Resultats de la cerca
Es mostren 318 resultats
Sau

Vista del campanar de Sant Romà de Sau, anegat per les aigües del pantà de Sau
© C.I.C. - Moià
Antic terme d’Osona que englobava tot l’actual municipi de Vilanova de Sau
.
Originàriament era una vila rural que donava nom a la vall de Sau 917 a 952 de l’antic terme de Cornil A partir del 970 tot el terme es diu ja Sau, i hi apareixen les fortaleses de la roca de Sau , probable successora de l’antic castell Cornil, i la de Cascabons El terme fou dels Cabrera del 1247 al 1572, bé que hi exercien el domini els cavallers cognomenats de Sau i després els Savassona, que n'esdevingueren els senyors directes des del s XV La parròquia i el lloc de Sant Romà de Sau consten des del 1062, que fou consagrada l’…
Sau
Música
Grup de rock format a Vic el 1987 per Pep Sala, guitarrista i compositor, i Carles Sabater, cantant.
Iniciats amb un pop-rock que s’anà endurint progressivament, la seva discografia és constituïda per No puc deixar de fumar 1987, Per la porta de servei 1989, Quina nit 1990, El més gran dels pecadors 1992, Concert de mitjanit 1993, Junts de nou per primer cop 1994, Cançons perdudes, rareses i remescles 1995 i Amb la lluna a l’esquena 1998 Després de la mort de Sabater 1999, Sala continuà la seva carrera en solitari, que es consolidà amb Carpe diem 2001 i Crítica de la raó pura 2004 Coincidint amb el quart aniversari de la mort de Sabater s’edità un recull de les millors cançons de Sau…
Sau
Música
Grup de pop-rock català creat el 1988 per l’osonenc Pep Sala (guitarra, piano i veu) i el barceloní Carles Sabater (veu).
Fou un dels quatre grups protagonistes del fenomen del rock català al principi dels anys noranta, amb discos com Quina nit 1990, El més gran dels pecadors 1991 i Junts de nou per primer cop 1994 El seu pop elegant i la capacitat de seducció de Sabater dalt de l’escenari captivaren un nombrós públic Parallelament a l’activitat del grup, Pep Sala inicià una carrera en solitari i Carles Sabater es dedicà a actuar en obres de teatre musical El 13 de febrer de 1999, Sabater morí d’un atac de cor al final d’un concert Sala ha continuat tot sol la seva carrera musical Bibliografia Complement…
Vilanova de Sau
Vilanova de Sau
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona.
Situació i presentació Comprèn la major part de l’antiga demarcació de Sau, a la vall del Ter, que completava l’antic municipi de Querós, agregat a mitjan segle XIX al terme de Sant Hilari Sacalm Situat a llevant de la comarca, en terres de les Guilleries dins l’espai natural de Savassona, limita al N amb Tavertet, a l’E amb Rupit i Pruit i Sant Hilari Sacalm aquest darrer de la Selva, al S amb Espinelves, al SW amb Sant Sadurní d’Osormort i a l’W amb Tavèrnoles i les Masies de Roda El municipi té dos sectors ben diferenciats el que s’aboca a la vall del Ter, on es trobava l’antic poble de…
parador de Sau

Aspecte del Parador de Sau (les Masies de Roda)
© C.I.C. - Moià
Establiment hoteler de les Masies de Roda (Osona).
És situat a l’inici de la península de Casserres, al vessant de llevant, prop de l’antiga masia del Bac de Sau, just després d’haver-se passat el coll de Terrades El Parador fou inaugurat el 1972 i es construí segons els plans de l’arquitecte José Osuna, el qual s’inspirà en la masia de les Ferreres de Sant Bartomeu del Grau, edifici construït al segle XVIII pels Moretó D’altra banda, ha esdevingut famós pel fet d’ésser l’indret de reunió dels parlamentaris catalans que redactaren l’avantprojecte d’Estatut de Catalunya el 1978, conegut també per això com l’ Estatut de Sau…
pantà de Sau

El pantà de Sau; al centre, el puig de la Força i els cingles de Tavertet
Carmelo Peciña (CC BY-SA 2.0)
Embassament
Pantà del municipi de Vilanova de Sau (Osona), que regula les aigües del Ter i és també aprofitat per a la producció elèctrica.
Fou bastit per la Hidroelèctrica de Catalunya SA a partir del 1949 aprofitant el congost que hi ha passat el molí de Sau, on es construí la resclosa 260 m de longitud i 75 d’altura Té 17 km de llargada, fins a Roda de Ter, i la seva capacitat és de 177 hm 3 La potència installada és de 55 MW i la producció de 85 MWh
Estatut de Sau
Història
Nom amb què és conegut el projecte de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1978 redactat al parador de Sau (Osona) per una comissió de polítics del Principat.
El 1982 fou inaugurat, al costat del parador, un monument dedicat a l’Estatut, obra de l’escultor Josep Ricart
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina