Resultats de la cerca

El solo -que en un concert amb més d’un solista pot estar a càrrec de més d’un instrument solista GF Händel Concerto grosso , opus 3, núm 1, 1r mov sense indicació de tempo - es caracteritza per explotar els recursos instrumentals i expressius de l’instrument solista Tot i el que pugui suggerir la paraula d’origen italià, una secció de solo no implica l’absència d’acompanyament orquestral, que té, això sí, un caràcter secundari Més enllà del seu caràcter protagonista, el solo ha assumit diferents funcions formals dins el concert forma ritornello Així,…

En la música litúrgica del període de la polifonia medieval tardana i renaixentista i, eventualment, posterior, es manté el respecte al costum de l’entonació inicial tot deixant les primeres paraules d’algunes parts de l’ordinari de la missa, com el glòria o el credo, sense música Es tracta que un solista canti la primera frase segons la melodia d’alguna de les misses del repertori gregorià, després de la qual el cor o grup de solistes canta la resta de text que sí que ha estat musicada pel compositor En el cas del glòria, per exemple, el solista cantarà Gloria in…

Tot i que actualment la paraula concertació indica el fet de posar-se d’acord, la concertatio llatina significà ’lluita', ’disputa' En aquest sentit, les relacions entre el solista i el tutti poden ser de diàleg i d’alternança però també de rivalitat, quan, per exemple, el solista oposa el seu virtuosisme a la potència orquestral

Fins al s XVII hom utilitzà aquest terme fent referència a una composició exclusivament instrumental, amb més d’un intèrpret per qualsevol part polifònica Torelli 1709 i Albinoni foren els primers a escriure'n, com una variant del concerto grosso, en què es destaca el virtuosisme d’un sol solista Sol tenir tres moviments extensos, en els quals hom intercala una cadència o dues Els instruments més emprats pels compositors han estat el violí i el piano, bé que n'hi ha per a gairebé tots els instruments Entre els de violí es destaquen els de Vivaldi i Mozart, el de Beethoven, un de…

Tot i que pot ser independent, és més habitual trobar-la en el context d’una obra relativament extensa, com una òpera, un oratori o una cantata Durant els segles XVII, XVIII i XIX el terme també s’aplicà a la música instrumental En les suites instrumentals del Barroc tardà es referia a una peça d’aquestes mateixes característiques que oferia un contrast amb les restants, escrites en ritmes de dansa específics També designà una peça curta usada com a tema per a una sèrie de variacions Ària deriva del llatí aer , que significa ’aire o atmosfera’ L’ús d’aquesta paraula en sentit musical es…

Normalment, però, no es refereix a l’acompanyament de la secció rítmica, sinó específicament als riffs i contramelodies que l’arranjament disposa com a fons per a un solista

Aquest passatge s’anomena cadenza 'cadència' perquè omple l’espai d’una cadència harmònica comprès entre l’inici de la 6a i 4a cadencial i la seva resolució A efectes instrumentals, l’atac de la 6a i 4a cadencial coincideix amb la fermata de l’orquestra i l’inici de la intervenció del solista El final de la cadenza en els concerts clàssics i en alguns del període romàntic acostuma a ser amb trinat sobre alguna de les notes de l’acord de dominant i immediatament després la seva resolució a l’acord de tònica, on l’orquestra reinicia la seva intervenció En la partitura, la fermata…

Cap al final del segle XVI i el començament del XVII el terme concerto definia també els motets amb baix continu i certes peces instrumentals marcadament contrastants En aquell moment concertar volia dir senzillament tocar conjuntament, però a partir de la consolidació de l’execució simultània de diferents grups instrumentals, combinats o no amb veus, el terme passà a significar l’execució en oposició de diferents cors o grups instrumentals, o d’un solista davant d’un grup Gabrieli, amb les seves canzoni i d’altres obres per a doble o triple cor, fou un dels pioners en el…