Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
parells
Història del dret català
Dels s. XII al XVI, dret dels batlles de sac a cobrar diners per cada sou que el senyor obtingués del pagès de remença per raó de redempcions, terços, lluïsmes o foriscapis.
Aquesta participació del batlle havia de pagar-la el senyor directe, però si aquest feia gràcia o dispensació total o parcial del pagament a l’emfiteuta, aleshores era a càrrec del pagès el pagament dels parells al batlle Alguns batlles jurisdiccionals també participaven amb parells de quantitats recaptades, àdhuc en els casos que el pagament hagués estat per raó de composició
jutge emfiteutical
Dret
Història del dret català
A la Catalunya Vella i als llocs on vigí el seu dret, als segles XIII-XV, jutge que havia de resoldre les qüestions derivades de les relacions emfitèutiques amb el vassall, el qual podia ésser escollit pel senyor directe de terres o masos de remença.
A l’edat moderna i fins a l’inici del segle XIX, persistí, com a rastre d’aquest ús, el nomenament de jutge habilitat a petició del senyor directe per a recollir els capbreus o reconeixements de domini
host
Història del dret català
Dels ss XII al XV, dret annex al senyor d’una baronia, pel qual els radicats al terme del seu castell havien de prendre part en les accions de guerra, incorporant-se, armats, a l’exèrcit que aquell organitzava.
N'eren exempts els majors de 60 anys i a vegades segons privilegis, costums o convenis, alguns aloers i senyors de quadra si l’expedició durava més d’un dia, el baró havia d’atendre al forniment de queviures per a la host Quan l’expedició era de menys d’un dia de durada rebia el nom de cavalcada El senyor tenia l’obligació de redimir el vassall que hagués estat fet presoner en l’expedició, però no la d’indemnitzar pels morts o ferits
pensió emfitèutica
Història del dret català
Des del segle XIII, cens o quantitat periòdica que el senyor útil paga al senyor directe o senyor mitjà per raó d’una propietat afecta a emfiteusi.
Seguint el dret romà, la manca de pagament de les pensions portava aparellat el comís de la finca, menys a la ciutat de Barcelona i a altres llocs, on regia el privilegi Recognoverunt proceres 1284, i al bisbat de Girona, on hi havia aquesta reminiscència de la Llei Gòtica i es podia salvar el comís doblades les pensions endarrerides Avui, després de la llei sobre censos del 1945, aquest comís només pot ésser aplicat quan ha estat convingut en l’escriptura d'establiment
intestia
Història del dret català
Mal ús de la Catalunya Vella, en vigor als ss XI-XVI, a què eren sotmesos els pagesos de remença en el cas de morir sense deixar testament.
Provenia ja de l’usatge De intestatis , que disposava que, quan el pagès o la pagesa morís sense testament, el senyor adquiria la tercera part dels béns del difunt si només deixava consort, o només fills, el senyor rebria la meitat dels béns si moria sense consort ni fills, la meitat seria per al senyor, i l’altra, per al familiar a qui correspongués segons dret si no restaven parents, el senyor obtindria tot el patrimoni En tots els casos restaven salvats a la muller els seus drets al dot, l’escreix i el que li pogués correspondre per raó…
jove home
Història del dret català
Als s. XII-XV, fill d’un pagès de remença que no era hereu del mas o la borda.
Tenia una vinculació simplement personal amb el senyor directe Podia disposar dels seus béns adventicis per a poder prendre el domini útil d’un mas o una borda d’un altre senyor directe havia de redimir-se de l’anterior Era sotmès als mal usos, però no a censos, tasques i altres prestacions
obra forana
Història del dret català
Dels s. XII al XV, treball de construcció dels murs exteriors, les barbacanes i, per extensió, la torre mestra i la cisterna d’un castell (o de la força de la vila no integrant d’una demarcació de castell termenat), en el qual restaven obligats a participar tots els homes no privilegiats, entre 14 i 60 anys, del territori jurisdiccional.
El senyor del castell, en aquests casos, havia de posar un mestre d’obra i facilitar les vitualles pel manteniment dels obligats al treball en alguns casos, el treball forçat o de destret es compensava amb una convinença de caràcter econòmic
vicari
Història del dret català
Home que, en el conreu de les terres del senyor i en les prestacions de servituds, substituïa el qui, fraudulentament, contra la voluntat del senyor, havia rebut ordes sagrats.
Aquest era obligat a reduir-se a l’estat laical i a tornar al mas en el cas que no trobés vicari que el substituís
muntatge
Història del dret català
Imposició medieval que percebia el senyor jurisdiccional pel passatge del bestiar per una muntanya.
mas aloer
Història del dret català
Mas que depenia d’una casa aloera o d’un senyor aloer (s. XIII-XV).