Resultats de la cerca

Hom li atribueix molts peregrinatges, especialment a Roma, acompanyat sempre del gos típic de la seva iconografia Es diu que tenia cura d’empestats pel camí, i per això és advocat contra la pesta i malalties contagioses El seu culte s’estengué al segle XV per tot Europa, sovint associat al de sant Sebastià, l’altre advocat contra la pesta A Barcelona és venerat des de la pesta del 1587 i el culte és encara popular a la plaça Nova És venerat també a València, Castelló, Banyuls de la Marenda, Alaró, Benassal, Vilagrassa, Bellpuig Urgell, Reus, Tarragona, etc, sovint amb ballades i corrandes i…

El càrrec de director recau periòdicament en membres de les diverses Esglésies Fins el 1983 hi residí una petita comunitat de monjos de Montserrat

Antoni Tremulles I Girona — Falset, Priorat ~1630 contractà el retaule de Sant Ramon per a l’església de Santa Maria de Vilafranca del Penedès el 1605 El seu fill Antoni Tremulles II Falset, Priorat — Vilafranca del Penedès 1678 treballà a Valls entre el 1639 i el 1670 D’aquest escultor eren germans els també escultors Josep Tremulles Vilafranca del Penedès 1603 — , que residí molts anys a Valls i tingué taller a Barcelona, d’on era ciutadà el 1647, quan contractà el retaule major de Santes Creus, i Llàtzer Tremulles I Vilafranca del Penedès 1605 — Perpinyà 1657, que s’…

Hi residí pràcticament fins el 1817, que retornà a Santa Susanna En aquest curt espai de temps edificaren una casa monàstica Santa Maria de la Trapa, de s’Arracó i agençaren per a l’agricultura tot el redós, que abans era pràcticament un desert El 1825 hom intentà de nou, sense èxit, de restablir al lloc una comunitat de trapencs

Fundat amb el títol de Santa Creu ~979 per sant Romuald, hi residí sant Pere Damià, i més tard hi sojornà Dant Erigit en abadia el 1325, fou centre cultural gràcies al cardenal Bessarió Cap d’una congregació benedictina independent, fou unit 1569 als camaldulencs Suprimit el 1579, fou restaurat definitivament a la darreria del s XIX L’església és romànica, amb elements dels s X i XII el monestir és dels s XV i XVIII

La majoria de les seccions eren de Catalunya Tarragona i del País Valencià, i, en general, el centre directiu la comissió pericial residí a Reus Adscrita a la Federació Regional Espanyola de l’AIT i després a la FTRE, celebrà ininterrompudament congressos anuals fins el 1904 Tingué un nombre estable de socis 1 540 oficials i 392 aprenents el 1873, 2 072 i 367, respectivament, el 1882, i 2 642 i 241, respectivament, el 1903 Edità “El Eco de los Oficiales Toneleros”

Claude-Joseph Vernet Avinyó 1714 — París 1789 residí molts anys a Itàlia, on completà la seva formació S'especialitzà en paisatges marins, entre els quals destaca la sèrie dels principals ports francesos, que li fou encarregada pel marquès de Marigny Port de La Rochelle , Musée de la Marine, París El seu fill i deixeble Antoine-Charles-Horace Vernet , anomenat Carle Bordeus 1758 — París 1836, guanyà el premi de Roma el 1782 Pintor de temes de caça La caça del cérvol , 1827 Musée du Louvre, París, militars i històrics El matí d’Austerlitz , 1808 Versalles, fou també un bon…

A la darreria del s XVIII creà a València importants empreses comercials Al començament del s XIX la botiga dels Bertran tenia sucursals a Madrid, París, Brusselles i Londres Finalment, centrats a Madrid llurs afers comercials, abandonaren el País Valencià Els germans Vicent Bertran de Lis i Manuel Bertran de Lis dirigiren moviments revolucionaris durant la primera meitat del s XIX A partir del 1808 foren els principals impulsors de la Junta Superior del Regne i obtingueren càrrecs municipals després de l’expulsió dels francesos En la conspiració liberal del coronel Joaquim Vidal, el 1819, hi…

Van Dongen i Picasso foren els primers, seguits després per Max Jacob, Juan Gris, Pau Gargallo, Manolo, Marc Orlan i André Salmon Aviat esdevingué quarter general i centre d’activa vida artística i de bohèmia, punt de reunió de pintors, literats, escultors i marxants d’art, aleshores tots encara joves i desconeguts Un incendi destruí l’edifici el 1970

Comprenia el sector septentrional del País Valencià al N d’una línia formada pel Millars, fins a Espadella, la serra d’Espadà i el riu d’Uixó o Belcaire, fins a la mar El seu governador era lloctinent del governador de València és a dir, del portantveus del governador general del regne, que tenia jurisdicció damunt ell En 1565-72 tenia 47 718 habitants 10 604 focs, dels quals 5 193 moriscs 1 154 focs Fou anomenada també governació de la Plana, dellà Uixó o dellà del riu d’Uixó