Resultats de la cerca

Entre els raigs corpusculars més coneguts hi ha els raigs α alfa i β beta emesos per les substàncies radioactives, els raigs catòdics catòdic i els raigs còsmics còsmic També cal esmentar els raigs δ delta, que són formats per electrons i es produeixen com a conseqüència de la ionització dels àtoms quan els raigs α o β travessen la matèria, i els anomenats raigs positius o raigs canals , que són raigs corpusculars formats per ions positius que es produeixen en els tubs de descàrrega, com a conseqüència de la ionització dels àtoms i molècules del gas enrarit present

L’existència d’aquests àtoms fou descoberta com a conseqüència de l’estudi sobre les substàncies radioactives naturals Fou F Soddy qui, el 1911, proposà el nom d' isòtop i constatà la igualtat de les seves propietats químiques La majoria dels elements naturals són formats per diversos isòtops que només poden ésser separats per procediments físics difusió, centrifugació, espectrometria de masses, destillació fraccionada i electròlisi Hom classifica els isòtops en estables , amb una vida mitjana de l’ordre de 3000 milions d’anys, i inestables o radioactius , que emeten radiacions i…

Estudià a Cambridge Fou nomenat professor, successivament, a Mont-real 1898, Manchester 1907 i Cambridge 1919, on dirigí el Cavendish Laboratory 1919-37 President de la Royal Society 1925-30, és conegut per les seves investigacions sobre la radioactivitat, els gasos, la matèria i, sobretot, pel seu model d'àtom , el 1899 descobrí la radioactivitat del tori i identificà els raigs α i β de les radiacions radioactives el 1906 estudià les partícules alfa, que identificà com a nuclis d’heli Amb H Geiger ideà un mètode per a comptar les partícules alfa 1908 El 1919 descobrí la…

Consisteix en l’emissió espontània de partícules alfa, beta, neutró o radiacions gamma, captura K, o de totes dues alhora, procedents de la desintegració de determinats núclids que les formen, per causa d’un arranjament de llur estructura interna activitat La radioactivitat pot ésser natural o artificial , segons que la substància ja la posseeixi en l’estat en què és trobada en la natura o bé li hagi estat induïda per irradiació El conjunt dels nuclis radioactius d’una mateixa espècie, que hom diu que formen un radionúclid , tenen una radioactivitat ben definida, comuna a tots ells, que els…

Estudià al Royal College of Chemistry El 1854 fou nomenat inspector al departament de meteorologia de l’observatori Radcliffe Oxford, i el 1855 obtingué la càtedra de química a la Universitat de Chester El 1856 es traslladà a Londres Fundà i dirigí la publicació “Chemical News” 1859-1906 i el “Quaterly Journal of Science” El 1861, en efectuar observacions espectroscòpiques dels residus obtinguts en la fabricació de l’àcid sulfúric, descobrí i aïllà per primera vegada el talli, del qual estudià exhaustivament les propietats Construí el radiòmetre 1875 i inventà i dissenyà els tubs electrònics…

Hom els empra, especialment, en una cella calenta

Si aquesta transformació és provocada mitjançant la interacció amb alguna altra mena de partícules o nuclis, rep el nom de reacció nuclear Hom distingeix dues grans classes de desintegració la α partícula alfa i la β partícula beta, la diferència essencial de les quals està en el fet que la primera desintegració té un espectre discret d’energia, mentre que la segona el té continu, a causa de la presència del neutrí que acompanya la interacció feble Semblantment a la desintegració β, es dóna la captura electrònica dels tipus K, L, M, etc Acompanyant algun d’aquests fenòmens hom…

Una primera pluja radioactiva , anomenada pluja local , té lloc durant un interval de poques hores després de l’explosió, cau sobre una zona més o menys propera al lloc de l’explosió i, en el cas d’explosions experimentals, pot ésser controdada Hi ha, però una segona pluja radioactiva, anomenada pluja mundial , la caiguda de la qual té lloc al cap de mesos o bé d’anys de l’explosió i abasta una zona molt amplia i de localització imprevisible, bé que la radioactivitat ja ha minvat notablement

Si el nucli Z,A es transforma radioactivament en el nucli Z’, A' les llleis de Soddy estableixen que en una desintegració α és Z'=Z -2 A'=A en una desintegració β és Z'=Z +1 A'=A en una desintegració γ és Z'=Z A'=A Inicialment aquestes lleis foren enunciades en termes del desplaçament experimentat pel nucli radioactiu en la classificació periòdica, raó per la qual són anomenades també lleis dels desplaçaments radioactius Hom les anomena també lleis de Fajans-Soddy

Bàsicament un àtom consta de dues parts D’una banda el nucli , format per protons i neutrons, que conté gairebé tota la massa de l’àtom ~99,9% però que només n’ocupa una part infíma ~10 - 5 vegades les seves dimensions Els electrons, d’altra banda, envolten el nucli formant capes a diferents nivells i, a conseqüència de llur càrrega elèctrica negativa, neutralitzen la càrrega positiva del nucli Les masses dels àtoms van dels 10 - 2 7 kg als 10 - 2 5 kg, i llurs dimensions dels 10 - 1 0 m als 10 - 9 m Els àtoms d’un mateix element tenen el mateix nombre de protons i electrons nombre atòmic, Z…