Resultats de la cerca

Lateral dret, jugà amb la Unió Deportiva Atlètica Gramenet 1995-97, el València i el Gimnàstic de Tarragona 2009-10, on es retirà Jugà cinc vegades amb la selecció espanyola i sis amb la catalana

La flota que organitzà obtingué la victòria naval a la batalla de Lepant 1571 L’aliança es mantingué fins el 1573, en què Venècia se'n retirà perquè no volia una acció militar contra Tunísia

Boxejà en totes les categories Fou campió d’Europa dels pesos wèlters 1911, mitjans 1912 i pesants 1913 Guanyà el títol mundial dels semipesants 1920 en batre Batting Levinsky per KO Es retirà el 1927

Conegut com a Sagi-Barba pel fet d’ésser fill del popular baríton Emili Sagi i Barba  i de la seva primera esposa, Concepción Liñán Pelegrí Extrem esquerre, ingressà al Futbol Club Barcelona el 1915 procedent del juvenil del New Catalònia i debutà amb el primer equip el 19 de març de 1917 Hi romangué fins la temporada 1918-19, en què es retirà L’edició 1921-22 retornà al Barça i esdevingué un dels pilars de l’anomenada Edat d’Or del club, on fou una de les principals figures del primer equip dels anys vint, amb Samitier, Alcàntara, Zamora, etc Es retirà definitivament la temporada 1931-32…

Formada al Club Hoquei Canet, jugà quatre temporades al Club Hoquei Mataró 1996-2000 i es retirà a divuit anys Amb la selecció espanyola absoluta, conquerí la medalla de plata en el Campionat d’Europa 1999

Campió d’Espanya júnior 1985, 1986, guanyà dos títols individuals i vint-i-dos de dobles del circuit professional Quan es retirà de la competició, exercí de comentarista en retransmissions de tennis per a Televisió Espanyola

Debutà a Viena 1896 amb Otello Aviat assolí fama mundial i actuà a Europa i Amèrica D’un repertori amplíssim, fou considerat rival de Caruso Enregistrà molts discs i intervingué en films Es retirà el 1934

Guanyà cinc Campionats de Catalunya entre els anys 1987 i 1992, i fou una vegada subcampió d’Espanya en pista coberta Es retirà l’any 1995 Posteriorment, treballà sis anys a la Federació Andorrana d’Atletisme

Fou campió d’Espanya i de Catalunya de boxa amateur en la categoria de pes mitjà-lleuger 1956 i campió d’Espanya de pes wèlter 1961 Integrà la selecció catalana de boxa i es retirà el 1966

Pavel Miljukov, el seu dirigent, fou ministre d’afers estrangers el 1917 en el govern provisional, però el partit es retirà aquell mateix any de la coalició i desaparegué dissolt amb la presa del poder dels bolxevics