Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
romanx
Lingüística i sociolingüística
Llengua retoromànica del grup occidental parlada al cantó suís dels Grisons (és una de les quatre llengües parlades a Suïssa).
Té dues variants dialectals el sobreselvà retoromànic sursilvan , parlada a la Surselva, amb centre a Disentis, i el sotaselvà retoromànic sutsilvan , estès per la Sutselva, amb centre a Ilanz
retoromànic occidental
Lingüística i sociolingüística
Un dels blocs dialectals que conformen el retoromànic
.
És format per tres dialectes el sobreselvà i el sotaselvà -que junts constitueixen el romanx o grisó, llengua oficial del cantó dels Grisons i una de les quatre llengües parlades a Suïssa— i l' engiadinès , parlat a Engiadina
retoromànic
Lingüística i sociolingüística
Conjunt de dialectes romànics constituït per tres blocs dialectals, d’àrea discontínua.
S’estenen des del Sant Gotard fins a l’Adriàtic i són, d’W a E el retoromànic occidental o rètic amb tres dialectes el sobreselvà i el sotaselvà —que junts constitueixen el romanx o grisó, llengua oficial del cantó dels Grisons i una de les quatre llengües parlades a Suïssa— i l’ engiadinès , parlat a Engiadina, el ladí o dolomític, parlat a la regió de les Dolomites i al Trentino-Alto Adige, on és reconegut oficialment, i el furlà , parlat al Friül A causa d’aquesta profunda disgregació i de la dificultat comunicativa entre els parlants d’aquests dialectes, hom ha posat en dubte la seva…
sotaselvà
Lingüística i sociolingüística
Subdialecte del romanx, on és anomenat sutsilvan, parlat a Sutselva i que té Ilanz com a nucli rector.
Està separat del sobreselvà pel bosc de Flims
sobreselvà
Lingüística i sociolingüística
Subdialecte del romanx, parlat a Surselva (d’on el nom de sursilvan), que té com a norma rectora la ciutat de Disentis.
Ensems amb l'engadinès, del qual divergeix notablement, constitueix el dialecte retoromànic de més profunda tradició literària literatura retoromànica
Suïssa

Estat
Estat de l’Europa central, entre Alemanya al N, Liechtenstein i Àustria a l’E, Itàlia al S i França a l’W; la capital és Berna.
La geografia física El relleu i la geologia Hom hi pot distingir tres grans conjunts naturals a l’E i S, la gran massa dels Alps, que ocupen més de la meitat del territori al centre, la regió plana i vital del país, el Mittelland i a l’W, el Jura Els Alps, estretament units a la història de la Confederació, ocupen el 60% del país, i si bé no hi tenen les màximes altituds, sí que aquesta gran serralada hi presenta la major complexitat, i la seva topografia ha afavorit el desenvolupament de les particularitats suïsses Un dels trets més característics és la manca de separació clara entre els…