Resultats de la cerca

Definit per George Horace Gallup als EUA, està basat en les respostes d’una mostra de la població a determinades qüestions, el conjunt de les quals constitueix l’opinió sobre un tema Aquests sondeigs tenen particular aplicació per a preveure el resultat de les eleccions En molts països hom ha creat instituts especials de l’opinió pública

Continuador i divulgador de les teories de Galois, de qui publicà 1846 l’obra completa, aportà també innovacions importants al camp de l’anàlisi nombres transcendents de Liouville Publicà una revista de matemàtiques, molt famosa al seu temps, coneguda amb el nom familiar de “Journal de Liouville”

Professor 1851 i director 1861 de l’Escola de Nàutica de Barcelona Publicà, en collaboració amb Ezequiel Calvet, les famoses Tablas de Logaritmos Españoles 1847 i una Colección de Tablas para varios usos Del 1852 al 1866 publicà amb Joan Dey unes Tablas de declinaciones del Sol y ecuaciones del tiempo

Fou professor a Oviedo, a Madrid i a Buenos Aires S'ocupà de diversos aspectes de la matemàtica, com ara els espais n -dimensionals que exposà a Fundamentos de la geometría proyectiva superior, 1916 És molt conegut com a autor d’obres de text i de divulgació i com a historiador de la matemàtica Publicà Análisis algebraico 1917 i Teoría de las funciones reales 1920, i també nombrosos articles en revistes científiques L’Institut d’Estudis Catalans li publicà, dins la collecció de Cursos de Física i Matemàtica, l’obra Teoria de la representació conforme

Professor a les universitats de Lilla i a París i de l’escola politècnica Estudià les curvatures i les superfícies algèbriques, aplicà la teoria de grups a les funcions, s’interessà per les equacions diferencials i fou un gran teòric de l’aviació, el progrés de la qual impulsà a França Publicà Leçons sur le frottement 1895, Leçons sur la théorie analytique des équations différentielles 1897 i Axiomes de la mécanique 1922 Fou ministre diverses vegades d’instrucció pública, de la guerra, de finances, de l’aire i president del govern i de la cambra de diputats Ingressà a l’Acadèmia…

Estudià a Charlottenburg Berlín, Barcelona i Madrid Es doctorà també en ciències exactes i físiques i fou professor de les universitats de Saragossa, Barcelona i Madrid S'especialitzà en ciències fisicomatemàtiques, publicà nombrosos articles sobre aquests temes i el 1909 llegí a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona una memòria destacada Emisión de radiaciones por cuerpos fijos o en movimiento També exercí una activitat pedagògica important Publicà articles en la Revista de la Academia de Ciencias , de Madrid, i en el butlletí de l’Institut de Ciències de Barcelona Fundà un seminari…

Hom ha especulat sobre un possible origen judeoconversEs graduà en arts a València, on estudià vers 1530-40 Professor d’hebreu a la Universitat d’Ancona, tornà a València, on fou professor particular de matemàtiques i catedràtic d’hebreu 1563 i de matemàtiques 1567 de la Universitat El 1579 passà a Salamanca com a catedràtic de les mateixes matèries Observà l’anomenat cometa del 1572 , actualment identificat com a Supernova de Tycho Brahe, sobre el qual publicà Libro del Nuevo Cometa el 1573, des d’on atacà la tradicional creença en la immutabilitat dels astres, en determinà la posició…

Era nebot de Gregori Maians i Siscar  i germà del marí i matemàtic Francesc Siscar Des del 1777 fou guàrdia marina i el 1788 esdevingué director de l’Academia de Guardias Marinas de Cartagena i catedràtic de nàutica i de matemàtiques Publicà diverses obres didàctiques i científiques, com un Tratado de cosmografía 1796, que fou reeditat diversos cops fins el 1860 En esclatar la guerra del Francès fou governador militar de Cartagena 1809-10 i alhora secretari d’estat i de marina del govern de la regència de Cadis, i membre d’aquesta en dues ocasions Marginat pel règim absolutista 1814-20,…

Hi intervingueren Gregori Maians i Joan Baptista Coratjà Antoni Bordassar publicà el 1740 una Idea de una Academia Matemática

Fou professor a Oslo Estudià els grups i subgrups, dels quals establí teoremes fonamentals El 1881 publicà els treballs d’Abel