Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
recristal·lització
Tecnologia
Procés de formació de nous cristalls, iniciat en alguns punts d’un metall o d’un aliatge deformat en fred, que acaba per absorbir els cristalls existents abans de la deformació i de l’inici del procés.
La recristallització és iniciada en sotmetre el metall o l’aliatge a un escalfament a partir d’una temperatura mínima, determinada per la composició de l’aliatge, la presència d’impureses, etc, anomenada temperatura inicial de recristallització i, en mantenir aquesta temperatura el temps suficient o en augmentar-la, van apareixent nous cristalls, que arriben a substituir totalment els antics El curs del fenomen és influït sobretot per la composició i la presència d’impureses, per la velocitat d’augment de la temperatura, per la durada del procés i pel grau de deformació en fred
recristal·lització
Química
Mètode de purificació de composts cristal·lins consistent en la dissolució d’aquests en solvents apropiats calents, per tal que, en refredar-se, subministrin una forma cristal·lina més pura (cristal·lització).
És, juntament amb els mètodes cromatogràfics, una de les tècniques de purificació de sòlids més emprades
recristal·lització
Mineralogia i petrografia
Formació d’una nova cristal·lització en el si d’una roca; si aquesta és endògena, té lloc per accions internes químiques, tèrmiques o mecàniques que produïren la fusió d’alguns dels seus elements cristal·litzats, els quals, després, un cop variades les condicions, cristal·litzaren de nou.
Si la roca és exògena, té lloc per mitjà de la diagènesi, on intervé també la pressió i la circulació d’aigües mineralitzadores que dipositen substàncies que després cristallitzaren en el si de la roca
fossildiagènesi
Paleontologia
Conjunt de processos fisicoquímics que tenen lloc durant la fossilització d’una resta orgànica un cop aquesta ha quedat englobada dins del sediment; aquests processos són bàsicament tres: mineralització, recristal·lització i dissolució.
La mineralització suposa la substitució àtom a àtom de la matèria mineral original del fòssil altres vegades, el que té lloc és la recristallització de la matèria mineral original en un altre sistema cristallí finalment, el que pot tenir lloc és la dissolució de l’organisme i el reompliment posterior de la matèria mineral amb altres materials diferents de l’original en aquest darrer cas es produeix un motllo que no conserva cap molècula de l’organisme que donà lloc al fòssil
camp d’escòries
Geomorfologia
Forma de relleu volcànica originada per l’acumulació d’escòries o cendres, que, en caure damunt uns relleus preexistents, n’atenuen les formes.
Les cenfres donen origen a formacions en capes —a vegades força allunyades de l’àrea d’erupció, que hom anomena loess volcànic La compacitat d’aquestes capes que pot ésser simplement física o a causa d’una recristallització depèn de la temperatura de les cendres en el moment de caure
dinamometamorfisme
Mineralogia i petrografia
Metamorfisme dinàmic que es dóna com a resultat de l’augment de pressió o tensió al llarg de les dislocacions de l’escorça terrestre.
Les roques deformades presenten molt sovint zones amb una estructura de gra molt fi En són un exemple les milonites, l’estructura de les quals prové de la trituració i el moviment dels grans minerals, sense una recristallització important ni creixement de nous grans Aquesta classe de metamorfisme és molt local i d’extensió limitada
clivatge
Geologia
Fàbrica planar i repetitiva produïda per processos de deformació dúctil en roques metamòrfiques de baix grau.
És un tipus de foliació que pot definir-se per aixafament dels grans que componen la roca, per reorientació de minerals d’hàbit planar, per recristallització, o per fenòmens de dissolució en plans determinats En una sèrie estratigràfica plegada, el clivatge sol disposar-se de forma parallela al pla axial dels plecs Una roca amb clivatge sol clivellar-se en plans parallels, com és el cas de les pissarres
porfiroblast
Mineralogia i petrografia
Cristall gran i ben desenvolupat que es troba en roques metamòrfiques envoltat d’una matriu d’altres cristalls més petits.
La textura corresponent és anomenada porfiroblàstica Els porfiroblasts més comuns són aluminosilicats relativament densos, com el granat, l’estaurolita, la cianita o l’andalusita La seva formació es deu a fenòmens de nucleació durant la recristallització metamòrfica, sense la intervenció d’una fase líquida Els porfiroblasts tenen, freqüentment, petites inclusions d’altres minerals que poden, o no, ésser presents a la matriu que els envolta Quan presenten un gran nombre d’inclusions reben el nom de poikiloblasts
milonita
Mineralogia i petrografia
Roca de gra fi, amb foliació i lineació ben marcades, produïda per cisalla dúctil d’una roca prèvia.
Una milonita ha experimentat un procés de reducció de mida de gra respecte de la roca original o protòlit, procés que ha tingut lloc per recristallització dinàmica, i no pas per fracturació La deformació interna en les milonites ha estat acomodada fonamentalment per mecanismes de plasticitat cristallina, lligats al moviment de dislocacions dins dels cristalls Tot i que les milonites són de gra fi, poden contenir cristalls aïllats de dimensions majors, anomenats porfiroclasts porfiroclast Comunament, les milonites es troben en bandes planars corresponents a zones de cisalla o falles dúctils
diagènesi
Mineralogia i petrografia
Conjunt de canvis fisicoquímics soferts pels sediments, sense alteració de llur composició mineralògica, des que es dipositen fins que formen una roca coherent.
Són produïts, principalment, pel pes d’unes altres capes dipositades a sobre La diagènesi es pot produir ràpidament o lentament, segons l’efecte dels factors que hi intervenen, els més importants dels quals són la compactació o reducció del volum per disminució dels espais buits i expulsió de l’aigua —és més important com més petits són els elements sedimentats—, la recristallització de minerals produïda en els punts on hi ha més poca pressió, després de la dissolució prèvia en aquells en què n'hi ha més, i la cimentació , que omple els buits i uneix els grans amb matèria d’origen secundari,…