Resultats de la cerca

Després d’estudiar ciències polítiques s’establi com a assessor de recursos humans Fill d’un pare obès i ell mateix afectat en la infantesa de sobrepès, a inicis dels anys vuitanta començà a interessar-se per la nutrició i els mètodes d’aprimament arran dels hàbits alimentaris que hagué d’adoptar com a cap de personal d’una multinacional farmacèutica Ell mateix ideà un mètode propi, més tard conegut amb el seu nom, consistent no en reduir les quantitats ingerides sinó a evitar determinats tipus d’aliments, exposat en els llibres Comment maigrir en faisant des repas d’affaires 1986 i Je mange…

Format a Viena, fou influït al principi per Gustav Klimt i Ferdinand Hodler Epígon del Jugendstil, conreà un expressionisme dur, orientalitzant i de contorns ben delimitats, que hom ha qualificat de pròxim a la psicosi Autoretrat , 1911, collecció particular

Fill d’un comerciant català Periodista de combat, alt funcionari del ministeri de justícia i advocat impetuós de causes populars Íntim amic del Dr Atl , fou, com ell, un paisatgista vigorós que hom ha qualificat d’impressionista, malgrat que generalment elaborava els quadres a l’estudi

Format a les escoles oficials de Tolosa i de París S'especialitzà en pintura mural Exposition Internationale de París, 1937 i en cartons de tapissos per a diverses institucions oficials Hom l’ha qualificat d’expressionista poètic És representat a museus de París, Tolosa, Albi, etc

A diferència de l' advaita de Ṡaṅkara , admet tres principis eterns l’ànima, el món i Déu i dóna importància decisiva a la devoció a Rama bhakti amb vista a l’alliberament mokṣā del cercle de les reencarnacions saṃsāra

Deixeble de Juncosa, amplià estudis a Roma ~1701-18 És autor d’escenes de les vides de Santa Úrsula i de Sant Nicolau i del Sant Josep entre àngels i el Purgatori de l’església de Sant Joan Baptista de Valls Treballà a diverses poblacions de la comarca Hom l’ha qualificat de murillista, tot i que el seu estil no és unitari

Fou el representant més qualificat de l’anomenada generació dels preciosistes florentins Autor del Sepulcre del cardenal de Portugal 1461, San Miniato al Monte, Florència, la seva obra cabdal, i de busts, relleus i nombroses madones Mare de Déu de la Llet Basílica de Santa Croce, Florència, el seu estil es caracteritzà per la faiçó extremament acurada de les superfícies, amb resultats quasi pictòrics

Es formà a l’École des Beaux-Arts de París amb Léon Bonnat, de qui aprengué la tècnica del retrat ha estat qualificat de Rigau modern Hom li ha retret que el seu art fou volgudament arrelat a la terra nadiua tipus humans, paisatges, escenes quotidianes Té obres als museus de Nova York i de Filadèlfia Era conservador del museu i del teatre municipal i director de l’Escola Municipal de Dibuix de Perpinyà

El 834 presidí un tribunal sobre reclam d’unes aprisions per part de Dextre, contra Teofred, fill de l’hispà Joan El 836 els vescomtes Ermenard i Austen ja l’havien succeït El fidel Esteve, que rebé un precepte de Carles el Calb, afavorint-lo de béns al Narbonès 849, qualificat el 852 de vassus dominicus i jutge del tribunal del comte Odalric, marquès de Gòtia, a Crespià Narbonès, deu ésser un altre personatge, probablement el seu fill 880

Deixeble de Joan Conchillos, l’acadèmia del qual continuà Pintà un quant temps a Mallorca capella de la comunió del convent de Sant Francesc de Palma, 1709 De la seva obra sobresurt el retaule major de l’església de Sant Domènec, a València, i altres obres a les esglésies de Sant Bartomeu i Sant Tomàs La seva Adoració dels Reis catedral de València, deteriorada el 1936, és d’estil força setcentista Hom l’ha qualificat d’imaginatiu, incorrecte i fecund