Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
Banū Qāsim
Família àrab aristocràtica.
Sembla que descendia del fihrita ‘Abd al-Malik, emir d’Al-Andalus Establerta al País Valencià ~720 al voltant de la vila d’Alpont Serrans, al s XI constituïren la taifa d’Alpont , que es mantingué independent gairebé un segle Donaren nom a la vila de Benicàssim
Qāsim Amīn
Literatura
Dret
Escriptor i magistrat egipci.
Estudià a Al-Azhar i a Montpeller És autor del llibre Aforismes sobre els costums que recorda El llibre dels caràcters d’Ibn Hāzm Però la seva fama és deguda a les dues obres revolucionàries que publicà bé que hom les creu escrites o almenys directament inspirades pel seu mestre Muhāmmad 'Abduh , Tahrīr al-mar'a ‘Alliberament de la dona’, 1899 i Al-Mar'a al-ǧaadīda ‘La dona nova’, 1905, les quals defensen els drets de la dona criticant la tradicional estructura de la societat musulmana
al-Qāsim ibn Ḥammūd
Història
Califa berber de Còrdova (1018-23) hammudita
).
A la mort del seu germà ‘Alī ibn Ḥammūd de Còrdova , ocupà el poder enfront dels drets legítims del seu nebot Yaḥyà ibn ‘Alī, que el deposà el 1021 Malgrat que aconseguí de recuperar Còrdova 1023, en fou bandejat pel poble, revoltat contra el domini berber Refugiat a Jerez, morí executat pel seu nebot
Abū-l-Qāsim al-Šabbī
Literatura
Poeta i assagista tunisenc.
De formació exclusivament aràbiga i sense haver tingut accés a les literatures europees, fou un creador original que introduí innovacions de forma i de contingut en la poesia àrab, amb versos molt rítmics, recollits en un dīwān La seva poesia és cada vegada més valorada Escriví, d’altra banda, un estudi sobre la imaginació poètica entre els àrabs
Abū-l-Qāsim al-‘Irāqī
Química
Alquimista àrab, autor d’una obra titulada Coneixements adquirits sobre el cultiu de l’or.
Abū-l-Qāsim al-Zahrawī
Metge andalusí, conegut a l’Occident per Abulcasis
i Albucasis
.
Exercí a la cort cordovesa És autor d’una enciclopèdia mèdica, Kitāb al-taṣrīf liman ‘aǧiza ‘an al-ta'ālīf , traduïda al llatí per Gherardo da Cremona, i després també al provençal i a l’hebreu, i amb nombroses edicions llatines al llarg de l’edat mitjana L’obra d’al-Zahrawī constituí un dels texts més importants per a l’estudi de la ciència mèdica occidental, sobretot per les seves descripcions de malalties i llurs tractaments i per les seves innovacions en cirurgia, acompanyades de dibuixos de diversos instruments que ell mateix ideà
Abū-l-Qāsim ‘Ammār ibn ‘Alī
Oftalmologia
Metge oculista iraquià, conegut a Occident per Canamusali.
Residia al Caire en temps del califa fatimita al-Ḥākim És autor d’un tractat sobre les malalties dels ulls traduït a l’alemany el 1905, important per les notícies que dóna sobre les operacions dels ulls, especialment les cataractes, per a les quals sembla que fou el primer a utilitzar el procediment de succió
Abū-l-Qāsim ‘Umar al-Ṯaqafī
Història del dret
Jurista andalusí.
Fugí de Còrdova arran de la caiguda del califat i s’establí a Mallorca, on féu escola Deixebles seus foren els illencs al-Manaqūri de Manacor i ‘Abd Allāh ibn Waqqāṣ al-Lamtī
Abu al-Qāsim Maḥmūd ibn ’Umar az-Zamakhsharī
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Filòleg i teòleg musulmà.
Fou un dels representants màxims de l’escola mutazilita de Bagdad És autor d’un comentari de l’Alcorà al-Kaššaf ‘an ḥaqā'iq al-tanzīl , on fonamenta l’exegesi alcorànica en argumentacions filològiques, i d’altres obres filològiques, com al-Mufaṣṣal
Abū-l-Qāsim Muḥammad ibn Ismā‘īl ibn ‘Abbād
Història
Cadi de Sevilla, primer membre de la dinastia dels abbadites, que governà la taifa de Sevilla fins a la fi del s XI.
L’any 1023, aprofitant les lluites internes del califat de Còrdova, s’havia declarat independent a Sevilla Per tal de reforçar la seva posició politicoreligiosa fomentà la ficció del retorn del califa difunt Hišām II Atacà diverses vegades les taifes berbers, política continuada pel seu fill al-Mu'tadid