Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic Divideix la matèria en dues grans branques belles lletres i ciències naturals i eclesiàstiques, cadascuna subdividida en diverses àrees concretes, que hi són analitzades diacrònicament Des d’un punt de vista historicoliterari, les principals consideracions d’Andrés són que la civilització grecollatina és el fonament de tota la cultura occidental, la continuïtat de la qual assoleix el punt àlgid al s XVI, per bé que en l’evolució històrica de la cultura europea hi ha hagut dues “restauracions”, la de l’edat mitjana, pel contacte amb la civilització…

El valencià Joan Andrés comença a publicar, a Parma, Dell’origine, progressi e stato attuale d’ogni letteratura, que reivindica la cultura greco-llatina i la literatura catalano-provençal

El jesuïta Joan Andrés i Morell publica el darrer volum de Dell’origine, progressi e stato attuale d’ogni letteratura

Lluità per la República Partenopea i formà part del seu govern provisori, però amb l’ensulsiada d’aquella fou empresonat i ajusticiat Joveníssim, publicà un assaig de legislació romana, Nomotesia 1767 La seva obra cabdal és Saggi politici dei principi, progressi e decadenza della società 1785, tractat orgànic de filosofia històrica a l’estil del Vico, amb concepció cíclica del món primitiu i amb influències de l’escola escocesa i dels illustrats francesos

Format a Girona i Tarragona, ensenyà retòrica a la Universitat de Gandia El decret d’expulsió dels jesuïtes del 1767 l’obligà a traslladar-se a Itàlia, on el 1796 esdevingué bibliotecari del duc de Parma, i del 1807 al 1814, del regne de Nàpols Fou el primer a parlar de la influència àrab en la poesia i la música catalana i provençal de l’Edat Mitjana, teoria exposada en el tractat de literatura Dell’origine, progressi e stato attuale d’ogni letteratura , en set volums Cal esmentar la correspondència que mantingué amb el seu germà Carles, interessant per les referències musicals

Vida i obra De família aragonesa per part del pare i catalana per part de la mare Estudià al collegi de nobles dels jesuïtes de València i entrà a la Companyia de Jesús el 1754 Passà al Principat cinc anys seguits com a novici a Tarragona 1754-56, estudiant de lletres humanes a Manresa 1756-57 i de filosofia i ciències a Girona 1757-59 Fou ordenat de sacerdot a València, on estudià teologia 1759-63 Quan es produí l’expulsió dels jesuïtes 1767 era professor d’humanitats a la Universitat de Gandia A l’exili d’Itàlia, ensenyà filosofia a Ferrara Des del 1774 fins a la invasió napoleònica 1796…

El gigantisme i l’acromegàlia són dues alteracions degudes a un augment exagerat de la secreció d’hormona del creixement la primera apareix en la infantesa i causa un augment de la longitud dels ossos per la qual la persona afectada ateny una alçada molt superior a la que li correspondria segons la raça, el sexe i l’edat la segona s’inicia en l’edat adulta, quan els ossos ja han acabat de créixer en longitud, i no modifica l’estatura però causa un augment del gruix dels ossos, les vísceres i els teixits tous En una primera fase, la malaltia origina un augment de la força i un increment de la…

De família aragonesa per part del pare i catalana per part de la mare Estudià al collegi de nobles que els jesuïtes tenien a la ciutat de València, i entrà a la Companyia de Jesús el 1754 Passà al Principat cinc anys seguits com a novici a Tarragona 1754-56, estudiant de lletres humanes a Manresa 1756-57 i de filosofia i ciències a Girona 1757-59 Fou ordenat sacerdot a València, on estudià teologia 1759-63 Com tots els valencians de l’època, des del pare Vicent Tosca, fou més inclinat a les ciències que no pas a la metafísica, i menys a l’escolàstica, i alternà el castellà i el llatí com a…

Definició És anomenada abscés dentari o periapical una cavitat anormal plena de pus, envoltada per una càpsula de teixit conjuntiu que la limita, que es forma als teixits propers a l’arrel d’una peça dentària a causa d’una infecció, en general procedent d’una càries dental És anomenada flegmó dentari una inflamació d’origen infecciós, localitzada als teixits tous de la geniva, que en general es produeix com a complicació de l’abscés periapical, quan la infecció el sobrepassa, penetra el teixit ossi circumdant i, establint un canal estret, ateny la geniva Causes La causa més freqüent dels…

Definició L’ otoesclerosi consisteix en la formació d’os anormal de consistència molt dura en la càpsula òtica que es caracteritza pel fet que provoca minva de l’audició i zumzeigs a l’orella Freqüència, edat i sexe L’otoesclerosi és una malaltia freqüent Hom calcula que en pateix un 1,5% de la població, i és la causa més habitual de sordesa de transmissió en l’edat adulta Se sap, per estudis efectuats en autòpsies, que aproximadament un 8% de la població presenta focus de formació òssia anormal corresponent a una otoesclerosi, però en general no provoca sordesa ni cap mena de molèstia L’…