El lloc de Sant Martí o de Sant Martí de la Guàrdia, a la vall de Lavansa, és esmentat en diversos documents dels segles X i XI —anys 994, 1031, 1056, 1063, 1085, 1087, 1089, 1097— mentre que el topònim de Sorribes apareix en el document de dotació de l’església i canònica de Santa Maria de la Seu pel comte Ermengol d’Urgell (1042-69); en un document de donació, del 1067, d’un alou situat a Tuixén que, per ponent, afronta amb Sorribes; i en el document del 1087, en les afrontacions d’un alou situat “in Guardia, in apendicio de Sancto Martino…” que limita amb “ipsa villa de Sorribes…”. El topònim de la Guàrdia és esmentat en el document de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell. L’any 1068 es documenta la venda d’unes vinyes situades “in apendicio de Sancti Martini de Cordia…”, que es podria identificar amb Sant Martí de la Guàrdia.
Les afrontacions indicades en alguns d’aquests documents (1085, 1089, 1097) de les terres situades al lloc de Sant Martí o de Sant Martí de la Guàrdia fan suposar que es tracta de Sant Martí de Sorribes.
L’església de Sant Martí de Lavansa, segons la visita pastoral del 1575, tenia necessitat de reparar les cobertes, a més del campanar, on s’especifica que s’ha de construir una escala nova per dins de la torre, car fins a aquell moment s’hi pujava per damunt dels llosats de l’església. En aquesta visita, igual que la de l’inici del segle XX, tenia com a sufragànies les esglésies de Sant Julià de Pera, Sant Pere i Sant Romà de Sisquer.
L’església actual és un edifici de tres naus amb un campanar quadrat de torre tot refet al segle XVII i més tard, i totalment arrebossat per dins i per fora. És oberta al culte.