Resultats de la cerca

Intervé, a la sang, en el transport del CO 2 i en la seva eliminació a través dels pulmons a l’estómac, en la secreció d’àcid clorhídric, i al ronyó, en la retenció dels bicarbonats

Por ésser macroscòpica o microscòpica, i pot venir del trajecte urinari inferior infeccions, litiasi i tumors de bufeta o afeccions de la pròstata o bé del trajecte urinari superior glomerulonefritis, tuberculosi, litiasi i tumors del ronyó

Es realitza especialment per a la diagnosi de determinades estenosis ureterals inflamacions, càlculs, compressions externes, per a l’estudi de l’orina de cada ronyó separadament i per a extreure càlculs localitzats en els caps inferiors dels urèters

Aquest enzim actua també sobre altres substrats donadors d’electrons, com l’etanol És l’enzim conegut de major activitat És una hemoproteïna existent en el fetge, el ronyó, els eritròcits i gairebé en totes les cèllules aeròbies

La necrosi cortical renal és una forma relativament estranya d’infart renal caracteritzada per la destrucció parcial o total de la part cortical del ronyó, sense que afecti la part medullar En general és anomenat també necrosi cortical bilateral , ja que solen afectar-se conjuntament ambdós ronyons La malaltia, les causes íntimes de la qual es desconeixen, es presenta generalment en dones afectades per algun trastorn relacionat amb l’embaràs o el postpart, com ara toxèmia gravídica, hematoma retroplacentari, hemorràgia postpart, sèpsia puerperal o avortament sèptic També es pot…

Així, la càpsula adiposa del ronyó, que l’envolta i el sosté la càpsula de Bowman, que envolta el glomèrul renal la càpsula del cristallí la càpsula de Glisson, que envolta el fetge la càpsula de Tenon , que envolta el globus ocular, etc

Llur cos no és segmentat, i tenen un cicle no ben conegut, amb fases paràsites i anaeròbiques i fases lliures i aeròbiques Viuen fixats per cilis vibràtils a les cèllules epitelials del ronyó de l’hoste o lliures en els sacs urinaris

Mineral aparentment amorf, d’estructura en forma de ronyó, superfície aspra i fractura concoidal Té una duresa 4,5-5 i un pes específic 4-4,1 És de color verd maragda Hom l’ha trobat a Frenenstadt Selva Negra i Cornwall

És autor de nombrosos curtmetratges Cos trencat , 1980 Seqüències d’un grup , 1981 Amort , 1982 Boig film , 1985 Allèrgic film , 1986, etc i dels llargmetratges L’home ronyó 1983, Crits sords 1983, premi de la Generalitat de Catalunya i Gent de fang 1987

Limita per dalt amb el diafragma, per darrere amb l’estómac i per sota amb el ronyó esquerre i el mesocòlon transvers És d’un color vermellós, i pesa uns 200 g Intervé, entre altres funcions, en la limfopoesi i en la desintegració dels eritròcits