Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
moral
Filosofia
Disciplina que té per objecte determinar la rectitud i el sentit del comportament humà segons uns principis normatius dels quals es deriven uns deures i unes obligacions.
Atès que etimològicament signifiquen el mateix, la moral i l'ètica només es poden distingir convencionalment, i en aquest sentit hom sol entendre la segona com a disciplina més estrictament filosòfica, mentre que en la moral són inclosos també elements sociològics, lingüístics i culturals, sobretot teològics
manufactura
Economia
Procés de fabricació de béns.
Així, una manufactura o un producte manufacturat signifiquen un article porduït segons un procés fabril, o sigui resultant de la transformació industrial d’unes primeres matèries Les activitats manufactureres, tal com són enteses actualment, nasqueren a Catalunya, bàsicament a través de les manufactures tèxtils de cotó, vers el 1780
significació
Lògica
Acció de significar.
Entesa sovint com a equivalent a la denotació, la significació només correspon, segons Husserl, als signes significatius, en contraposició als signes indicatius els quals assenyalen, però no signifiquen en aquest sentit coincideix més pròpiament amb l’expressió, bé que aquesta no hi sigui sempre identificable, pel fet que la significació confereix sentit a l’expressió
supí
Lingüística i sociolingüística
Dit de la forma nominal del verb pròpia d’algunes llengües indoeuropees de tipus antic.
En llatí, morfològicament, és un substantiu de la quarta declinació, constituït pel sufix - tu - afegit a l’arrel del verb Pot tenir la forma en - um , amb funció d’acusatiu i acompanyant ordinàriament verbs de moviment eo dormitum , ‘me'n vaig a dormir’, i la forma en - u , amb funció d’ablatiu i acompanyant adjectius que signifiquen possibilitat, facilitat, dificultat facile dictu , ‘fàcil de dir’
psitacisme
Psicologia
Trastorn de la parla consistent a pronunciar paraules, frases, etc, sense saber el que signifiquen.
mercat de derivats
Economia
Mercat on hom negocia contractes el preu dels quals depèn de l’evolució d’altres actius financers, anomenats subjacents.
Així, hom fa contractes sobre l’evolució dels tipus d’interès a curt i a llarg termini, divises, índexs de les diferents borses o el preu de les primeres matèries Els actius derivats són dissenyats amb la finalitat de servir de cobertura a les empreses, ja que eliminen totalment o parcialment els riscs relacionats amb la volatilitat del tipus d’interès, tipus de canvi, etc tot i això, és destacable el seu vessant especulatiu Aquests mercats han tingut un fort desenvolupament a partir de la dècada dels vuitanta, i són els contractes vinculats a tipus d’interès els més abundants —s’estima que…
BMV
Cristianisme
Sigla formada per les inicials de les paraules llatines Beatae Mariae Virginis, que signifiquen ‘de la benaurada verge Maria’.
restrictiu | restrictiva
Gramàtica
Dit de les conjuncions, locucions conjuntives, adjectius i adverbis que signifiquen oposició o adversitat: però, sinó, encara que, llevat de.
El terme és emprat a vegades com a sinònim d'adversatiu
-leg | -loga
Forma sufixada del mot grec λόγος, que significa ‘paraula, raó, teoria, tractat’, usada per a formar mots que signifiquen ‘especialista en’.
saviesa
Filosofia
Religió
Coneixement superior, de caràcter no solament teoricoespeculatiu, ans també practicomoral, relatiu a la veritat darrera (o primers principis) del real i al sentit i destí del món i, sobretot, de l’home en ell.
Bé que en Plató i Aristòtil —i sobretot en aquest— hom pot trobar una accentuació del caràcter teòric de la saviesa, mentre que en les filosofies hellenístiques, i més particularment en l’estoïcisme, n'és subratllat l’aspecte pràctic, tanmateix aquestes respectives accentuacions mai no signifiquen l’exclusió de l’altre aspecte Aquest caràcter teoricopràctic de la saviesa és sovint acompanyat —com és discernible ja en Plató i entre els estoics i és palès explícitament en Filó d’Alexandria, Plotí i el neoplatonisme— d’una connotació religiosa, la qual és fonamental, així mateix, en…