Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
ullal
Anatomia animal
Tipus de dent que es presenta en la dentadura heterodont dels mamífers i que es caracteritza per la seva forma cònica, amb la corona acabada en una punxa, i pel fet de tenir una sola arrel.
Collocats entre les dents incisives i les premolars en nombre d’un o cap per hemimandíbula, serveixen per a esqueixar els aliments i, en determinats mamífers de presa, són utilitzats com a arma d’atac perquè són molt desenvolupats Així succeeix en els carnívors En altres, tenen un paper de defensa Molt desenvolupats en els carnívors, hom els anomena també dents canines o claus Els mamífers herbívors no en tenen o els tenen molt reduïts
defenses
Anatomia animal
Formacions del cos d’un animal que li serveixen per a atacar o defensar-se.
En són exemples característics les incisives superiors de l’elefant, els ullals del senglar, les banyes del bou, les ungles del gat, etc
esquelet
L’esquelet de diferents animals
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Conjunt de peces dures i resistents que protegeixen les parts toves del cos d’alguns animals i els serveixen de suport.
N'hi ha dos tipus fonamentals l’esquelet intern o endoesquelet i l’extern o exoesquelet Entre els principals exoesquelets es destaquen els d’alguns protozous, com els dels foraminífers, radiolaris i amèbids, amb closca, formats per carbonat de calci, sílice i diversos materials, respectivament els dels coralls i altres cnidaris colonials, de suport i protecció, la closca dels molluscs, de carbonat de calci, que serveix gairebé exclusivament de protecció, i el dels artròpodes, compost d’una sèrie de plaques independents i articulades que cobreixen tot el cos i li confereixen una gran…
pinça
Anatomia animal
Carcinologia
Cadascuna de les peces dures, mòbils i oposades, situades normalment a l’extrem de les potes anteriors d’alguns crustacis, que els serveixen com a òrgans de prensió.
fascicle de His
Anatomia animal
Banda muscular del cor que conté fibres nervioses que posen en connexió les aurícules amb els ventricles i serveixen per a transportar els estímuls d’aquelles a aquests.
És format per quatre porcions nòduls auriculoventriculars, fascicle principal, divisions septals dreta i esquerra i divisió terminal
sifó
Anatomia animal
Cadascun dels dos tubs que s’originen a la vora posterior del mantell en els mol·luscs lamel·libranquis; es troben a la cavitat pal·lial i serveixen per a l’intercanvi d’aigua.
glàndules odoríferes
Anatomia animal
Glàndules pròpies dels mamífers, els rèptils, els insectes i alguns miriàpodes i que, en secretar substàncies a l’exterior, serveixen per a establir una comunicació intraspecífica durant l’època de zel, o bé com a mecanisme defensiu.
fil d’aranya
Construcció d’una teranyina amb fil d’aranya
© PhotoDisc - Cybermedia
Anatomia animal
Aracnologia
Cadascun dels filaments molt fins i una mica viscosos que surten de les fibres de les aranyes i que serveixen per a fer la teranyina, per a immobilitzar les preses i també, a vegades, per a desplaçar-se.
La substància constitutiva d’aquests fils, produïda a les glàndules sericígenes de l’aranya, és líquida, però en sortir a l’exterior, en contacte amb l’aire, se solidifica
sifó
Anatomia animal
Cadascuna de les obertures que, en els tunicats, serveixen per a la penetració dins l’animal de l’aigua i els aliments (sifó branquial o inhalador) o per a l’expulsió d’excrements, aigua i gònades (sifó cloacal).
Ambdues obertures són anteriors i el sifó branquial és ventral, mentre que el sifó cloacal és dorsal
mandíbula
Anatomia animal
Cadascuna de les peces dures, formades d’os, quitina o substàncies semblants, que tenen alguns animals al costat o al voltant de la boca i que els serveixen generalment per a l’obtenció, la trituració i la deglució de l’aliment i també per a la defensa.
Els artròpodes tenen, per sota del labre, unes mandíbules quitinoses, dures i tallants, que poden modificar en formes molt variades Alguns invertebrats no artròpodes, com certs cucs, poden presentar també mandíbules quitinoses Els vertebrats més primitius ciclòstoms no tenen cap mena de mandíbula aquestes comencen a desenvolupar-se a partir dels peixos cartilaginosos, que presenten la mandíbula superior formada per l’arc palatoquadrat, i la inferior pel cartílag de Meckel A partir dels peixos ossis aquestes estructures són recobertes per ossos de membrana l’os maxillar i premaxillar a la…