Resultats de la cerca
Es mostren 737 resultats
camí de Cavalls
© Antònia Sànchez - blogenmenorca
Camí de 185 km de longitud que fa la volta a l’illa de Menorca, majoritàriament prop de la costa.
Actualment, l’antic camí de Cavalls correspon a un sender de gran recorregut GR-223 que travessa els diferents paisatges illencs en vint etapes senyalitzades Tot i que els seus orígens no estan històricament contrastats, sembla que es remunta al 1330, quan el rei Jaume II establí l’obligació dels colons de mantenir un cavall armat per defensar l’illa i vigilar la costa mitjançant aquest camí Posteriorment, el camí fou utilitzat durant les dominacions anglesa i francesa del segle XVIII
festa de la Llum
Folklore
Festa que hom celebra a Manresa, el dia 21 de febrer, commemorant el prodigi d’una llum misteriosa que, segons tradició, fou vista a l’església del Carme de la dita ciutat, el 21 de febrer de 1345.
Una primera allusió històrica de la celebració es remunta al 1536 Des del s XVII i fins al XIX se celebrà el segon diumenge de quaresma Té un sentit religiós d’acció de gràcies a la Santíssima Trinitat per la pau restablerta entre la ciutat i el bisbe Galceran Sacosta, enemistats per motius relacionats amb la construcció de la séquia de Manresa És considerada festa major d’hivern La primera referència documental de la llum data del mateix any 1345
agrupació de defensa forestal
Economia
Agrupació, dins l’àmbit de Catalunya, que té com a principal missió elaborar i executar plans de prevenció i vigilància d’incendis i de reforestació territorial.
Poden formar-ne part els titulars i agrupacions de terrenys forestals, ajuntaments, associacions de protecció de la natura i organitzacions professionals agràries Es regularen a partir de l’any 1986 com a conseqüència del programa Foc Verd elaborat pel departament d’agricultura, ramaderia i pesca de la Generalitat de Catalunya El seu origen es remunta, però, als antics grups d’extinció d’incendis i auxili immediat que es començaren a formar al principi dels anys seixanta a Catalunya N'hi ha prop de 300
satura
Literatura
Forma dramàtica romana, l’origen de la qual, segons Livi, es relaciona amb les formes de la dansa amb acompanyament de flautes d’os dels ludiones, cridats de l’Etrúria per a la celebració dels jocs romans del 364 aC.
A l’espectacle ofert pels ludiones , els joves romans afegiren expressions jocoses en forma de vers, creant un gènere que mesclava cant, so i dansa i que fou anomenat satura , mot relacionat potser amb satur ‘ple’ o amb lanx satura , un plat que contenia les primícies de tota una sèrie de fruits i que era ofert als déus Amb tot, és incert que satura fos la denominació de la forma dramàtica primitiva o el nom donat per la tradició erudita, a la qual es remuntà Livi
sifó
Pommiebastards (CC BY-SA 2.0)
Geologia
Cavitat natural, totalment inundada d’aigua, típica dels carsts situats a la zona saturada.
Pot tractar-se d’un pou que baixa i després remunta en forma de V, com és el cas de la Fònt de Vauclusa font vauclusiana , o bé de galeries més o menys subhoritzontals, o bé d’una combinació dels dos tipus Aquestes cavitats són explorades pels espeleòlegs subaquàtics Als Països Catalans, el primer grup que s’hi dedicà fou l’ERE del Centre Excursionista de Catalunya, cap als anys cinquanta, i en foren els principals impulsors Subies i Godoy, que moriren a la fou de Bor
brega de galls
Arts de l'espectacle (altres)
Espectacle consistent a col·locar dos galls de baralla en una gallera perquè s’ataquin mútuament, generalment fins que un aconsegueix de matar l’altre.
A vegades hom colloca sobre els esperons ganivets esmolats per tal de donar més espectacularitat a la baralla Generalment, el públic fa apostes a favor de l’un o de l’altre Les bregues de galls tenen una tradició que es remunta als grecs La seva pràctica havia estat molt estesa a la Gran Bretanya, França, Espanya, especialment a Andalusia, i als països americans de parla castellana Fins fa poc anys era molt practicada a Cuba, a Mèxic i en altres llocs de l’Amèrica Llatina, i avui encara ho és a les Filipines
Ordos
Altiplà
Altiplà de la Xina, delimitat al N per la corba del Huang He superior i travessat en direcció E-W per la Gran Muralla xinesa, gairebé enterrada per la sorra.
La part septentrional, semidesèrtica, pertanyent a la Mongòlia Interior, és la terra dels ordos , pastors nòmades de raça mongòlica que donaren nom a la totalitat del país llur cultura remunta al s VIII aC Entre les peces artístiques trobades cal esmentar els mànecs de punyal amb caps d’animal, les figures animals de bronze, les plaques calades amb escenes de lluites de feres i els grups humans amb motius eròtics És possible de considerar l’art dels ordos com una mena de pont entre el grafisme xinès i la cultura de Tagar
Du Pont de Nemours and Company
Empresa química nord-americana, amb seu a Wilmington (Delaware).
El seu origen es remunta al 1802, en crear un emigrant francès Eleuthère Irénée Dupont de Nemours una petita fàbrica de pólvora L’any 1915 es constituí en societat anònima i a partir del 1920 diversificà la seva producció industrial química, plàstics, fibres sintètiques —és la creadora del raió i el niló— productes farmacèutics, energia atòmica Des del 1981 controla la societat petroliera nord-americana Continental Oil Company CONOCO, proveïdora de productes derivats del petroli A l’Estat espanyol participa amb un 50% en l’empresa comercial Desarrollo Químico Industrial SA DEQUISA
Rila
Oficina de Turisme de Bulgària
Massís
Massís muntanyós, al SW de Bulgària, que constitueix la part septentrional del Ròdope.
El pic més alt, el Musala 2925 m, és també el cim més elevat de la regió balcànica A la vall del riu Rila i als afores de la població homònima, a 1147 m, hi ha el monestir de Rila , el més important de Bulgària i monument nacional Es remunta a la fundació monàstica de l’ermità Ivan de Rila segle X El monestir actual, del segle XII, fou gairebé destruït per un incendi el 1833 i restaurat tot seguit 1834-60 L’església conserva una important icona de la Mare de Déu, del segle XII, i les relíquies del monjo fundador
Federació Catalana de Voleibol
Federació Catalana de Voleibol
Voleibol
Organisme rector del voleibol a Catalunya.
Fou fundada l’any 1959, tot i que la pràctica d’aquest esport a Catalunya es remunta al 1946 i que el primer Campionat d’Espanya el guanyà un equip català, l’ACE Bombers de Barcelona S’encarrega de dirigir i coordinar la pràctica, la promoció, el desenvolupament i la tecnificació del voleibol, tant de pista com de platja Amb seu a Barcelona, tingué com a primer president Francisco García Valls Organitza les competicions d’àmbit català, que en el cas del volei pista i en categoria sènior es divideixen en tres divisions L’any 2009 tenia 3140 llicències federatives