Resultats de la cerca
Es mostren 820 resultats
acorralar
Deixar (algú) sense saber què respondre, com defensar-se d’una escomesa.
recriminació
Dret
Acció de respondre a càrrecs o acusacions amb altres càrrecs o acusacions.
Correspon, en la jurisdicció criminal, a la reconvenció en la jurisdicció civil
decebre
No respondre, algú o alguna cosa, a allò que hom n’esperava.
evocar
Esoterisme
Cridar (les ànimes dels morts o els dimonis) a comparèixer o respondre.
excitabilitat
Propietat d’un organisme, òrgan, etc, de respondre a l’acció dels estimulants.
Concili de Tàrraco
Els bisbes d’Ilerda i Osca, durant el concili de Tàrraco, han de respondre de les acusacions del monjo Frontó sobre suposades pràctiques priscillianistes
contacte de llengües
Lingüística i sociolingüística
Situació en què dues o més llengües conviuen en un mateix espai i són usades pels parlants de forma alternativa en situacions específiques.
Pot respondre a causes polítiques, històriques, geogràfiques, etc Els efectes que pot tenir són el bilingüisme, l’alternança lingüística, els manlleus, la convergència, la reducció estilística o la mort lingüística
cap de casa
Dret administratiu
Persona, major d’edat o menor emancipada sota la dependència de la qual, per raó de parentiu, tutela, adopció, acolliment, estat religiós o prestació de serveis domèstics, conviuen altres persones en el mateix domicili.
El cap de casa té drets i obligacions especials referents a vigilància, instrucció i sanitat, i fins i tot per a respondre de danys que causin membres de la família
imputabilitat
Dret penal
Possibilitat d’atribuir a una persona una acció o omissió previstes per la llei com a falta o delicte.
La imputabilitat és l’element més important de la culpabilitat i té per fonament la concurrència de condicions psíquiques salut mental i biològiques edata exigides per la llei per a respondre dels actes comesos