El lloc de Sant Martí o de Sant Martí de la Guàrdia, a la vall de Lavansa, és esmentat en diversos documents dels segles X i XI —anys 994, 1031, 1056, 1063, 1085, 1087, 1089, 1097— mentre que el topònim de Sorribes apareix en el document de dotació de l’església i canònica de Santa Maria de la Seu pel comte Ermengol d’Urgell (1042-69); en un document de donació, del 1067, d’un alou situat a Tuixén que, per ponent, afronta amb Sorribes; i en el document del 1087, en les afrontacions d’un alou situat “in Guardia, in apendicio de Sancto Martino…” que limita amb “ipsa villa de Sorribes…”. El...