Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
marlí
Ictiologia
Peix teleosti, de la família dels istiofòrids, perciforme, amb el rostre molt allargat.
solraig
Brian Hinds (cc-by-nc-4.0)
Ictiologia
Peix condricti de l’ordre dels esqualiformes, de la família dels isúrids.
Pot assolir els 4 m de longitud, de rostre prolongat en un morro agut, amb dents llargues i triangulars, de color gris fosc o blau negrós al dors i blanc al ventre, que resta generalment en solitari a la superfície o prop d’aquesta i persegueix activament els vols d’escòmbrids i els bancs de calamars És molt voraç i perillós i és rar a les costes, incloses les dels Països Catalans
caputxó
Ictiologia
Peix selaci, marí i bentònic, del subordre dels batoïdeus, que pot fer de llargada fins a 1,5 m.
Té el rostre llarg i punxegut, amb el perfil anterior dels cos escotat presenta denticles dèrmics grossos a la part dorsal de la cua i petits per tot el cos, el color del qual és gris pissarra al dors, i blanquinós o grisenc, amb taques negres, al ventre Viu sobre fons sorrencs, en aigües profundes, dels 100 als 300 m Aquesta rajada és comuna a l’Atlàntic, al canal de la Mànega i a la Mediterrànea És conegut també amb els noms de càvec i corretja
cardaire
Ictiologia
Peix selaci marí i bentònic del subordre dels batoïdeus, que pot fer fins a 1,5 m de llargada.
El rostre és llarg i punxegut, i el cos, aplanat en forma de disc romboidal la cua del mascle presenta una sèrie dorsal de fiblons, i dues de laterals en ambdós sexes hi ha petites formacions espinoses esteses per tota la cara dorsal, que és bruna, tirant a marró o grisenca, mentre que la ventral és blanca, rosada o grisenca, amb un ribet violat a les aletes Viu sobre fons sorrencs, en aigües profundes És comú a la Mediterrània, al canal de la Mànega i a les costes atlàntiques africanes És conegut també amb els noms d' escrita blanca i rajada blanca
càntera
Ictiologia
Peix perciforme
, de la família dels espàrids, marí, d’uns 45 a 50 cm de llargada.
La forma del cos és la muna als espàrids, però els mascles adults tenen el dors prominent i el front bombat El cap és petit, el rostre punxegut, i la boca té dents curtes i fines posseeixen una sola aleta dorsal, espinosa Llur coloració varia amb l’edat i amb el sexe el mascle adult és blau o blau gris, amb ratlles fosques, i el mascle jove és gris o gris groguenc La femella, però, té una coloració intermèdia La càntera és hermafrodita proterògina la forma adulta masculina és territorial, excava nius i guarda i aireja la posta Viu al llarg de les costes rocalloses formant moles…
petarc
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels làbrids, amb la part superior del cap còncava, rostre molt llarg i mandíbules protràctils, amb dents agudes.
És de color verdós amb el fons marró i té una taca blanca al mig del peduncle caudal S'alimenta de gambes i habita només a la Mediterrània
rajada
© Fototeca.cat-Corel
Ictiologia
Nom donat a diversos peixos de la família dels raids
que pertanyen al gènere Raja
.
Tenen el cos en forma de disc, cua més o menys prima i mitjanament llarga i amb dues petites aletes dorsals properes a l’extrem, aleta caudal reduïda, dors amb espines o protuberàncies dorsals, boca amb una sèrie de plaques dentàries o petites dents afilades i el rostre curt o llarg segons les espècies En els mascles, la part interna de les aletes ventrals s’ha transformat en un òrgan copulador Són ovípars i les càpsules dels ous són característiques de cada espècie Habiten en fons sorrencs i es nodreixen d’altres peixos i de crustacis A la Mediterrània hom en troba unes 15…
bisbe
Ictiologia
Peix selaci del subordre dels batoïdeus, semblant al milà, d’uns 2,5 m de llargada, amb el cap afuat i el rostre prolongat en una espècie de visera en forma de mitra.
Viu a la Mediterrània costes del sud de la península Ibèrica i a l’Atlàntic
garneu
Ictiologia
Peix de la família dels tríglids que ateny uns 35-40 cm, amb el cap gros i dues làmines dentades a l’extrem del rostre i amb els apèndixs de les aletes pectorals molt llargs.
És de color vermell viu a la part superior, vermell clar als flancs i rosat a la inferior Habita a l’Atlàntic i a la Mediterrània És pescat amb arts d’arrossegament, i la carn n'és molt apreciada
dasiàtids
Ictiologia
Família de peixos condrictis de l’ordre dels raïformes de rostre angulós, cua molt llarga i filamentosa, amb un fibló llarg i dentat especialment tòxic que els serveix com a sistema de defensa, que inclou, entre d’altres, les escurçanes.