Resultats de la cerca

És format per la vall de capçalera del riu de Mentet , afluent, per la dreta, de la Tet, tancada pel circ muntanyós format pels pics de l’Om i de Ribesblanques, per la serra Gallinera, el pic de la Dona, la portella de Mentet 2 478 m alt, per on passa el camí de Camprodon a l’alt Conflent, el pla de Calmagra, els pics de Rocacolom i de la Mort de l’Escolà, el pla de Segar i el coll de Mentet 17 65 m alt, que comunica Mentet amb la vall de Saorra La migradesa de l’agricultura, i fins i tot, de la ramaderia hi ha 2 342 ha de pasturatges, tradicionalment l’activitat predominant del municipi, ha…

Mineral que cristallitza en el sistema cúbic L’hàbit és generalment en cristalls cúbics, o també octaèdrics o dodecaèdrics De vegades es reuneixen nombrosos cristalls petits en agregats parallels, i d’altres vegades en masses compactes de gra fi a gruixut És freqüent la macla d’interpenetració Té una duresa de 4 i una densitat de 3,18 És incolora i transparent quan és pura, però pot variar extraordinàriament de vegades el color es distribueix en zones paralleles a les cares del cristall És fluorescent sota la llum ultraviolada, i el seu esclat és de vidre Els jaciments són sobretot d’origen…

Hi ha mines de ferro, actualment no explotades El lloc és esmentat ja l’any 901 L’església parroquial Santa Creu, romànica, conserva una marededeu de fusta El castell de Torèn , en part arruïnat, que domina el poble, fou el centre de la baronia de Torèn al segle XVIII n'eren barons els Satger

Vida i obra Publicà nombrosos opuscles sobre castells, famílies nobles Riu, Descatllar, Coromina, Llar, etc i monuments religiosos del Conflent, alt i mitjà Fullà, Serdinyà, Nyer, Soanyes, Canavelles, Llar, Toès, Talau, Aiguatèbia, Ralleu, Caudiers, Censà, Orellà, Jújols, Èvol, Saorra, Codalet i Oleta També són destacables les seves monografies sobre les localitats de la mateixa comarca, fonts de referència imprescindibles per a l’investigador Cal esmentar, entre altres treballs “Notice historique des communes de Serdinya et les Horts”, SASL 1896 reed en format llibre el 1896 “Notice…

L’església de Sant Joan, romànica construïda, però, al s XIV, conté el sarcòfag de marbre de Jaubert de Fullà mort el 1335 És esmentat ja el 1051

Mapa de les esglésies del Conflent anteriors al 1300 C Puigferrat Aiguatèbia i Talau Sant Feliu d’Aiguatèbia Sant Esteve de Talau Sant Adrià de Toévol Sant Miquel dels Plans Parròquia de Moncles Arboçols Santa Eulàlia d’Arboçols Sant Salvador d’Arboçols Santa Maria de les Grades Santa Maria de Marcèvol Campome Sant Pere del castell de Paracolls Sant Cristòfol de Fórnols o del Bosc Canavelles Sant Martí de Canavelles Sant Pere d’Eixalada o de Serola o de les Graus Sant Andreu de Llar Castell de Vernet Sant Martí del Canigó Sant Martí Vell Catllà Sant Andreu de Catllà Santa Maria de Riquer Sant…

A la capçalera d’aquesta vall, als vessants meridionals del massís de Madres hi ha el Gorg Negre 2 082 m alt, que forma part dels gorgs de Noedes En aquesta part alta destaquen, a la serralada que separa les valls d’Évol i de Cabrils, el pic de la Pelada 2 370 m alt i el puig d’Escotor 2 292 m alt, i al límit amb la vall de Noedes, el Montcoronat 2 172 m alt Dins el municipi hi ha la més important fàbrica d’electricitat del Conflent, la central d’Oleta , que aprofita l’aigua conduïda de la Tet a 228 m d’altura, amb una potència installada de 12 kW i una producció mitjana de 43 milions de kW/h…

Mapa dels castells i les edificacions militars del Conflent anteriors al 1300 M LI Ramos Aiguatèbia i Talau Castell d’Aiguatèbia Recinte fortificat de Pujalt Torre de Cabrils Arboçols Força de Marcèvol Campome Castell de Paracolls Canavelles Castell de Serola Castell de Nyòvols Castell de Llar Castell de Vernet Fortalesa de Castell Catllà Cellera de Catllà Cauders de Conflent Castell de Cauders de Conflent Censà Castell de Censà Clerà Castell de Sant Esteve de Pomers Codalet Cellera de Codalet Conat Castell de Conat Cornellà de Conflent Palau o castell de Cornellà de Conflent Espirà de…

Les primeres mencions conegudes del lloc i del castell de Ralleu, en plenes Garrotxes del Conflent, són del segle XIII Araled , 1232 Areleu , 1272 Araleu , 1280 castrum de Areleu , 1282 Al segle XII, la senyoria de Ralleu era, amb les de Conat i de Paracolls, a mans de Guillem Bernat de Paracolls 1173-1235, espòs de Blanca de Conat Llurs filles, Sibilla de Paracolls i Esclarmunda de Conat, heretaren el domini i el transmeteren a llurs esposos, Xatbert de Barberà i Ramon d’Urtx A la mort d’aquest darrer, el 1305, els seus marmessors cediren al rei la seva part del castell de Ralleu per 40 000…