Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
just a temps
Economia
Dit del procediment de gestió de materials, inicialment concebut per Toyota, amb l’objectiu d’eliminar el malbaratament i facilitar la utilització al màxim de les capacitats dels obrers.
Aquesta metodologia japonesa de gestió posa èmfasi en la disponibilitat d’estocs molt reduïts, amb subministraments freqüents dels proveïdors, que arriben en el moment i al lloc precís on seran utilitzats Exigeix estudiar amb molta cura les cadències productives, per tal d’impedir que uns inventaris tan exigus —molt poc costosos— originin colls d’ampolla en els aprovisionaments, la qual cosa implica un gran sentit de corresponsabilitat dels treballadors
sistema generalitzat de preferències
Economia
Règim duaner multilateral aplicat pels estats desenvolupats a favor dels productes manufacturats importants dels països en via de desenvolupament, pel qual són reduïts, o suprimits, els aranzels, però amb possibles restriccions quantitatives.
Acordat a la UNCTAD 1970, ha estat aplicat per tots els estats industrials als estats beneficiaris des del 1973 al 1991 La tendència actual és a simplificar els tràmits, a afavorir més els països menys desenvolupats i a reduir-ne els beneficis per als nous països industrials
cafè
cafè El Cafè de les Delícies de Barcelona (s XIX)
© Fototeca.cat
Art
Economia
Establiment on hom serveix la beguda anomenada cafè
, i també licors, refrescs, etc.
L’existència del cafè com a establiment públic és documentada a l’Aràbia des del s XV D’allà passà a Turquia, des d’on es difongué a Europa a través de Venècia a mitjan s XVII A Anglaterra, en fou l’introductor el grec Pas Rosee, el qual obrí un establiment a Londres 1652 foren també importants el Saint James i el Rose A Alemanya, el primer lloc on hom obrí un cafè fou a Leipzig 1674, seguit de Ratisbona i de Stuttgart A França fou el sicilià Francesco Procopio dei Coltelli qui obrí 1702, a París, diversos establiments d’aquesta mena, tals com el de la rue de Tourmon i el de la Comédie…
comerç
Economia
Conjunt d’activitats de compra i venda, i de bescanvi de productes naturals o industrials amb l’objectiu de connectar la producció amb el consum o la inversió.
Hom pot trobar l’origen de l’activitat comercial en els pobles més antics de l’Orient A la Mediterrània, tingué una gran expansió amb els fenicis, els grecs i els romans, a la qual seguí un parèntesi en temps de la dominació àrab A partir del segle XI, és remarcable l’activitat dels mercaders italians, que enriquiren la pràctica comercial amb el crèdit i la societat per accions, i més tard la dels catalans Amb la descoberta d’Amèrica les vies de comunicació s’amplien vers l’Atlàntic, i Sevilla i Lisboa esdevenen centres comercials de més importància Posteriorment, els capdavanters del comerç…