Resultats de la cerca
Es mostren 174 resultats
sanejament
Medicina
Branca de la medicina preventiva que té per missió l’actuació sobre aquells factors ambientals que poden afectar la salut individual i pública, amb la finalitat de conservar la salut, evitar les malalties i incrementar el benestar.
El sanejament comprèn la higiene dels aliments i les begudes i dels individus que els manipulen, l’abastament d’aigua potable i de llet pasteuritzada, la salubritat de les cases, la descontaminació dels corrents d’aigua i d’atmosfera, l’eliminació d’escombraries i d’aigües residuals, la lluita contra els artròpodes i rosegadors, la creació d’espais verds i la vigilància dels espais i ambients de recreació, etc
sanejament
Dret civil
Obligació legal de caràcter dispositiu que té el venedor o alienador en el contracte de compra-venda i en tots els negocis jurídics onerosos translatius del domini, de garantir al comprador o adquirent la possessió pacífica de la cosa alienada (sanejament per evicció) i la inexistència de gravàmens o defectes ocults en la cosa encara que els ignorés (sanejament per gravàmens o vicis ocults).
sanejament
Alimentació
Control de les condicions ambientals durant la producció, la transformació, l’envasament, el condicionament i el consum dels aliments, per a evitar contaminacions biològiques o impureses químiques.
sanejament empresarial
Economia
Conjunt de mesures tècniques, organitzatives i financeres per a reconstituir les bases eficients d’una empresa que es troba en una situació crítica, amb la intenció de mantenir-la i salvar-ne els llocs de treball.
En són elements imprescindibles una diagnosi i un planejament de mesures Les mesures tècniques i organitzatives suposen l’adaptació de l’estructura i l’activitat a un projecte planejament estratègic empresarial, mentre que, les financeres, possibilitaran els mitjans per a realitzar-lo ajustant el balanç, emprant nous mitjans, retardant els pagaments, etc
xarxa de sanejament
Construcció i obres públiques
Conjunt dels conductes que condueixen les aigües pluvials o fecals a les estacions depuradores o als canals d’evacuació (claveguera, col·lector ).
Junta de Sanejament
Economia
Organisme autònom de caràcter administratiu creat el 1981 i adscrit al Departament de Política Territorial i Obres Públiques.
Li correspon la promoció, l’execució i l’explotació de les infraestructures d’evacuació d’aigües residuals, de les estacions depuradores i dels emissaris submarins, com també dels sistemes de reutilització de les aigües depurades
pla de Sanejament del Nucli Antic
Urbanisme
Aspecte del pla Macià posat en vigència per l’ajuntament de Barcelona juntament amb l’Agrupació Col·lectiva de la Construcció a partir del juliol del 1936.
El pla comprenia, en una primera fase, una acció bàsica —determinar els allotjaments que estadísticament donessin una mortalitat inadmissible— i accions secundàries —habilitació de pisos que havien romàs buits sobretot a l’Eixample, correcció del pla de les cases en construcció, a fi d’evitar luxes innecessaris i de potenciar la màxima capacitat d’ocupació— i confecció d’un nou pla d’habitatges Hom preveia de desallotjar les cases insanes procurant que fos per illes senceres, i d’assolir, així, espais lliures per al barri, per a construir-hi edificis complementaris escoles, biblioteques, etc
Repercussions de la política de sanejament de les finances municipals valencianes
La política de sanejament de les finances municipals valencianes comporta un creixent endeutament i la incapacitat de pagar les pensions als rendistes
claveguera
Claveguera Elements d’una xarxa de sanejament separativa: 1 canó de desguàs; 2 baixant d’aigües residuals; 3 clavegueró; 4 claveguera d’aigües residuals; 5 i 9 pous de registre; 6 baixant d’aigües pluvials; 7 embornal; 8 claveguera d’aigües pluvials
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Conducte subterrani per a recollir les aigües pluvials o fecals dels carrers i dels edificis d’una població i conduir-les a la xarxa general de sanejament o, en els llocs sense urbanitzar, a una fossa sèptica.
La claveguera, element importantíssim dins la infraestructura d’una població, fou emprada per primera vegada a la Roma dels Tarquí encara avui es conserven en funcionament algunes de les construïdes llavors, com per exemple la Cloaca Maxima , galeria de sis-cents metres de llargada i quatre de llum Després d’un llarg període, tornaren a aparèixer, en molt petita escala, al s XII, i fou ja al XVIII que hom començà a generalitzar aquest sistema de sanejament a les ciutats En un principi foren emprades únicament per a recollir, mitjançant uns embornals a les cunetes, les aigües de…
Pere Garcia i Fària
Arquitectura
Enginyer de camins i arquitecte, cap del servei de sanejament de l’ajuntament de Barcelona.
És autor d’un Proyecto de saneamiento del subsuelo de Barcelona 1893, en 3 volums, que inclou índexs anuals de mortalitat casa per casa durant el període de 1880-89 —anàlisi demogràfica i estadística mai no repetida—, projectes de clavegueres i de sanejament del delta del Llobregat i nombrosos plans topogràfics del pla de Barcelona i del Baix Llobregat, que el converteixen en continuador de l’obra d’Ildefons Cerdà El seu projecte, però, fou rebutjat per l’ajuntament, dominat pels cacics el 1896 fou cessat del càrrec, i tornà a ingressar en el cos d’enginyers de l’estat Féu…