Resultats de la cerca
Es mostren 55 resultats
Silva
Un dels més importants llinatges gallecs amb dignitat de grans d’Espanya a Castella (Pastrana), Aragó (Híxar) i Portugal (Gouveia).
Remunta la seva filiació fins a Asnar fill del rei Fruela II de Lleó, el qual fou pare de Pelagi el Diaca , dit infant de Carrión, i és provada des del net d’aquest darrer, el ric home gallec Gutierre de Alderete, també conegut com a Gutierre Alderete de Silva , senyor d’Alderete, Aserdam i de la torre i quinta de Silva El seu fill Pelayo de Silva s’establí vers el 1090 a Portugal, d’on fou adelantado major Les dues grans línies del llinatge Cifuentes i Pastrana foren formades per dos germans consanguinis rebesnets seus La línia dels comtes de Cifuentes fou iniciada pel ric home portuguès…
Silvà
Mitologia
Déu romà, similar a Faune, protector dels boscs i dels ramats, que fruí d’un culte domèstic junt amb els déus lars i penats.
Tingué atribucions semblants a les dels sàtirs i silens grecs, i fou identificat amb Pan i altres déus bàrbars Era invocat amb els noms de Sanctus, Pater, Custos, Pomifer i Silvester
marquesat d’Orani
Història
Títol senyorial concedit a Sardenya el 1624 a Diego Silva-Mendoza y de Portugal (mort el 1661), baró de Monòvar i de Mur i senyor d’Orani.
Passà als Bernuy, un altre cop als Silva i als Vázquez
Unió Catalana
Partit polític
Partit fundat per Santiago Udina Martorell al desembre de 1975 a Barcelona com a secció catalana de la Unión Democrática Española [UDE], que era una associació política constituïda poc abans i liderada per Federico Silva Muñoz.
Posteriorment, Silva l’abandonà per impulsar Acción Democrática Española La UC es definí democratacristiana, regionalista i partidària de l’evolució des del règim franquista i es distingí també per l’antimarxisme i el rebuig de tota recuperació de la legalitat republicana dels anys trenta Al novembre de 1976 participà en una temptativa d’entesa el Pacte Català o d’Hostalrich amb Reforma Democrática de Cataluña, Partido Social Regionalista i Partit Democràtic Català per tal d’aglutinar electoralment les forces de dreta Fracassada aquesta operació, els integrants iniciaren un apropament a…
comtat de Fuentes de Valdepero
Història
Títol senyorial concedit l’any 1572 a Juana de Acevedo y Fonseca, senyora de Cambados, a Galícia, i muller de Pedro Enríquez de Acevedo y Álvarez de Toledo
.
Passà als Zúñiga, Méndez de Haro, Álvarez de Toledo, Silva i FitzJames Stuart
comtat de Vallfogona
Història
Títol concedit el 1600 a Miquel Galceran de Pinós-Fenollet i de Zurita-Peramola, baró de Milany
o de Vallfogona.
Passà als Ferrandis d’Híxar, ducs d’Híxar, i als Silva, comtes de Salinas
vescomtat de Rueda
Història
Títol senyorial concedit el 1366 a Francesc de Perellós sobre la vila aragonesa de Rueda, que vengué als Ximénez de Urrea, els quals, des d’aleshores, s’intitularen vescomtes.
El títol passà dels Ximénez de Urrea als Abarca de Bolea, comtes d’Aranda, als Arróspide i als Silva
ducat de Francavilla
Història
Títol senyorial concedit al regne de Nàpols el 1555 a Diego Hurtado de Mendoza y de la Cerda, príncep de Melito.
Passà als Silva, ducs de Pastrana, als Álvarez de Toledo, als Téllez-Girón i als Arteaga, ducs de l’Infantado
marquesat de Vilanant
Història
Títol concedit l’any 1682 a Miquel de Salbà i de Vallgornera, senyor de Vilanant i del castell de Santiga, cavaller de Sant Jaume i lloctinent general de Mallorca.
Passà als Ponts de Mendoza, comtes de Robres, als Abarca de Bolea, comtes d’Aranda, i als Silva, ducs d’Híxar
comtat de sa Cova
Història
Títol senyorial concedit en 1691-93 al mestre de camp mallorquí Francesc de Vilallonga i Fortuny, alcaid del castell de Bellver (Mallorca).
El seu fill i segon comte fou Jordi de Vilallonga i Velasco Passà als Silva, comtes de Cifuentes, i als Queralt, comtes de Santa Coloma