Resultats de la cerca
Es mostren 98 resultats
proteïna
A l’esquerra i al centre, estructura secundària de les proteïnes; a la dreta, estructura terciària d’una proteïna globular
© Fototeca.cat
Alimentació
Bioquímica
Nom genèric de diferents polímers naturals formats per la unió d’aminoàcids (des de 100 fins a molts milers, mitjançant un enllaç peptídic).
Tenen un pes molecular superior a 10000 El nom de “proteïna” fou introduït per Berzelius el 1840 Les proteïnes, essencials per a qualsevol forma de vida coneguda, tenen una determinada disposició en l’espai, condicionada per la seqüència d’aminoàcids estructura primària Aquesta disposició és conseqüència de les forces d’unió enllaços disulfur, ponts d’hidrogen, enllaços iònics, enllaços hidròfobs entre diverses parts de la cadena i l’obliguen a adoptar l’aparença, en el seu conjunt, d’una hèlix- α o bé d’un full plegat estructura secundària i determinades disposicions en…
proteïna conjugada
Classificació de les proteïnes conjugades
Bioquímica
Alimentació
Proteïna formada per un component proteic (apoproteïna) i un grup prostètic.
proteïna recombinant
Bioquímica
Proteïna obtinguda mitjançant la introducció d’un ADN recombinant en un hoste heteròleg, generalment un bacteri o un llevat, que és induït perquè la sintetitzi.
Són codificades per la recombinació de l’ADN de dos o més organismes diferents
microxip de proteïna
Bioquímica
Disposició ordenada de mostres de proteïna sobre un suport sòlid.
Permet l’anàlisi simultània i automatitzada d’un gran nombre de mostres S'utilitza per a identificar la presència de proteïnes, detectar alteracions i determinar-ne el nivell d’expressió
proteïna de plegament
Bioquímica
Proteïna que s’uneix i estabilitza una altra proteïna facilitant-ne el correcte plegament, l’associació de les seves diferents subunitats o el transport d’un compartiment cel·lular a un altre.
proteïna de fluorescència verda
Bioquímica
Proteïna produïda per meduses bioluminescents del gènere Aequorea, que es fa servir en recerca biològica com a marcador del funcionament dels gens i de la biosíntesi i del moviment de proteïnes en organismes vius.
La seva seqüència ha estat experimentalment alterada per produir tota una gamma de coloracions en ser illuminada amb llum ultraviolada També se’n fan servir variants que emeten llum quan entren en contacte amb alguna substància concreta, com arsènic, metalls pesants o trinitrotoluè, la qual cosa permet detectar fàcilment aquestes substàncies contaminats o explosives
proteïna d’organismes unicel·lulars
Alimentació
Bioquímica
Proteïna obtinguda per mitjà del metabolisme d’organismes unicel·lulars a partir d’un substrat no directament aprofitable per al consum animal.
Així, hom pot obtenir proteïnes per mitjà de llevats i bacteris a partir de melasses de l’elaboració del sucre, de residus de la pasta de paper, de xerigot, etc Per bé que aquests tipus de proteïnes són adients i d’alt valor alimentari, són majoritàriament destinades al consum del bestiar biotecnologia
placa amiloide
Bioquímica
Acumulació de proteïna beta-amiloide en determinades zones del cervell.
Es forma per digestió de la proteïna amiloide precursora, procés en el qual intervenen determinades proteases implicades en importants rutes de senyalització durant el desenvolupament La formació de plaques amiloides, també anomenades plaques senils, està associada amb la patogènesi de la malaltia d’Alzheimer Fisiològicament, la proteïna amiloide precursora participa en el tràfic de vesícules a l’axó
mucoproteïna
Bioquímica
Combinació d’una proteïna amb un mucopolisacàrid.
És una proteïna estructural de les membranes biològiques que comunica la qualitat de lubricant a les secrecions mucoses i al líquid sinovial de les articulacions dels vertebrats La mucina de les glàndules digestives conté mucoproteïnes i mucopolisacàrids Diverses fraccions mucoproteíniques obtingudes dels sucs gàstrics copulen amb la vitamina B 1 2
troponina
Bioquímica
Proteïna minoritària del múscul esquelètic, de pes molecular 86 000.
Actua com a captadora de calci en el procés de la contracció muscular Forma un complex amb la tropomiosina B proteïna relaxant