Resultats de la cerca

Ingressà en la marina de guerra 1801 lluità a Amèrica i a Trafalgar 1805 contra els anglesos, que el feren presoner Alliberat 1811, participà en diverses accions i en l’expedició a Algèria 1830 Dirigí el port de Toló 1841-47 i manà una expedició de socors als venecians assetjats per Àustria que li valgué el grau de contraalmirall 1848 En retirar-se 1851, s’establí a Perpinyà

Financer Presidí nombroses associacions, com la Societat Filharmònica de Santa Cecília 1880, el Club Alpí Francès 1884 i la Societat d’Estudis Catalans des de la seva fundació 1906 Publicà Notice historique sur la section du Canigou 1906, Notice historique sur la Caisse d’Épargne de Perpignan 1908 i Toponymie du Roussillon

Negociant associat al banc perpinyanès d’Agustí Vassal, ocupà molts càrrecs en nombroses societats i associacions de l’època En aquest sentit fou, entre d’altres, vicepresident de la Caixa d’Estalvis de Perpinyà 1890, president de la Société d’Etudes Catalanes 1906 i tresorer general de la gran federació de societats de mútues, La Roussillonnaise 1907 Erudit de la història local, és conegut per la historiografia per treballs o apunts com ara Notice historique sur la Caisse d’épargne de Perpignan 1908 i “Le catalan à l’école”, Revue Catalane 1908

Fou l’òrgan de la Société d’Études Catalans i hi collaboraren Joan Amades, Emili Boix, Josep Bonafont, Emili Leguiel, Lluís Pastre, JS Pons, Gustau Violet, Witwe, Vergés de Ricaudy, Pau Berga, etc Durant la Primera Guerra Mundial hi tingué una actuació destacada Carles Grandó Deixà de sortir el 1921

Enterrament de J Verdaguer, “Cu-Cut”, 19-6-1902 BC El catalanisme va realitzar, a Catalunya, un salt qualitatiu i quantitatiu considerable al llarg de les primeres dècades del segle, i es va estendre des d’un punt de vista social, institucional i cultural Li mancava, però, el definitiu contrast electoral, i d’aquí que fos considerat un problema menor en els àmbits polítics més oficials Existien, però, elements reveladors N’és un exemple la rapidesa amb què s’estenia per Catalunya “Els segadors” com a cant patriòtic, durant el darrer quinquenni del segle Aquesta difusió va ser protagonitzada…