Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Nova Economia Clàssica
Economia
Escola de pensament econòmic desenvolupada a partir de l’obra de Robert E.Lucas
.
Se centra en l’anàlisi macroeconòmica basada en el comportament dels individus, i destaca la importància de la formació d’expectatives racionals en el procés de presa de decisions per part dels individus, els quals empren tota la informació disponible de manera adequada D’aquesta manera els agents del sector privat de l’economia coneixen les regles que regeixen el comportament de les autoritats econòmiques i les tindran en compte a l’hora d’actuar, la qual cosa fa que les actuacions públiques per reduir les oscillacions de l’activitat econòmica tinguin un efecte molt menor de l’…
procés econòmic
Economia
Conjunt d’estadis i activitats que, en llur constant i progressiva repetició, configuren el fet econòmic.
Aquest conjunt és integrat alhora per un procés de producció dels béns d’un bé en concret o d’una totalitat de béns produïts en un país, societat, etc i per un procés de distribució de les rendes corresponents als diversos factors que intervenen en el procés de producció L’objectiu de l’economia política és de determinar la regularitat d’aquests processos i d’investigar les lleis socials que regeixen el procés econòmic, el qual, com ha estat dit, no és acomplert d’una vegada, sinó que és una repetició constant del procés de producció i del de distribució En el procés econòmic, d’…
Finn Eric Kydland
Economia
Economista noruec.
El 1968 es graduà a la Norwegian School of Economics and Business Administration i es doctorà a la Carnegie Mellon University, a Pittsburgh EUA, el 1973 És professor de la Universitat de Califòrnia, a Santa Bàrbara EUA Destacà per les seves contribucions a l’anàlisi de les variables que regeixen els cicles econòmics, aplicades en la reforma de bancs centrals i en el disseny de polítiques econòmiques El 1977 demostrà la importància de la credibilitat en la política econòmica Quant als cicles econòmics, provà que l’explicació de les pujades i baixades econòmiques no s’havien de…
escola històrica
Economia
Escola econòmica, sorgida a Alemanya al principi del segle XIX, caracteritzada per la tendència a emprar el mètode inductiu i la renúncia a cercar lleis generals que regeixen l’home abstracte substituïdes per les lleis històriques que regeixen l’home concret de cada societat i cada època determinades.
Observa, per tant, els fets socials recollits per les estadístiques i en el passat per la història, l’única que pot explicar el veritable caràcter d’aquests fets Hom hi pot assenyalar dues èpoques la de la vella escola històrica , representada per Wilhelm Roscher l’obra cabdal del qual és System der Volkswirtschaft , 1854, Bruno Hildebrand i Karl Knies, la qual tanmateix no arribà a induir de les dades recollides l’explicació dels fenòmens econòmics que estudiava Vers el 1870 Gustav Schmoller definí la nova escola històrica com a dotada d’una metodologia empírica mitjançant la qual hom…
ordre natural
Economia
Situació òptima que, segons els fisiòcrates, pot assolir l’ordre existent si es compleixen les lleis naturals, immutables i absolutes que regeixen tots els fenòmens socials.
Si no són deformades per l’actuació humana, aquestes lleis conduiran a la situació més avantatjosa per a tota la societat, és a dir, a l’ordre natural
monopoli
Economia
Forma de mercat en què l’oferta és concentrada a les mans d’un sol oferent i la demanda és atomitzada.
Les diferents configuracions possibles de les condicions de l’oferta donen peu a altres formes de mercat assimilades sovint a una definició en sentit ampli de monopoli, com, per exemple, el duopoli , quan els oferents d’una mercaderia només són dos, i l' oligopoli , quan els oferents són un nombre restringit De la mateixa manera, quan el mercat es caracteritza per l’existència d’un demandant i molts oferents, hom l’anomena monopoli de demanda o monopsoni També es pot distingir entre monopoli natural , quan es parla de recursos naturals d’un caire especial, monopoli econòmic , quan es tracta…