 el bisbe d’Arnau i els canonges de la seu d’Urgell concediren a Ramon de Torroja les primícies de Barbens i de les esglésies d’Aguilella, Tarroja i l’Aguda El 1181 se signà una concòrdia entre el bisbe i el capítol d’Urgell i l’orde del Temple sobre les primícies de…

Era una antiga quadra que formava part del terme de Codony, separat del domini del monestir de Santes Creus tanmateix, el 1298 la meitat dels delmes i les primícies del lloc eren posseïts per l’arquebisbe i el capítol de Tarragona, i l’altra meitat per l’esmentat monestir

L’església parroquial de la Sentiu apareix documentada a la segona meitat del segle XII concretament en una carta enviada pel papa Alexandre III des de Montpeller, el 13 d’agost de 1165, per la qual encarregà a Hug de Cervelló, arquebisbe de Tarragona, que obligués l’ardiaca Arnau a restituir, abans de trenta dies, la meitat de les primícies de l’ ecclesie de Sentiz , sostretes per aquest contra justícia, i reclamades per Guillem, prior de la Seu d’Urgell Poc després, el 1180, el mateix prior Guillem, amb el beneplàcit del bisbe Arnau de Preixens, donà a Guillem Ponç l’església…

Església parroquial del poble de Cornellà de la Ribera, que depenia del monestir de Santa Maria de la Grassa des de l’any 898 Fou reconstruïda i consagrada de nou el 1145 per Udalgar de Castellnou, bisbe d’Elna, que li confirmà el terme parroquial i els delmes, les primícies i les oblacions, els cementiris, i els seus alous

Comptador del capítol i administrador general de la mitra de Saragossa Estudià a Osca i Saragossa Escriví sobre les dificultats de la implantació de la contribució directa a Aragó 1814, 1820 i sobre l’abolició dels delmes i primícies proposada per les corts 1820 Traduí del català al castellà el Discurso sobre la langosta y medios de extinguirla 1785 d’Ignacio Jordán de Asso y del Río

Les restes d’aquesta església, avui arruïnada del tot, es troben al sud de Coborriu, a la vora del torrent de l’Ingla, als vessants del coll de Pendís Fou una sufragània de Sant Serni de Coborriu i així consta en l’acta de consagració d’aquesta església de l’any 1148 Els clergues de Coborriu rebien els delmes, les primícies, les oblacions i les defuncions del terme de Vilavedra

Aquesta església és esmentada en un document datat l’any 1055, en què el vescomte Bernat i la seva muller Adalgarda donaren a Santa Maria de la Seu el lloc i l’alou de Puiol Derrant , situat entre els castells d’Aramont i Galliners —afrontava pel nord i per llevant amb Aramont, pel sud amb Galliners, i a ponent amb la Noguera—, i la meitat de les dècimes, primícies i oblacions de la seva església dedicada a sant Martí

A l’espectacle ofert pels ludiones , els joves romans afegiren expressions jocoses en forma de vers, creant un gènere que mesclava cant, so i dansa i que fou anomenat satura , mot relacionat potser amb satur ‘ple’ o amb lanx satura , un plat que contenia les primícies de tota una sèrie de fruits i que era ofert als déus Amb tot, és incert que satura fos la denominació de la forma dramàtica primitiva o el nom donat per la tradició erudita, a la qual es remuntà Livi