Resultats de la cerca
Es mostren 116 resultats
ducat d’Orleans
©
Història
Territori francès segregat de la corona reial i erigit el 1344 sobre l’antic comtat carolingi d’Orleans
(possessió dels robertins o capets des del s X), pel rei Felip VI, per al seu fill Felip I d’Orleans
, mort sense fills el 1375.
Revertit a la corona, fou concedit el 1392, pel rei Carles VI, al seu germà Lluís I d’Orleans Lluís de França , fundador de la primera dinastia ducal d’Orleans , el qual tingué un fill illegítim, Joan d’Orleans mort el 1468, comte de Dunois i de Longueville, fundador de la línia dels Orleans-Longueville , i el seu successor, Carles I d’Orleans Carles d’Orleans , que fou pare del duc Lluís II d’Orleans , que esdevingué rei Lluís XII de França el 1498 Fou segregat una altra vegada de la corona el 1626 i atorgat per Lluís XIII al seu germà Gastó I d’Orleans Gastó de França , que morí sense…
Quilis
Llogaret
Llogaret del municipi de la Granja de la Costera (Costera), al S del poble, que forma un enclavament (0,03 km2) dins el terme de Vallés de la Costera.
Formà un terme amb Meneu, segregat de Rotglà i annexat a Vallés el 1574
Canals
Poble
Poble (1 200 m alt.) del municipi de Sacanyet (Alt Palància) al vessant occidental de la serra de la Bellida.
L’església Santa Bàrbara depenia de Begís, del qual municipi fou segregat el 1842, juntament amb Sacanyet
Almorig
Despoblat
Despoblat del terme municipal de la Vila de la Unió (Camp de Morvedre).
Era un antic lloc de moriscs, dins el terme de Morvedre fou segregat el 1535 i annexat a la nova parròquia de Faura
Benifaraig
Despoblat
Despoblat del municipi d’Alberic (Ribera Alta).
Antic lloc de moriscs, el 1563 era habitat per dotze famílies Al s XVI fou segregat del terme d’Alzira i agregat a la nova parròquia d’Alberic
La Luisiana
Municipi
Municipi de la província de Sevilla, Andalusia, situat a La Campiña, al SW de Còrdova.
L’agricultura és l’activitat econòmica principal hi ha cultius de cereals, llegums, oliveres, lli i cotó Les indústries són derivades Fou segregat de Cañada del Rosal el 1986
Beniafé
Llogaret
Llogaret del municipi d’Alcoleja (Comtat), situat damunt la riba dreta del Frainos, a 754 m d’altitud.
Antic lloc de moriscs, era habitat per 10 famílies el 1609 Segregat de Penàguila el 1535, fou agregat a Alcoleja el 1574 L’església parroquial és dedicada a sant Roc
Ressalany
Antic llogaret
Antic lloc de moriscs (70 focs el 1609) de la fillola d’Alberic, que des del 1855 forma un enclavament (1,76 km2) del municipi de Benimodo (Ribera Alta) entre els de Massalavés, Guadassuar, Alberic i Alzira.
Formà part del terme d’Alzira, del qual fou segregat el 1535 en ésser erigit en rectoria de moriscs Santa Maria Al s XIX encara era comptat com a despoblat, però el 1960 tenia 68 h diss
Alfofra
Despoblat
Despoblat del terme municipal de Confrides (Marina Baixa).
Era un antic lloc de moriscs que el 1563 tenia 22 focs Al s XVI fou segregat de la parròquia del Castell de Guadalest i erigit en parròquia independent, amb jurisdicció sobre els llocs de l’Abdet i Florent Ja es trobava despoblat al s XVIII
vegueria de Lleida
Història
Demarcació administrativa de Catalunya.
Vers l’any 1192 el Pallars Jussà fou incorporat a la corona i integrat a la cúria de Lleida Al s XIV, constituïa la vegueria de Lleida i Pallars , regida per una mateixa persona Abans del decret de Nova Planta 1716, de la vegueria s’havien segregat les de Balaguer i Agramunt, i el Pallars romangué com una sotsvegueria L’any 1718 el seu conjunt Pallars Jussà, Segrià i Garrigues tenia una població global de 40 000 habitants
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina