Resultats de la cerca

Encara infant, la seva família es traslladà a Brooklyn Nova York Estudià percussió a la Manhattan School of Music i debutà professionalment el 1942 Seguidor, en un principi, del bateria Kenny Clarke, es convertí, juntament amb Art Blakey, en el més destacat percussionista bop Acompanyà C Parker 1945-53, a més de M Davis, D Gillespie i B Powell, entre d’altres El quintet amb el trompeta Clifford Brown 1954-56, en el qual s’incorporà posteriorment el saxofonista Sonny Rollins , tingué una gran repercussió per les seves innovacions rítmiques i melòdiques Clifford Brown & Max Roach…

Fou un dels pioners de la rítmica bop La seva influència fou decisiva en molts altres bateries d’aquest estil, com M Roach Entre d’altres, formà part de l’orquestra de Dizzy Gillespie, del trio de Thelonious Monk i del Modern Jazz Quartet Des del 1956 residia a Europa

Membre de les big bands de Billy Eckstine i Dizzy Gillespie 1945, el 1948 substituí Miles Davis en el quintet de Charlie Parker Fou un dels fundadors dels Jazz Messengers 1954, i poc després liderà The Jazz Prophets En 1956-58 estigué al quintet de Max Roach i més tard formà un grup amb Joe Henderson Actuà força per Europa amb seccions rítmiques que inclogueren, per exemple, Tete Montoliu

Actor de repartiment en diverses pellícules 30 Days , 1999, d’Aaron Harnick Meet the Parents , 2000, de Jay Roach  Good Night, and Good Luck , 2005, de George Clooney  2012 , de Roland Emmerich i sèries de televisió The Wire,  2008, debutà en la direcció amb  The Station Agent 2003, film al qual seguiren  The Visitor 2007, Win Win 2011, The Cobbler 2014 i Spotlight 2016, que el 2016 guanyà l'Oscar a la millor pellícula És també autor dels guions de les seves pellícules

S’originà cap al 1940 entre músics joves, procedents de diverses big bands i conjunts, que es reunien a part per fer sessions més experimentals Entre aquests intèrprets, cal esmentar Charlie Parker, Dizzy Gillespie, Bud Powell, Thelonious Monk, Kenny Clarke i Max Roach El bop introduí canvis molt importants en el ritme, la melodia i l’harmonia A més de donar nom a aquest període inicial, el mot s’empra habitualment per a referir-se al jazz evolutiu dels anys 1940-70

Fou gagman dels estudis Hal Roach i director de films còmics de Harry Langdon 1926-27 Autor de les comèdies més representatives del New Deal de Roosevelt i portaveu de l’"optimisme crític” del cinema americà entre el 1932 i el 1941, amb It Happened One Night 1934, Mr Deeds Goes to Town 1936, You Can't Take It with You 1938, Mr Smith Goes to Washington 1939, It's a Wonderful Life 1946, A Hole in the Head 1959, etc Jubilat el 1961, el 1971 publicà l’autobiografia The Name Above the Title

A tretze anys començà a estudiar la trompeta a la banda de l’escola, mostrant una gran facilitat tècnica Després de treballar amb grups locals, el 1953 enregistrà The Clifford Brown Memorial Album i feu una gira europea amb l’orquestra de Lionel Hampton El 1954 formà, amb Max Roach, un quintet que fou un dels màxims exponents de l’estil anomenat més tard hard bop Morí en un accident d’automòbil a vint-i-sis anys Virtuós de la trompeta i extraordinari improvisador, influí de manera decisiva en els trompetistes del seu temps i de les dues dècades següents

Tocà en una banda de rhythm-and-blues , i a partir del 1951 ho feu amb Max Roach, amb qui enregistrà diversos temes El 1954 fou un dels fundadors dels Art Blakey’s Jazz Messengers, on romangué fins el 1956 Després gravà discos amb el seu nom, com ara Soul Station , i collaborà amb diversos músics, entre els quals cal destacar Miles Davis, durant el període 1961-62 Seguí tocant i gravant fins el 1970, any en què reduí l’activitat per motius de salut Amb un so i fraseig molt personals, Mobley fou un dels millors músics del hard-bop , i té un lloc destacat entre els saxofonistes…

L' ostinato més freqüent consisteix en l’articulació de la primera corxera de cada dos compassos de 4/4 El procediment acostuma a durar mitja estrofa o bé una S’emprà sobretot en l’estil Nova Orleans, tal com s’observa durant el solo de Louis Armstrong en Potato Head Blues 1927 També se’n fa força ús per a acompanyar passatges de ballarins de claqué En altres estils apareix amb menor freqüència, però n’hi ha mostres, com en el solo de Sonny Rollins en Just One of Those Things Max Roach plus Four , 1956 En algunes composicions de blues s’empra una variant de stop time en els…

Autodidacte, començà com a pianista, però ben aviat adoptà la bateria com a instrument habitual, de la qual, juntament amb M Roach i K Clarke, fou l’intèrpret més destacat del jazz modern Collaborà en les bandes de M Lou Williams i de Fletcher Henderson, i posteriorment s’uní al grup de músics que, encapçalats per Ch Parker, protagonitzaren la revolució bop Al final dels anys quaranta fundà els Jazz Messengers , formació cabdal en la història del jazz , que recollia l’herència del soul , el gòspel i el funk , i que ha estat l’escola de molts jazzmen famosos El seu estil, en el…