Resultats de la cerca

És situat a la vall d’Àssua, a la dreta del riu Pamano Al s XIX formà el municipi de Saurí i Menauri De l’església parroquial Sant Víctor depèn l’antic terme de Menauri En aquest poble hi havia les esglésies de Sant Vicenç i de Sant Esteve, que formaven la cella o monestir de Saurí , que l’any 979 ja era regit per un prevere Hom en desconeix l’origen i la filiació

Collaborà amb Juan Adán a la catedral nova de Lleida Treballà en la caixa de l’orgue d’aquest temple, que executà l’helvètic Ludwig Scherrer 1777 Fou l’autor de la imatge de la Mare de Déu jacent de la mateixa catedral i d’altres treballs d’escultura a l’església del Roser Les darreres obres seves, escampades per diversos pobles del Segrià, avui desaparegudes, pertanyen de ple a l’art neoclàssic

Es proclamà campió de Catalunya de llançament de javelina 1952, 1953, 1956, 1958 i salt de perxa 1957 Fou quatre vegades internacional amb la selecció espanyola d’atletisme Posteriorment, fou entrenador d’hoquei sobre herba del Reial Club de Polo i del Futbol Club Barcelona 1972-81, on creà l’escola d’aquest esport També fou preparador físic de la selecció espanyola d’hoquei sobre herba

Membre del Centre Atlètic Laietània, es proclamà campió de Catalunya de salt de perxa 1951 Guanyà la medalla de plata 1949, 1956 i la medalla de bronze 1952 del Campionat d’Espanya Fou president del CA Laietània 1961-70 També practicà el senderisme i l’alpinisme Propietari d’una empresa familiar de materials de construcció, fou president de Caixa Laietana 1991-2003, càrrec des del qual impulsà diferents iniciatives i obres cabdals de l’obra social de l’entitat

Resident a Hostalric, formà part de l’Escuderia Sellabona i fou campió d’Espanya d’autocròs 1979 amb un Alpine 1430 Aquell mateix any participà en el primer autocròs internacional de Madrid i fins a mitjan dècada de 1980, competí en algunes edicions del Campionat d’Europa i de la Copa d’Europa d’autocròs També participà en curses de Fórmula TT

Editor del periòdic liberal El Barcelonés , escriví, juntament amb Josep Matas, Guías de forasteros de Barcelona 1843 i Guía General de Barcelona 1849, en les quals donava una informació de la Barcelona del seu temps El seu fill Manuel Saurí i Marsal 1837-1924 és autor de diverses obres cinegètiques La caza de la perdiz con escopeta 1877, Grandes cacerías 1894, El cazador estratégico 1905 i Algo de caza mayor 1910

Obrer metallúrgic fins el 1886, dedicà els seus últims anys a l’erudició El 1893 publicà una Bibliografía eucarística valenciana La seva collecció particular de llibres antics uns 1 500 volums passà a formar part, el 1905, de la Biblioteca Municipal de València

Publicà setze llibres de versos, que entronquen la tradició dels jocs florals amb el corrent noucentista entre els quals cal destacar Jovença 1948, Camins 1949, Cançó de les cançons 1949, Espurnes del pensament 1950, L’ànima del paisatge 1953, Records i presències 1967, Poemes de Prades 1968, Poemes barcelonins 1970, Serenors 1972 i Rams de claror 1974

De formació autodidacta, començà a treballar als quinze anys collaborant en la pellícula de dibuixos animats El mago de los sueños Posteriorment s’especialitzà en llibres infantils i juvenils, entre els quals destaquen El Gil i el paraigua màgic 1982, El presoner del gegant 1982, Història del pollastre que ponia 1983 i Perduts a la cova 1986 Obtingué nombrosos premis, com ara el Serra d’Or 1983 i 1986, l’Otani Memorial, Japó, 1983, el premi del ministeri de Cultura al millor disseny el 1985 i el premi a la millor illustració de la Generalitat de Catalunya l’any 1988