Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
ronya
Patologia humana
Malaltia cutània contagiosa, comuna a l’home i a diferents animals, caracteritzada per petites vesícules i excoriacions que causen una forta picor, principalment a la nit.
És deguda a uns àcars, Sarcoptes scabiei i Shominis , i la localització típica és en els plecs interdigitals i axillars, bé que pot presentar-se per tota la pell La higiene és la principal mesura profilàctica
ronya
Brutícia adherida a la pell.
mossegada del diable
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les dipsacàcies, de 20 a 100 cm d’alçada, de fulles oposades, el·líptiques o lanceolades, i de capítols de flors blaves.
Es fa en prats i boscs humits, a quasi tot Europa Ha estat emprada en farmàcia i veterinària populars contra plagues, ronya i altres afeccions de la pell
malvesc
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les plumbaginàcies, de 30 a 100 cm d’alt, de fulles rudes, les inferiors peciolades i oblongues i les superiors sèssils, estretes i auriculades, de flors violetes, amb la corol·la infundibuliforme i quinquelobulada, i de fruits secs de dehiscència valvar.
Creix en vores de camps i camins, en abocadors i en altres llocs secs, al sud d’Europa Té un ús oficinal, com a rubefaent i vesicant, i contra la tinya i la ronya
psòric | psòrica
escrofulària
Botànica
Gènere de plantes herbàcies o sufruticoses, de la família de les escrofulariàcies, de tija quadrangular, de fulles simples o compostes, oposades, de flors verdoses o d’un bru rogenc, en cimes axil·lars o en panícules terminals, i de fruits en càpsula septicida.
L' escrofulària aquàtica S aquatica , perenne, de 50 a 100 cm d’alçària, té fulles ovades o oblongues, fistonades Viu vora corrents d’aigua i altres llocs humits de l’Europa occidental L' escrofulària de ca o ruda S canina , perenne, ateny de 20 a 60 cm d’alçària i presenta fulles pinnatisectes És comuna en arenys i llocs pedregosos Ha estat usada contra la ronya dels gossos L' escrofulària nodosa S nodosa , perenne, fa de 30 a 80 cm d’alçària i té fulles ovatolanceolades serrades Viu en llocs humits i ombrívols de muntanya És emprada per a combatre morenes, úlceres i…
baladre
Botànica
Jardineria
Arbust de la família de les apocinàcies, d’uns 2 a 4 m d’alçària, de fulles lanceolades, coriàcies, ternades, verdes tot l’any, flors roses (a vegades blanques o vermelles en les formes conreades), oloroses, molt abundants a l’estiu, disposades en corimbes terminals, i fruits en fol·licle, llargs, plens de llavors peludes, amb plomall.
És una planta mediterrània meridional, de llocs càlids, que abunda a les rambles de les costes ibèriques, al sud de l’Ebre i també a Eivissa baladrar més al nord, hom la troba molt sovint conreada als jardins, sobretot la varietat amb flor doble El baladre és susceptible de sofrir diversos tipus de poda, o d’empelt sobre peu alt, per a l’obtenció d’exemplars arboris És, però, sensible a les glaçades fortes i a l’atac de molts insectes Hom el multiplica amb esqueixos d’àpex de tija És una planta rica en glucòsids oleandrina, un isòmer de la digitalina, i d’altres, especialment actius, per la…
la Vilavella
Vista general de la Vilavella
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Plana Baixa, enclavat dins el terme de Nules, des d’1 km a ponent del Calvari de Nules fins als darrers contraforts del NE de la serra d’Espadà: muntanyes dels Cristallets, del Pilonet de Santa Bàrbara, del Calvari i de Sant Sebastià.
Excepte aquest sector interior, el terme és pla, i baixa suaument cap a llevant Un terç del territori és improductiu el secà pràcticament ha desaparegut el regadiu es dedica quasi totalment a tarongers De la tradicional indústria espartera i espardenyera resta una fàbrica d’espardenyes de sola d’espart en règim cooperatiu Hi tenen una importància notable els banys de la Vilavella , d’aigües termals i medicinals oligometàlliques sulfatadocalcicoclorurades, que brollen de les fonts Calda o de la Vila, Freda, de l’Oliverar, Blanca, de la Ronya, del Metxó i de la Murta, aprofitades…
bleda-rave
bleda-rave
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia de la família de les quenopodiàcies semblant a la bleda, però biennal, d’arrel carnosa i grossa, de carn blanca, rica en sacarosa (del 17 al 27%).
El seu conreu començà a Alemanya i a França a l’inici del segle XIX, a partir de varietats encara pobres en sucre 5-7%, que foren objecte d’un progressiu enriquiment per selecció Les bleda-raves viuen en tots els climes i en tots els sòls, tot i que prefereixen un ambient suau, sòls profunds, frescs, rics en matèria orgànica, i una mica calcaris Durant el conreu cal eixarcolar, binar i tractar el sòl amb herbicides a fi de mantenir-lo lleuger, sense crostes ni herbes Atès que la bleda-rave és una planta exhauridora, cal alternar el seu conreu amb el de lleguminoses, per a impedir que…