Resultats de la cerca

Sobresortí per les novelles escrites dins un corrent estètic del tombant de segle, com The Man who Lost Himself 1929 i Miracle on Sinai 1943 Però fou en els assaigs autobiogràfics on creà l’obra més personal, com Left Hand, Right Hand 1944, The Scarlet Tree 1946, Laughter in the Next Room 1949 i Noble Essences 1950

Tota la seva obra és un intent constant de renovació, que féu conèixer amb Façade 1922 Anomenà la seva poesia Patterns and Sounds , i movent-se dins el simbolisme donà valor primordial a la semàntica, com en Gold Coast Customs 1929, i creà una poesia molt allunyada de la dels seus contemporanis Són remarcables els volums sobre el temps de guerra, Street Songs 1942, Green Songs 1944 i Songs of the Cold 1945

Fill d’un mestre de Swansea, abandonà l’escola a setze anys i es posà a treballar de periodista al diari South Wales Evening Post Es donà a conèixer com a poeta amb 18 Poems 1934, any que abandonà el seu Galles natal, on tornà definitivament el 1937 en casar-se, malgrat que a Londres tingué la protecció de l’escriptora Edith Sitwell i el seu cercle La seva fama es consolidà amb Twenty Five Poems 1936 i The Map of Love 1939, volum que inclou també una sèrie de narracions que reflecteixen el concepte d’ell mateix com a poeta i anticipen alhora el volum autobiogràfic…

Vida Fill d’un director de cor i mestre de cant a Oldham i d’una cantant, de nen rebé classes de música i cantà al cor del seu pare, però no mostrà cap inclinació especial vers els estudis musicals A deu anys ingressà a l’escolania de la catedral d’Oxford i més endavant anà a la universitat Durant els seus temps a Oxford, tingué ocasió de conèixer les creacions d’autors com B Bartók, R Strauss, A Schönberg o S Prokof’ev i compongué les seves primeres peces cançons, obres corals i per a orgue Sembla que passava hores a la biblioteca estudiant partitures, fet que anà en detriment dels seus…

Vida Sisè fill d’Alessandro Scarlatti i Antonia Anzalone, pràcticament no hi ha informació sobre el seu aprenentatge musical El seu nom no consta a cap conservatori i les hipòtesis segons les quals Francesco Gasparini, Gaetano Greco, Bernardo Pasquini o algun membre de la seva família haurien pogut ser els seus mestres no han estat verificades El 1701 fou nomenat organista i compositor a la cort reial de Nàpols, de la qual el seu pare havia estat mestre de capella El 1702 l’acompanyà a Florència quan intentà establir-se al teatre privat del príncep Ferran de Mèdici, però aviat Domenico…

Vida Era fill d’Adam Liszt 1776-1827, un oficial al servei del príncep Miklós Esterházy, i de Maria Anna Lager 1788-1886 El seu pare fou, durant dos anys, novici dels franciscans, la qual cosa sembla que pogué influir en les inclinacions religioses del fill també posseïa certes habilitats musicals tocà el violoncel a l’orquestra dels Esterházy entre els anys 1805 i 1809, i feu tímides incursions en el camp de la composició Franz realitzà amb ell els seus primers estudis de piano, fins que el 1819 es traslladà a Viena, on estudià amb K Czerny L’any següent oferí els primers concerts públics…