Resultats de la cerca
Es mostren 149 resultats
rampa d’amaratge
Transports
Gran matalàs de goma i lona ideat cap al 1920 per l’alemany Mein per a evitar que els vaixells que transportaven hidroavions haguessin de parar-se per recollir-los una vegada havien amarat.
La rampa era remolcada per popa l’hidroavió hi pujava pels propis mitjans, i era hissat, tot seguit, a bord del vaixell
festes panatenees
© Corel Professional Photos
Religions de Grècia i Roma
Celebracions religioses i civils de l’antiga Atenes en honor d’Atena Pòlies.
Instituïdes, segons la tradició, per Teseu, s’efectuaven el mes hecatombeó juliol-agost i finien el dia vint-i-vuitè del mes, aniversari de la deessa, amb una processó que pujava a l’Acròpolis per oferir-li el peple teixit per les donzelles ateneses Els dies anteriors, havien estat celebrats jocs gimnàstics i hípics, competicions poètiques i musicals i una festa nocturna amb una cursa amb làmpades Cada quatre anys les festes adquirien un relleu més especial i hom en deia Grans Panatenees en oposició a les altres Petites Panatenees que se celebraven anualment
Emili Vicente Vives
Andorra Difusió
Futbol
Futbolista, entrenador de futbol i professor d’educació física.
Migcampista format a les categories inferiors de la Unió Esportiva Lleida, jugà tres temporades amb el primer equip 1986-89, les dues últimes a segona divisió Posteriorment jugà al Club Futbol Balaguer, Unió Esportiva Tàrrega i el Club Futbol Gavà Es retirà el 2003 i des de llavors entrenà el CF Balaguer 2003-08, la UE Lleida 2008-13, el CF Reus 2013-14 i el FC Andorra la temporada 2016-17 fins a la seva mort Patí un accident mortal mentre pujava en bicicleta al coll de la Gallina Fou professor i catedràtic de l’INEFC de Lleida i professor del màster de Director esportiu i del de…
Sant Ponç d’Alinyà
La capella de Sant Ponç és situada a mig camí entre Perles i Alinyà, a l’antic terme de Fígols d’Organyà Segons P Madoz aquesta església era construïda en el lloc d’un antic castell, del mateix nom No s’ha trobat cap més notícia ni referència que permeti establir l’origen d’aquesta capella, si era una capella de castell, i per tant d’origen antic, o si fou una capella edificada posteriorment, aprofitant les restes d’edificacions preexistents Tan sols en la visita pastoral del 1758, la capella de Sant Ponç consta com a annexa de Sant Esteve d’Alinyà, on s’hi pujava dues vegades a…
Montalbà de l’Església
© Fototeca.cat
Església
Poble del municipi dels Banys d’Arles (Vallespir), situat en un coster, a l’esquerra del riu de Montdony, sota el roc de Sant Salvador (o de Montdony), al voltant de l’església (que conserva un interessant retaule barroc d’Honorat Rigau).
Domina el poble el castell de Montalbà , arruïnat, al roc de Sant Salvador, esmentat ja el 1020, que el comte Bernat I de Besalú donà a la seva muller Toda Passà als vescomtes de Castellnou i en foren feudataris els Serrallonga-Cabrenys El 1313 Beatriu de Serrallonga, vescomtessa de Rocabertí, filla de Bernat Hug de Serrallonga, prestà homenatge al rei Sanç de Mallorca, i dos segles més tard Montdony era encara dels Rocabertí El roc de Montdony ha estat objecte, fins a època recent, d’un culte probablement d’origen pagà hom pujava en processó el 3 de maig pel camí dels Evangelis…
nurag
Prehistòria
Tipus de monument prehistòric de Sardenya.
En forma de torre, és gairebé exclusiu d’aquesta illa n'han estat identificats més de 7 000 Els nurags —que corresponen a la tècnica arquitectònica dita ciclòpia o megalítica, amb grans blocs de pedra— solien tenir caràcter defensiu i sovint s’elevaven en la part central dels poblats El tipus més simple és el de planta circular, però també hom en troba, seguint l’evolució del temps, de plantes més complicades quadrilobulars, polilobulars, etc Segons el sistema de coberta, es divideixen en els de falsa cúpula, o thólos, i els de corredor amb sostre pla Hom pujava a la part…
Santa Maria de Carrasquer o del Coll (la Pobla de Roda)
Art romànic
Tot i que se n’ha perdut memòria, sembla pertinent d’identificar aquesta església amb Santa Maria del Coll, que segons diu la seva acta de consagració era emplaçada “ in civitatem Rotam, prope flumen Isavana ” L’any 1018 els seus fundadors, Ató i la seva dona Cenó amb llur fill Garcia, i Adalmà amb la seva dona Genebona i llur fill el prevere Apó, invitaren el bisbe Borrell de Ribagorça per tal de consagrar-la a honor de Santa Maria, sant Pere i sant Esteve, i la dotaren amb llibres, ornaments litúrgics i béns immobles, cosa que també van fer altres fidels D’acord amb les diverses referències…
Fernando Alonso Díaz
fernandoalonso.com
Automobilisme
Pilot de fórmula 1 asturià.
Debutà a la fórmula 1 el 2001 El 2003 passà a ser pilot oficial de Renault i assolí la primera victòria en un mundial en el Gran Premi d’Hongria, que el convertí en el pilot més jove de la història a aconseguir la pole-position , i en el primer pilot espanyol que pujava al podi en solitari en un gran premi mundial de fórmula 1 El 2005 i el 2006 guanyà el Campionat del Món de fórmula 1 L’any següent canvià de Renault a McLaren, escuderia amb la qual restà tercer en una temporada marcada per les polèmiques, després de la qual anuncià el retorn a Renault per al 2008 Els anys 2010-14…
Casa forta de Galls Carnuts (Aiguamúrcia)
Art romànic
Situació Façana principal, amb la porta d’entrada i diverses espitlleres J Fuguet El mas de Galls Carnuts, on hi ha les ruïnes de la casa forta-torre, està situat a uns 4 km de Selma, al nord del Pla de Manlleu i molt a prop del límit amb el Penedès L’indret és estratègic, hom diria que idoni per a la defensa, en una petita elevació del terreny, vora un penya-segat, des d’on es veu perfectament el mas de Gateleda a l’altre costat de la barrancada, vers el nord-est Mapa 419 35-16 Situació 31TCF756823 Per a anar al mas de Galls Carnuts, cal situar-se d’antuvi al poblet del Pla de Manlleu Del…
Sant Martí de Lavansa o de Sorribes de Lavansa (Lavansa i Fórnols)
Art romànic
El lloc de Sant Martí o de Sant Martí de la Guàrdia, a la vall de Lavansa, és esmentat en diversos documents dels segles X i XI —anys 994, 1031, 1056, 1063, 1085, 1087, 1089, 1097— mentre que el topònim de Sorribes apareix en el document de dotació de l’església i canònica de Santa Maria de la Seu pel comte Ermengol d’Urgell 1042-69 en un document de donació, del 1067, d’un alou situat a Tuixén que, per ponent, afronta amb Sorribes i en el document del 1087, en les afrontacions d’un alou situat “in Guardia, in apendicio de Sancto Martino …” que limita amb “ ipsa villa de Sorribes …” El…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina