Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
radiotècnia
Electrònica i informàtica
Tècnica de la transmissió a distància d’informació (so, imatge, senyals, dades, etc. ) per mitjà d’ones radioelèctriques o hertzianes.
Tota transmissió necessita un emissor i un receptor L’emissor té la funció de transformar la informació a transmetre en senyals elèctrics i aquests en ones electromagnètiques mitjançant l’antena Les installacions destinades a l’emissió constitueixen l' estació emissora o, simplement, emissora El receptor capta les ones de l’emissió mitjançant l’antena i les transforma en senyals elèctrics, i amb aquests restitueix la informació inicial Per a poder dur a terme la transmissió esmentada i alhora permetre l’existència de diverses emissores simultàniament, hom recorre a la modulació d’una…
radiotècnic | radiotècnica
René Barthélemy
Física
Enginyer i físic francès.
Investigà sobre radiotècnia, aparells de mesura, radar i televisió
heterodí | heterodina
Electrònica i informàtica
Dit del procediment consistent a superposar dues oscil·lacions a fi d’obtenir-ne una altra de freqüència igual a la diferència entre elles.
Aquest procediment és emprat en aparells electrònics freqüencímetres, oscilladors, etc i en radiotècnia
condensador variable
Electrònica i informàtica
Condensador constituït per un grup d’armadures metàl·liques mòbils que poden desplaçar-se o girar en relació amb un altre grup d’armadures fixes.
Amb aquest moviment hom aconsegueix de fer variar la capacitat entre uns certs límits pel fet de variar la superfície entre armadures Aquests condensadors són emprats en radiotècnia per a modificar la freqüència d’un circuit oscillant a fi de sintonitzar una ona, i són anomenats aleshores condensadors de sintonia
Taganrog
Ciutat
Ciutat de l’oblast’ de Rostov, Rússia.
Situada al golf homònim, a la mar d’Asov, és un nucli industrial important indústria metallúrgica i de construccions mecàniques més del 60% de tota la producció, alimentària, de la pell i de materials de la construcció Té institut pedagògic i de radiotècnia Hi ha el museu Čekhov, a la seva casa natal
generació d’harmònics secundaris
Física
Procés òptic no lineal en què fotons d’un raig de llum interaccionen amb un medi no lineal per esdevenir fotons amb el doble de freqüència, el doble d’energia i la meitat de longitud d’ona que els fotons inicials.
La generació d’harmònics secundaris per part del collagen sota l’efecte d’un làser és utilitzada en la microscòpia òptica d’alta resolució en els camps de la medicina i la biologia Aquest efecte té el seu equivalent en radiotècnia en la duplicació realitzada per un circuit o un dispositiu multiplicador de freqüència
Ralph Vinton Lyon Hartley
Enginyer electrotècnic nord-americà.
S'especialitzà en radiotècnia, perfeccionà diversos sistemes de telegrafia i telefonia i construí l’oscillador de tubs electrònics que duu el seu nom Estudià la transmissió d’informació i el 1928 enuncià la llei segons la qual la potència quantitativa d’un mitjà de transmissió és proporcional a l’amplitud de la banda de freqüència pròpia d’aquest mitjà
resistència no lineal
Electrònica i informàtica
Resistència que no obeeix la llei d’Ohm.
Té una gran aplicació en circuits electrònics de control, regulació, automatisme, radiotècnia, etc Hi ha diferents tipus de resistències no lineals Unes de les més utilitzades són les resistències variables amb la temperatura, entre les quals n'hi ha de coeficient de temperatura negatiu conegudes com a resistències NTC i de coeficient positiu conegudes com a resistències PTC també són corrents les de valor variable dependent de la llum LDR i les de valor dependent de la tensió VDR
bobina
Electrònica i informàtica
Dispositiu format per un conductor elèctric aïllat i enrotllat formant un cert nombre d’espires disposades en diverses capes i destinat a crear un camp magnètic en passar-hi un corrent elèctric.
Sovint va disposada sobre un nucli de ferro, i pot funcionar sola o bé amb d’altres formant tot el conjunt un enrotllament com a les màquines elèctriques o als transformadors Segons llur forma o disposició, les bobines reben diferents noms així, hi ha bobines toroidals, romboidals, planes, de disc o de galeta, en fons de cistell, de niu d’abella o de bresca, etc, algunes de les quals són correctament emprades en radiotècnia Segons llur missió, les bobines poden ésser inductores, induïdes, primàries, secundàries, etc Tota bobina, a causa de la seva autoinducció, presenta una reactància que sol…