Resultats de la cerca

La recalada consta de les tres parts següents determinació prèvia de la situació de l’embarcació, determinació de l’aproximació a la costa i identificació de l’esmentada costa La recalada tanca, generalment, la part de navegació d’altura

Música clàssica Al novembre es va estrenar l’òpera Fin de partie , de György Kurtág, al Teatro alla Scala de Milà © Teatro alla Scala En un any marcat per aniversaris musicals molt significatius, la commemoració dels cent anys de la mort del compositor francès Claude Debussy Saint-Germain-en-Laye, Illa de França, 22 d’agost de 1862 – París, 25 de març de 1918 i el centenari del naixement del compositor, director d’orquestra, pianista i divulgador nord-americà Leonard Bernstein Lawrence, Massachusetts, 25 d’agost de 1918 – Nova York, 14 d’octubre de 1990 van ser les efemèrides de més relleu en…

Com eren els catalans i la seva terra durant la segona meitat del segle XIX O, amb un plantejament més correcte de la qüestió quina imatge desprenien i com era captada Les possibilitats de resposta ajustada a la realitat són molt limitades La preocupació sociològica és relativament recent i els testimonis que es poden aportar són els sorgits de llibres de viatges o de novelles i per tant, en tots els casos, esbiaixats pel pintoresquisme O els provinents de quadres i gravats, on la voluntat de vendre imatge o d’accentuar les arestes caricaturitzables o idealizadores, deformen també la realitat…

Aeronàutica L’aviació comercial a Catalunya L’aeroport de Pirineus-la Seu d’Urgell ja estava operatiu al principi d’any per a l’ús d’avions privats i emergències © PTOP / Generalitat de Catalunya L’any 2010 es van obrir al trànsit aeri dos aeroports el de Pirineus-la Seu d’Urgell, per a avions privats i d’emergències, que es va inaugurar el 4 de gener, després de ser rehabilitat, i el de Lleida-Alguaire, que es va inaugurar oficialment el 17 de gener El 5 de febrer següent, Vueling va realitzar el primer vol a París des d’aquest darrer aeroport, amb un Airbus 320 en què viatjaven 165…

Festa, comunitat i transgressió En les petites comunitats rurals en què han viscut, al llarg de la història, la majoria dels éssers humans, les festes construïen l’ordre del temps social –el calendari–, interrompien les rutines i les tasques quotidianes i, en concentrar la gent de l’indret en un únic espai, originaven una experiència de comunitat Els forjadors de la societat moderna, industrial i capitalista, guiats per l’ètica del treball com a vocació i per la maximització del guany, van considerar que unes celebracions com aquelles distreien de la feina i constituïen un trastorn…