Resultats de la cerca
Es mostren 86 resultats
Hans Lippershey
Física
Òptic neerlandès.
El 1608 reivindicà la invenció de la ullera de llarga vista, que alguns investigadors han atribuït a Zacharias Jansen 1590
Florus de Lió
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Diaca a Lió, dirigí l’escola catedralícia Escriví De electione episcoporum , on reivindicà la llibertat de l’elecció dels bisbes, i la collecció canònica Capitula ex lege et ex canone collecta
Felip de Courtenay
Història
Sisè emperador (titular) de Constantinoble (Felip I) (1273-83).
Fill de l’emperador Balduí II, en morir aquest reivindicà, sense èxit, el tron imperial ocupat pels Paleòleg Residí amb la seva cort a Nàpols, on es casà amb Beatriu, filla del rei Carles I
Émile Bertaux
Història
Art
Historiador francès de l’art.
Fou director de la Gazette des beaux-arts Estudià l’art medieval del sud d’Itàlia Reivindicà la importància de l’art hispànic medieval en el recull Les primitifs espagnols 1906-09 És autor, també 1908 i 1911, dels volums sobre la pintura hispànica de la baixa edat mitjana a l' Histoire de l’art d’André Michel
Bonaventura Armengual
Filosofia
Història
Lul·lista.
Guardià dels convents franciscans d’Alaior, Ciutadella i Alcúdia i definidor de l’orde, escriví l' Archielogium vitae, doctrinae et martyrii Raymundi Lulli 1643, afegit, dos anys després, a l’edició de l' Ars generalis ultima de Francesc Marçal L’autor hi reivindicà l’ortodòxia de Llull Escriví, també, De rebus Majoricarum , obra perduda, i l' Epítome del reino baleárico , inclòs per Damián Cornejo a la Crónica seráfica 1686
Marc Salvi Otó
Història
Emperador de Roma (69 dC).
Amic de Neró, aquest li prengué la seva muller Popea i l’envià a la Lusitània En rebellar-se Galba 68 dC, s’hi adherí per tal d’obtenir l’adopció, però no l’aconseguí i, vinculat amb elements fidels a la família julioclàudia, reivindicà la figura de Neró i es féu proclamar emperador Topà, però, amb el seu rival l’emperador Viteli i, bé que l’afrontà, sucumbí davant la superioritat de les seves forces S'occí amb un coratge i una serenitat proverbials
Artur I de Bretanya
Història
Duc angeví de Bretanya (1196-1203), comte d’Anjou i del Maine (1199-1203).
Fill pòstum de Jofre d’Anglaterra i de Constança, duquessa de Bretanya Sota la protecció de Felip II August de França reivindicà els seus drets a la corona anglesa davant el seu oncle Joan Sense Terra Ambdós reis signaren la pau de Goulet 1200, però les hostilitats recomençaren dos anys després Artur, que havia rebut del rei francès la investidura d’Aquitània, Anjou i Maine, n'emprengué la conquesta, però fou sorprès i fet presoner a Mirabeau per Joan Sense Terra, el qual l’assassinà poc després
Ricardo Flores Magón
Història
Revolucionari mexicà.
Contrari a la dictadura de Porfirio Díaz, el 1906 fundà, als EUA, el Partido Liberal Mexicano, que adoptà la ideologia socialista, reivindicà un programa revolucionari d’intervencionisme estatal i inspirà el moviment obrer mexicà El 1911 fracassà la insurrecció organitzada per ell i el seu germà a Califòrnia, però el president Francisco Madero cercà la seva collaboració, que Flores li negà Moltes de les seves reivindicacions foren admeses al congrés de Querétaro 1917, però morí en una presó nord-americana pel fet d’haver redactat un manifest adreçat a tots els revolucionaris del…
John Berryman
Literatura
Poeta nord-americà.
Es donà a conèixer amb Poems 1942, i posteriorment demostrà la potència de la seva veu poètica en Hommage to Mistress Bradstreet 1956, on reivindica la figura d’aquesta poetessa i mostra la influència de la poesia de Yeats i Auden Dream Songs 1964 li valgué el premi Pulitzer, i His Toy, his Dream, his Rest 1968, el National Book Award Pòstumament li foren publicades Delusions, Etc 1972, una novella que deixà inacabada, Recovery 1973 i un volum que conté 42 poemes inèdits, Henry's Fate and other Poems 1967-1972 1977
Carles d’Habsburg-Lorena i de Borbó
Història
Fill petit de l’arxiduc Leopold Salvador d’Àustria-Toscana i de Blanca de Borbó, filla del pretendent carlí Carles de Borbó i d’Àustria-Este, duc de Madrid.
Després de la Primera Guerra Mundial es traslladà a Barcelona El 1931 tornà a Àustria, on participà en la Heimwehr Després de l' Anschluss , residí a Itàlia El 1938 es casà morganàticament i perdé el títol d’arxiduc d’Àustria Naturalitzat espanyol, el 1945 encapçalà els carlins que rebutjaven Xavier de Parma i reivindicà, en contra de la llei sàlica, la corona espanyola amb el nom de Carles VIII, intitulant-se, a més, duc de Madrid Li foren tolerades activitats polítiques, principalment a Catalunya, organitzades pels seus seguidors, octavistes o carlesoctavistes Fou enterrat a…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina