Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
xampú
Farmàcia
Cosmètica
Preparat capil·lar, cosmètic o medicinal, destinat a desgreixar i rentar els cabells.
Els antics xampús eren una solució aquoalcohòlica de sabó aromatitzada adequadament, però actualment hom empra preferentment els tensioactius semisintètics, detergents aniònics en forma de sals sòdiques dissolts en aigua i alcohol, amb un pH Y 5, aproximadament
rifamicina
Farmàcia
Nom genèric dels antibiòtics obtinguts de Streptomyces mediterranei
.
Les rifamicines A, B, C, D i E són naturals Les O, S i SV són derivats semisintètics de la rifamicina B, la qual, per oxidació, dóna la forma S, més activa Són emprades contra gèrmens grampositius, contra alguns de gramnegatius i contra Mycobacterium tuberculosis
disgregant
Farmàcia
Substància que hom afegeix a una comprimit a fi que es desfaci en ésser posat en contacte amb líquids.
Es tracta generalment de productes que es mullen fàcilment i que, en fer-ho, s’inflen i provoquen la separació dels grans que, premsats, formen el comprimit El més corrent és el midó de blat, que hom afegeix al granulat en la proporció d’un 3 a un 10% Actualment hi ha disgregants sintètics o semisintètics que tenen les esmentades propietats millorades i més constants cellulosa microcristallina, midó carboximetilat, caseïna formolada, etc
antibacterià
Farmàcia
Fàrmac que combat els bacteris.
Els agents antibacterians són substàncies capaces d’inhibir el creixement dels bacteris o d’eliminar-los sense lesionar pràcticament l’animal infectat Es fan servir per al tractament d’infeccions produïdes per bacteris la seva acció bacteriostàtica o bactericida la realitzen interferint els mecanismes fisiològics bacterians, essent els mecanismes d’actuació la inhibició de la síntesi de la paret cellular, la lisi de la membrana cellular, la inhibició de la síntesi proteica i la inhibició de la síntesi dels àcids nucleics El seu ús tant pot ésser sistèmic com tòpic i hom els classifica en…
morfina
Farmàcia
Principal alcaloide de l’opi (el seu extret en conté un 20%), conegut des del 1806 i emprat com a estupefaent.
La seva base és poc soluble en l’aigua, però el clorhidrat ho és molt Actua sobre el sistema nerviós i hi produeix una acció hipnòtica, amb disminució de l’activitat mental, i analgèsica, pel fet d’actuar l’alcaloide sobre l’escorça cerebral sensitiva Fou sintetitzada per Gates i els seus collaboradors l’any 1952, passant per la codeïna L’ús repetit d’opiacis sintètics i semisintètics provoca habituació, que a la llarga pot produir una intoxicació aguda per morfina, amb greus alteracions en l’organisme, les quals poden portar a un estat de coma o a la mort per paràlisi…
aminoglicòsid
Farmàcia
Nom genèric d’un grup d’antibiòtics naturals i semisintètics aïllats de soques de Streptomyces
o Micromonospora
.
Químicament són constituïts per un o més aminosucres units per un enllaç glicosídic o una hexosa com és el cas de l’estreptidina o la 2-desoxistreptamina Llur acció bactericida és deguda al fet que actuen directament en la subunitat 30S del ribosoma del bacteri, inhibint la síntesi proteica Són mal absorbits pel tracte gastrointestinal i actius sobretot contra els gèrmens gramnegatius Aquests productes presenten ototoxicitat i nefrotoxicitat i són contraindicats en el primer trimestre de la gestació Els més importants són l’estreptomicina, la gentamicina, la tobramicina, la kanamicina, l’…
penicil·lina
Farmàcia
Química
Nom genèric emprat per a designar diversos composts d’origen natural o sintètic, que tenen la fórmula molecular C6H11O4N2SR i que difereixen entre ells únicament per la natura del substituent R.
Estructura i síntesi de la penicillina La penicillina fou aïllada per primera vegada el 1929 per Alexander Fleming , que l’obtingué del filtrat del cultiu del fong Penicillium notatum Fleming trobà que la penicillina inhibia, in vitro , el creixement d’un cert nombre de bacteris patògens i que presentava baixa toxicitat per als animals La seva química fou àmpliament estudiada durant la Segona Guerra Mundial a Anglaterra i als EUA, i posà de manifest que les penicillines aïllades en ambdós països diferien en la natura d’una cadena lateral unida a un nucli característic, i foren anomenades F i…
aprest
Indústria tèxtil
Cada un dels processos, d’acció eminentment química, a què són sotmesos els productes tèxtils (filats, teixits, etc) per tal de facilitar-ne la posterior elaboració o per comunicar-los l’aspecte, tacte, o altres propietats, necessaris per a la venda o l’ús final.
Els aprests són, d’una manera general, tractaments en què l’aigua o els productes químics que actuen sobre el gènere són el factor del qual depèn principalment l’efecte obtingut El tipus i la forma d’aplicació dels aprests varien segons la classe de fibra, l’estat en què es troba fils en forma d’ordit, madeixa o bobina, teixits, etc i l’efecte que hom vol obtenir càrrega, cracant, suavització, impermeabilització, etc Els aprests poden consistir en un simple addició de substàncies químiques o en una modificació de tipus químic del material tèxtil Els efectes obtinguts poden ésser permanents o…
Biologia i genètica 2015
Biologia
Genètica
La consecució de grans avenços científics o l'establiment de nous paradigmes va sovint associat amb el desenvolupament de noves tecnologies, que permeten realitzar aproximacions noves a les preguntes que hom té plantejades Per això els desenvolupaments procedimentals i tecnològics també van ocupar aquest 2015 un lloc destacat en les revistes científiques de referència Optogenètica Fototecacat / toufikbobo / Fotoliacom © Biblioteca de Gironella Una d'aquestes noves tècniques és l'optogenètica Descrita per primer cop l'any 2005, permet enregistrar i manipular l'activitat de circuits neuronals…
Els deuteromicets
Els conidis són la forma de reproducció més general en els deuteromicets, fongs que es reprodueixen exclusivament per via asexual El dibuix mostra diferents tipus de conidis, als quals s’aplica una terminologia especialitzada 1 escolecòspora , una espora estreta i llarga, pluriseptada 2, 3 ameròspores espores unicellulars, no dividides globosa i ellipsoïdal, respectivament 4 didimòspora , una espora bicellular 5 dictiòspora , espora multicellular amb septes transversals i longitudinals 6 fragmòspora , espora multicellular, només amb parets transversals també és una feòspora , pel…