Resultats de la cerca

Fou un gran dinamitzador de la vida musical de Tarragona durant els anys previs a la Guerra Civil Espanyola Començà a estudiar a la seva ciutat natal amb J Ayné, que al mateix temps era propietari d’una botiga d’instruments musicals i partitures Alguns anys més tard Ricomà acabà essent propietari de l’empresa, que prosperà i tingué representació també a Barcelona, on es convertí en una de les cases més importants del ram Des del seu negoci, visqué molt de prop l’ambient musical del moment i entrà en contacte amb músics com J Gols, R Bonet, Echegoyen, Josep Català, Francesc Tàpies i d’altres…

Influït per l’Orfeó Català i la Capella de Manacor, no limità el seu camp a la música popular, sinó que estrenà també a Mallorca obres corals de Schumann, Wagner i altres autors alemanys Collaborà sovint en els actes culturals organitzats per Nostra Parla i altres entitats regionalistes El seu repertori estigué format per polifonia sacra i, especialment, cançó popular, i era pensat d’acord amb el credo ideològic de l’orfeó "mallorquinitat, renaixença i puixança nacional" El 1924 pogué celebrar les seves noces d’argent amb un concert al Teatre Principal, sota la direcció de Sebastià Ramis…

Fill de l’argenter Francesc Cabot i Ferrer , continuà el negoci familiar És germà del colleccionista Emili Cabot Aconseguí una sòlida posició financera i fou president de les principals associacions econòmiques i culturals de Barcelona Banc Comercial, Metro Transversal, Tívoli, Cinaes, Fira de Mostres, Cambra Oficial de Comerç i Navegació 1921-26, Centre Excursionista de Catalunya 1899 i Orfeó Català 1901-35 El 1900, en contra de la voluntat de la Junta i sobretot de Lluís Millet, accedí a la vicepresidència de l’Orfeó Català En molt poc temps aconseguí el suport de la Junta, i es convertí…

Fill de Joan Güell i Ferrer Estudià mecànica, economia política, dret i ciències aplicades, a Barcelona, França i Anglaterra, i continuà els negocis del seu pare El 1871 es casà amb Isabel López y Bru, hereva dels marquesos de Comillas, la qual, en esdevenir vídua, fou creada 1919 gran d’Espanya Tingué deu fills, entre els quals el polític  Joan Antoni de Güell , l’artista Eusebi Güell , la compositora  Isabel Güell  i l’artista Maria Lluïsa Güell Associat amb Ferran Alsina, creà a Santa Coloma de Cervelló una fàbrica de panes, que esdevingué la Colònia Güell 1891 Fundà la  Companyia…

Un dels primers músics coneguts de la història de la vila fou Josep Costa, que hi nasqué a la segona meitat del segle XVI i morí el 1627 És el primer d’una llarga llista de músics fills de Terrassa i monjos de Montserrat, en la qual també apareixen P Jorba, J Guarda, J Ramoneda, J Cortada, M Marsal, J Puig, B Vinyals, J Boada i F Vinyals, entre d’altres Francesc-Lluís Bordons Solsona ~1610 - 1650 construí el primer orgue de la parròquia del Sant Esperit entre el 1630 i el 1649 L’any 1646, l’Ajuntament de la ciutat i aquesta parròquia fundaren conjuntament una petita escola de música que fou…

Vida Es formà musicalment amb Domènec Mas i Serracant, Enric Granados, Lluís Millet i Enric Morera Després de conèixer, per referències i articles, l’obra d' Émile Jaques-Dalcroze , es traslladà a Suïssa, on es diplomà a l’Institut Jaques-Dalcroze de Ginebra 1911 Introduí aquest mètode a Catalunya a través de l’Institut Català de Rítmica i Plàstica avui Institut Joan Llongueres, que fundà el 1913 Fou també fundador i director de l’Escola Coral de Terrassa 1901-18, inspirada en el model de l’Orfeó Català, i dirigí l’Escola Municipal de Música de la mateixa ciutat 1912-18 També instituí i…