Resultats de la cerca

Inicià estudis musicals amb un professor de la capella de música de la catedral de Barcelona i els continuà més tard amb Pietro Donatutti Durant tres temporades fou contractat pel Gran Teatre del Liceu El 1841 anà a ampliar estudis de cant a Milà amb F Lamperti i en 1841-42 estigué contractat a Pavia, on es presentà amb I Puritani , òpera amb la qual tingué una bona acollida Posteriorment actuà en altres teatres italians, com els de Pàdua, Vicenza, Venècia, Trieste, Torí, Milà i Verona També cantà a Viena i entre els anys 1849 i 1851 actuà a Barcelona Arreu demostrà la seva vàlua com a baix…

Es formà com a metge de l’esport al Centre d’Estudi d’Alt Rendiment Esportiu És responsable dels serveis mèdics de la Federació Espanyola d’Hoquei des del 1993 Durant tres temporades fou metge del primer equip de futbol del Futbol Club Barcelona 2004-07, i la temporada següent passà al primer equip de bàsquet del club Ha exercit la seva feina als Jocs Olímpics de Barcelona 1992, Atlanta 1996 i Sydney 2000 Ha publicat nombrosos articles, sobretot d’aspectes que fan referència a l’adaptació del múscul esquelètic a l’exercici físic, així com d’aspectes relacionats amb la genètica, la salut i el…

Defensa lateral esquerre provinent de l’Udinese italià, s’incorporà al Reial Club Deportiu Espanyol 1999-2001, on jugà 29 partits oficials Fou campió de Copa 2000 Després marxà al Colón de Santa Fe 2001-02 Fou internacional pel seu país trenta-cinc vegades i participà en un Mundial 2006

Milità al bàndol franquista durant la guerra civil, fou alcalde de Bilbao 1937-38 i, amb Fernando M Castiella, sintetitzà les ambicions imperials del règim en l’obra Reivindicaciones españolas 1941 Ambaixador en diverses capitals 1947-64, dirigí més tard 1966-69 el secretariat polític de Joan de Borbó i evolucionà cap a postures monarquicoliberals i europeistes Fugaç ministre d’afers estrangers 1975-76, fou allunyat del poder per ASuárez i fundà, successivament, el Partido Popular 1977 i Acción Ciudadana Liberal 1978, que s’integrà en la Coalición Democrática El 1982 ingressà a Unión de…

Es declara hereu de la tradició catalanista d’esquerra i reclama el pensament de Joaquim Martí Rodas La vídua d’aquest, Rosa Montserrat, n’és presidenta honorífica Està vinculat a l’entitat cultural Grup de Defensa de la Identitat Catalana i collabora amb la seva publicació Identitat

Estudià a Salamanca i a València i es doctorà en teologia i dret canònic Fou canonge de la seu de València des del 1584 Fou un dels fundadors de l’ Acadèmia dels Nocturns  de València 1591, en la qual, amb el pseudònim Miedo,  participà seixanta-dues vegades amb poemes i alguns discursos Fou secretari en els certàmens poètics organitzats per Bernat Català de Valeriola i com a tal escriví els cartells, els vexàmens i les sentències El 1600 publicà una Relación de fiestas pel trasllat d’unes relíquies de sant Vicent Ferrer La seva obra destaca per fusionar el teatre cortesà, el popular i l’…

El 1991 constituí el Círculo de Trabajo Comunista de Barcelona, fins que fundà el nou partit Al març de 1996 celebrà la I Conferència Polemitzà amb Corriente Comunista Internacional El 1997 impulsà Ediciones Curso

Retrat de BTorroja, sd Coll part / GS Dels textos, les agrupacions i els pensadors del primer catalanisme, la historiografia en destaca sovint només els que tingueren l’epicentre a Barcelona, marginant propostes, a voltes capdavanteres i més radicals, plantejades per personatges que no figuren més que de passada en la nòmina oficial dels prohoms del moviment La figura de Bernat Torroja i Ortega Reus 1817 - 1908 n’és un bon exemple A través d’ell es pot seguir una evolució des del moderantisme fins a una actuació destacada en el si del catalanisme de la fi de segle En la darrera etapa de la…

La foneria i el taller de construcció de màquines de Valls Germans foren dels més prestigiosos de Catalunya durant la segona meitat del segle XIX L’empresa es creà el 1854, segons pròpies manifestacions A les guies de l’època trobem una referència a una foneria de ferro del carrer d’Amàlia de Barcelona a nom de Rafael Valls, Germans, que es convertirà en Valls Germans, el 1860 El fundador i primer responsable fou Rafael Valls i Ratera Catàleg de l’Exposició Regional de Vilanova i la Geltrú, 1882 La foneria i el taller de construcció de màquines de Valls Germans foren dels més prestigiosos de…

Situació El castell, també anomenat de Sant Salvador, és situat al cim més alt de la serra de Rodes, a uns 670 m d’altitud Des d’aquesta fortificació hom veu a sota el monestir de Sant Pere de Rodes, tota la badia del Port de la Selva i també la plana de l’Alt Empordà i una gran extensió de mar Vista del conjunt de les ruïnes del castell de Verdera J Todó-TAVISA Aspecte que ofereixen les ruïnes del castell amb la muralla en primer terme F Tur Mapa 259M781 Situació 31TEG139836 Des del costat de l’entrada del monestir de Sant Pere de Rodes, surt un corriol força fressat, que fent ziga-zagues s’…