Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
quartó
Història
Cadascun dels cinc districtes jurisdiccionals en què fou dividida Eivissa, extramurs de la vila, des de la conquesta catalana del segle XIII.
En temps islàmics, l’illa es dividia en els termes d’Alhauec, Xarc, Benissàmit, Portumany i Algarb Els tres conqueridors catalans en feren quatre quartons, repartint el primer, Alhauec, entre els altres quatre Xarc esdevingué el quartó de Santa Eulària Benissàmit, el de Balansat Portumany, el de Portmany i Algarb, el de ses Salines d’Eivissa Guillem de Montgrí es quedà amb els quartons de Balansat i de les Salines Nunó Sanç, comte de Rosselló, el de Portmany a Pere, infant de Portugal, correspongué el de Santa Eulària Tanmateix, continuaren apareixent cinc …
quarterada
Física
Mesura agrària pròpia de les Illes, especialment Mallorca.
Equival a 400 destres quadrats, o sia 71,03 àrees Comprèn 4 quartons o 16 horts
puig de missa
Geografia
A Eivissa, elevació de terreny coronada per una església, situació que es dóna al Puig de Missa de Santa Eulària i al de Sant Miquel.
Algunes cases s’enfilen pel puig, i el poble, sobretot a Santa Eulària, ha crescut més modernament al seu peu En tots dos casos es tracta d’esglésies dels antics quartons
vessana
Física
Mesura agrària pròpia del Gironès, l’Empordà i la Selva.
La vessana de rei , o corrent , equival a 900 canes quadrades, o sia 2187,4 m 2 , i és dividida en 4 quartons La vessana baronil o de comte , o de senyor , no tan corrent, equival a 1024 canes quadrades, o sia 2488,8 m 2
es Pla de Vila
Història
Un dels quartons d’Eivissa constituït pel pla que envolta la capital; la seva jurisdicció fou repartida entre els senyors dels altres quartons.
Fou una continuació del terme de l’Eivissa àrab conegut per Alhauec i un cinquè quartó que no desaparegué del tot
escut
Història
Arma defensiva consistent en una làmina de metall, cuir o fusta, que hom portava al braç esquerre.
Els escuts grecs eren circulars, mentre que els romans eren rectangulars Al començament de l’edat mitjana eren de fusta amb el centre de metall Les illustracions revelen que a Catalunya, a l’època comtal, eren usades dues menes d’escut el rodó, adequat per a lluitar a peu, i el d’ametlla guerrers de la Bíblia de Rodes i dels segells eqüestres dels comtes de Barcelona, propi per a la lluita a cavall Ambdues modalitats persistiren al segle XIII, en què aparegué també el de forma ogival les corretges amb què l’escut era subjectat al braç ja rebien llavors el nom de maniple Al s XIV les…
Santa Eulària
Història
Uns dels quartons en què era dividida Eivissa del s XIII al XIX.
En la conquesta correspongué, per sorteig, a Pere, infant de Portugal, i passà, per venda, a les rendes de la corona i això explica el nom de quartó del Rei amb el qual també era conegut Corresponia, encara que no exactament, al terme de Xarc de l’Eivissa àrab N'era el centre Santa Eulària del Riu
Eivissa
Paisatge de l’interior de l’illa d’Eivissa
© Fototeca.cat
Illa
Illa de l’arxipèlag de les Balears, en porció meridional i occidental amb relació al conjunt de les illes (és situada entre els paral·lels 30°50’40’’, al cap Falcó, i 39°06’22’’, al pla d’en Serra, lat N, i entre els meridians 1°17’27’’, al cap Jueu, i 1°37’48’’, al cap de Campanitx, long E).
La geografia Té una extensió de 567,51 km 2 11,3% de la total de l’arxipèlag, 170 km de costa i unes distàncies màximes de 41 km de N a S i de 15 km d’E a W Per la seva importància física i humana ocupa el tercer lloc entre les Balears, després de Mallorca i Menorca, respecte a les quals presenta diferències ben marcades, tant en el paisatge com en les activitats humanes Forma, per factors geogràfics de formació i veïnatge i sobretot de dependència lligams humans —de poblament, històrics, etc—, econòmics i administratius, la unitat administrativa suprainsular d’Eivissa i Formentera, conjunt…
Sant Joan del castell de Navata
Art romànic
Situació Aquesta església es troba situada dintre el recinte del castell Mapa 258M781 Situació 31TDG885749 Per anar-hi cal fer el mateix camí que duu al castell Història La capella del castell de Navata era emplaçada a l’angle nord-est del seu recinte fortificat El castell és conegut popularment amb el nom, d’altra banda ben corrent, de “Castell dels Moros” L’any 1251 hi ha una primera notícia coneguda sobre la capella de Sant Joan del castell de Navata El 19 de gener de 1291 el vescomte Dalmau de Rocabertí hi instituí un benefici que dotà amb 50 mitgeres d’ordi, 20 de blat, 15 somades de…