Resultats de la cerca

Fill de Laureà Dalmau  el 1933 inicià estudis de medicina a Barcelona Cofundador de la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya FNEC, l’any següent participà en els fets d’Octubre , i per aquest motiu fou empresonat Voluntari a la Guerra Civil Espanyola en l’exèrcit republicà, on fou metge, entre d’altres, al front d’Extremadura, s’exilià a França el 1939 En l’intent de retorn a Catalunya fou detingut per la Gestapo 1940 Empresonat successivament al castell de Figueres i en camps de concentració de Reus, Madrid i Punta Carnero Cadis, s’evadi d’aquest camp nedant fins a Gibraltar, d’on…

Membre de la Congregació de les Filles de Sant Vicenç de Paül, fou superiora de l’Hospital de València, del qual entrà a formar part el 1882, i dirigí des del 1901 El 1934 la ciutat de València li reté un homenatge per la seva dedicació a la institució i a la ciutat

Comandà les forces japoneses al N de la Xina 1938, dirigí la campanya de Malàisia 1941-42 i completà després la conquesta de les Filipines Després del desembarcament dels nord-americans a Leyte 1944, dirigí la resistència, i es reté el 1945 Fou condemnat a mort pel tribunal militar, a causa dels seus crims contra la població civil

Es distingí a la guerra de la independència dels EUA 1775-83 Participà en el setge de Quebec 1775, en les batalles de Ridyefield i de Saratoga 1777 Fou nomenat comandant de Filadèlfia 1778-79 i, poc temps després, de l’arsenal de West Point, que reté als britànics 1780 En desertar, fugí a Gran Bretanya 1781

A quinze anys s’uní a la guerrilla sudista de WCQuantrill Acabada la guerra civil nord-americana, es reté als soldats de la Unió, però, en no ésser respectats els termes de la rendició, reprengué les armes 1866 Cap de la James Band, adquirí notorietat per l’audàcia dels seus assalts a bancs i a trens Morí assassinat per dos membres de la seva banda

Professà al convent d’agustins de Barcelona 1658 Fou qualificador del Sant Ofici i examinador del bisbat de Barcelona i fou provincial del seu orde 1687 Bisbe de Solsona 1699-1708, fou l’únic bisbe del Principat que simpatitzà de bon principi amb la causa del rei arxiduc Carles III, al qual reté homenatge Fou membre de la junta d’eclesiàstics de Carles III fins a la cort de 1705-06, en què actuà d’habilitador del braç eclesiàstic

A set anys d’edat passà a residir a Granollers La seva obra reflecteix el compromís amb una ètica i un sentiment cristià de l’existència i és el fruit d'un procés gairebé d’alquimista on cada paraula, cada rima i cada vers passa pel sedàs d’una autoexigència constant i metòdica És autor dels llibres Sempre flagellat 1997 i La desraó dels solitaris 2005 La seva ciutat d’adopció li reté un homenatge el juliol del 2007

Felip III de França l’envià a Navarra 1275 en defensa de la causa de la reina Joana I, i hi exercí el càrrec de governador L’any 1283 manà la host francesa que en incursió per Aragó prengué el castell d’Ull Dos anys després fou un dels comandants de l’exèrcit francès invasor de Catalunya En retirar-se els francesos restà com a capità de Girona, que reté a Pere II de Catalunya-Aragó Durant el seu govern fundà diverses poblacions

Fill i successor de Guillem de Saguàrdia Guillem III de Canet Fidel al seu sobirà, Jaume III de Mallorca, sostingué estiu del 1343, al seu castell de Canet, un setge memorable contre Pere III de Catalunya-Aragó en la campanya d’aquest per a recuperar el regne de Mallorca Es reté i, exiliat a Girona, perdé, a més, Santa Maria de la Mar i Castellarnau, dependents del vescomtat de Canet, a les mans dels almogàvers A la seva mort, el seu cosí, l’intrigant Pere VII de Fenollet, vescomte d’Illa, l’heretà en el vescomtat

Fill del comte Cèntul I V de Bearn i de la comtessa Beatriu I Es casà en segones noces amb Estefania, filla de Ramon Berenguer III, comte de Barcelona El 1118 collaborà amb Alfons el Bataller, rei d’Aragó, en la presa de Saragossa contra els musulmans reté homenatge al rei aragonès 1122 i rebé en feu Rueda de Jalón i, quan serien conquerides als musulmans, Santa Maria d’Albarrasí i la meitat de Tarassona El 1127 la seva intervenció assolí d’evitar un conflicte bèllic entre el rei d’Aragó i Alfons VII de Castella, que hom resolgué per les paus de Támara