Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
retrocessió
Dret
Acte pel qual una persona torna a una altra un dret que havia rebut abans d’aquesta.
retropulsió
Retrocessió.
Balduí I de Constantinoble
Història
Emperador de Constantinoble (1204-05), comte de Flandes (Balduí IX: 1194-1205) i comte d’Hainaut (Balduí VI: 1195-1205).
Fill de Balduí V, comte d’Hainaut, i de Margarida I, comtessa de Flandes, reuní ambdós comtats 1195 Lluità al costat d’Anglaterra contra Felip Ii August de França Pel tractat de Péronne 1200 obtingué del rei francès la retrocessió del nord-est de l’Artois Fou un dels caps de la quarta croada, que instauà l’imperi llatí de Constantinoble, del qual fou elegit emperador gràcies al suport de Venècia Derrotat if et presoner pels búlgars a la batalla d’Adrianòpolis 1205, fou probablement mort per orde del tsar búlgar Fou succeït pel seu germà Enric I
Pau de la Lafàbrega i Pallarès
Historiografia
Historiador.
Estudià a Tolosa i a les facultats de lletres de París i de Madrid D’ençà del 1945 treballa a París Defensor de la catalanitat al Rosselló És autor de diversos estudis sobre qüestions relacionades amb el període de sobirania catalana als comtats en els quals dona una visió de la història des d’una perspectiva catalana D’entre les seves obres destaquen “L’expédition des Catalans en Orient De la chronique au roman de chevalerie”, SASL 1951 “Catalanitat del Rosselló”, Presència catalana 1953 “L’affaire de l’échange des Pays-Bas catholiques”, SASL 1954 “L’offre de rétrocession du Roussillon à l’…
,
annexió
Dret internacional
Acte pel qual un estat incorpora un nou territori a la seva sobirania.
Bé que el terme és aplicat també a l’adquisició de territori que no pertanyia a cap altre estat, hom parla més pròpiament d’annexió quan a un estat és incorporat totalment o parcialment el territori d’un altre estat L’annexió d’un país o d’un territori és formalitzada per un acte tradicionalment reservat al cap de l’estat annexant, acte que pot ésser reconegut generalment per la comunitat internacional —com és el cas en els tractats de pau, de retrocessió, etc— o només per alguns dels seus membres —com sol passar en cas d’ocupació violenta, o de guerra en curs o no conclosa per tractat— La…
Ifni
Geografia física
Territori del SW del Marroc, al litoral de l’oceà Atlàntic.
El relleu és format per un massís muntanyós, avançada de l’Atles, que ocupa tota la part oriental del territori, i una plana litoral, la Naala El clima és semidesèrtic a l’interior a la plana és influït pel corrent fred de l’Atlàntic i pels alisis del NW La majoria de la població és berber hi ha una minoria europea a la capital, Sidi Ifni Els recursos econòmics són l’agricultura ordi i blat i petites indústries alimentàries, auxiliar de la construcció Vers el 1476 Diego García de Herrera, procedent de Canàries, hi fundà un petit establiment comercial, denominat Santa Cruz del Mar Pequeño, que…
societat
Economia
Dret
Agrupació o associació pactada de persones físiques o jurídiques per tal de portar a terme una activitat econòmica o mercantil determinada.
Segons l’objectiu concret que pretengui, prendrà una forma específica, regulada en tot cas per la legislació vigent Així les principals característiques de la societat anònima SA són una societat mercantil sigui quin sigui el seu objecte és una societat evidentment capitalista, a diferència de la collectiva, en la qual predomina l’element personal el capital de la societat és dividit en accions la responsabilitat dels socis es limita al capital que han aportat o s’han compromès a aportar tots els accionistes tenen els mateixos drets, en proporció a les accions que posseeixin els socis…
Carles II de Castella i de Catalunya-Aragó
Història
Rei de Castella i de Catalunya-Aragó (1665-1700), darrer de la línia hispànica dels Habsburg.
Fill del segon matrimoni de Felip IV de Castella amb la seva neboda Marianna d’Àustria, la qual ocupà la regència 1665-75 durant la minoritat de Carles II Fou de naturalesa raquítica i malaltissa, i oligofrènic com a resultat del matrimoni consanguini El seu regnat presidí la fase més aguda de la decadència castellana, que culminà quan el confessor de la reina, el jesuïta alemany JE Nithard, s’emparà del poder després de destituir la junta de govern de cinc ministres designada al testament de Felip IV de Castella el vicecanceller de Catalunya-Aragó, Cristòfor Crespí de Valldaura, el marquès d…
sardana
© C.I.C - Moià
Folklore
Dansa popular catalana.
La componen dues parts, l’una dita curts , variable de divuit a quaranta compassos, i l’altra llargs , de cinquanta-cinc a vuitanta-cinc habitualment, sense, però, cap límit exprés Ambdues parts són anomenades tirada , i l’ordre en què s’executen figura en organigrama És de rigor en la sardana un preludi de flabiol el mateix instrument fa el contrapunt a l’inici de la cinquena i de la sisena tirades de llargs les dites sonades són per fer atenció, i hom no les balla Els balladors, agafades les mans i formant rotllana, de cara al centre, movent-se de costat, marquen puntejant amb els peus els…