Resultats de la cerca

És un fenomen característic dels pocs materials que, com l’aigua, tenen una densitat més gran a l’estat líquid que al sòlid, i és el responsable de bona part de l’acció erosiva de l’aigua damunt les roques

Estudià el diamagnetisme, l’absorció i la radiació de la calor, la dispersió de la llum, la suspensió de partícules en els colloides descobrí l’efecte que duu el seu nom, la combustió dels gasos i els sorolls produïts per aquesta, etc Féu una explicació del fenomen del regel i de les glaceres

Inclou processos de fusió i de sublimació L’ablació depèn de la radiació solar modificada per l' albedo el glaç ennegrit per les morenes, d' albedo més feble, fon més la calor transmesa per la pluja i pels corrents d’aigua de fusió la temperatura i el moviment de l’aire el föhn és un agent d’ablació poderós la boira, que forneix calories per condensació del vapor en contacte amb la superfície freda del glaç i que pot impedir el regel nocturn En latituds mitjanes, per exemple als Pirineus, l’ablació guarda correlació sobretot amb les temperatures màximes diàries del final de…

A les zones de neu perpètua és fàcil que es produeixi una gran acumulació de neu i que les capes inferiors d’aquesta es converteixin en glaç, el qual, per acció de la gravetat, tendirà a lliscar cap a nivells inferiors Hi ha diversos tipus de glaceres L’ alpina consta de dues parts el circ glacial i la llengua glacial En el circ glacial s’acumula la neu, que es mescla amb l’aire atmosfèric i, en virtut de la forta pressió i del contant regel a què resta sotmesa, es transforma en una massa granulosa, compacta, blanca i plena de bombolles d’aire denominada neu congesta El circ glacial és…

Durant el màxim glacial les glaceres del massís de la Maladeta vessaven cap a l’Artiga de Lin pel coll de Tòro de Barrancs, que veiem en la fotografia, el qual quedà modelat amb la forma característica d’un coll de transfluència glacial David Serrat Els refredaments de la Terra ocorreguts durant el Quaternari situaren el nivell altitudinal de les neus permanents un miler de metres per sota del nivell actual, és a dir, entre els 1900 i els 2100 m sobre el nivell de la mar, la qual cosa va fer que algunes de les nostres muntanyes que actualment no tenen glaceres quedessin a prop d’aquest límit…