Resultats de la cerca
Es mostren 278 resultats
urèter
Situació dels urèters en l’aparell excretor humà
© fototeca.cat
Anatomia animal
Conducte fibromuscular cilíndric, estret, parió, d’uns 27 cm de longitud, que comença a nivell de la pelvis renal, per una porció anomenada infundíbul, i acaba a la part posterior i inferior de la bufeta.
A través seu l’orina és conduïda del ronyó a la bufeta
glomèrul de Malpighi
Anatomia animal
Part del nefró constituïda per una aglomeració de capil·lars arterials envoltats per la càpsula de Bowman; és el lloc on es forma l’orina primitiva per ultrafiltració del plasma.
N'hi ha en gran quantitat a la zona cortical del ronyó
tècnica d’Addis
Medicina
Tècnica de numeració dels elements cel·lulars presents a l’orina.
Permet de seguir els canvis anatomopatològics que experimenta el ronyó en el curs de determinades malalties
pionefrosi
Patologia humana
Acumulació de pus en la pelvis renal.
És causada sovint per una obstrucció de l’urèter amb embassament i sobreinfecció d’orina secundàriament, sol afectar el ronyó
apoplexia
Patologia humana
Sortida de sang sobtada i espontània (no traumàtica) que es produeix a l’interior d’un òrgan.
Així, hom pot parlar d’apoplexia de la coroide de l’ull, de la melsa, del pàncrees, del pulmó, del ronyó, etc
Lorenzo Bellini
Metge italià, professor d’anatomia a la Universitat de Pisa i metge dels ducs de Toscana.
Autor d’un estudi bàsic sobre l’estructura del ronyó 1662, són també importants les seves aportacions sobre la fisiologia del sentit del gust
esclerosi tuberosa
Patologia humana
Malaltia congènita, generalment hereditària i transmesa per mecanisme autosòmic dominant, que es caracteritza per la formació de tumors i altres malformacions en el sistema nerviós, la pell i altres òrgans.
Aquestes malformacions donen lloc a retard del desenvolupament mental, crisis convulsives, angiofibromes cutanis i, de vegades, lesions en el ronyó, l’ull, el cor i altres estructures orgàniques
malaltia de von Gierke
Bioquímica
Malaltia relacionada amb el metabolisme del glicogen causada per una deficiència en l’enzim glucosa-6-fosfatasa.
Afecta fonamentalment el fetge i el ronyó, i es manifesta clínicament amb hepatomegàlia, disfuncions en el metabolisme dels greixos i dels nucleòtids i manca de desenvolupament físic És també anomenada glicogenosi de tipus I
trasplantació
Medicina
Operació de trasplantar un òrgan o un teixit.
La trasplantació pot ésser dins un mateix individu autotrasplantació , entre dos bessons univitellins isotrasplantació i entre individus de la mateixa espècie homotrasplantació o d’espècies diferents heterotrasplantació Les autotrasplantacions i les isotrasplantacions no presenten cap altre problema que el de la tècnica quirúrgica, i no són rebutjades Per contra, les homotrasplantacions, i sobretot les heterotrasplantacions, presenten greus problemes de rebuig, deguts a la incompetència immunològica dels teixits del donador i del receptor Actualment, gràcies als últims avenços de la…