Resultats de la cerca

Després de finalitzar estudis humanístics, i contra la voluntat del seu pare, es dedicà al cant i tingué com a mestre el tenor andalús M García El 1821 debutà a l’Òpera de París interpretant Iphigénie en Tauride , de ChW Gluck, al costat del seu pare, amb qui també compartí escenari el 1826 amb motiu de la representació de Le siège de Corinthe , de G Rossini Del 1828 al 1837 ocupà la càtedra de déclamation lyrique al Conservatori de París Fou amic de F Chopin i F Liszt Escriví diversos llibrets per a ballets La influència de Nourrit fou decisiva en la difusió dels lieder de F Schubert a…

No fou fins després del suïcidi del seu pare que pogué dedicar-se a la filosofia Esdevingué més tard professor a la Universitat de Berlín, abans d’installar-se definitivament a Frankfurt Per a Schopenhauer la música era l’únic art capaç de fer-se ressò del fons de l’ésser de la força anònima i sempre idèntica que viu en el cor de tota cosa i que l’empeny a perseverar en l’ésser El contingut íntim de la música és, doncs, metafísic La metafísica de la música de Schopenhauer, que exposà sobretot en el seu llibre més rellevant, Die Welt als Wille und Vorstellung 'El món com a…

Estudià a la Universitat de Birmingham i posteriorment amplià la seva formació musical al Royal College of Music de Londres Gràcies a l’obtenció de la beca Carnegie, estudià durant dos anys amb Hermann Scherchen, després dels quals enfocà la seva carrera professional cap a la direcció d’òperes De nou a Londres, del 1950 al 1951 fou director assistent a la Carl Rosa Opera Company, i posteriorment, entre el 1952 i el 1969, passà al Covent Garden, com a assistent de György Solti El 1972 es traslladà a Austràlia, on exercí de director musical a l’Òpera de Sydney fins el 1976 El 1973 hi dirigí…

Deixeble de piano de FWieck i de composició d’HDorn L’any 1833 començà a experimentar els primers símptomes de la malaltia mental, que s’havia d’agreujar els últims anys de la seva vida Fundador de la revista Neue Zeitschrift für Musik 1834, en fou redactor i hi publicà treballs de crítica i d’anàlisi musical Casat amb la pianista CWieck 1840, s’installaren a Dresden 1844 Fou nomenat director de concerts a Düsseldorf 1854, i després d’un intent de suïcidi passà els seus dos últims anys de vida reclòs en un sanatori mental La seva producció presenta tres períodes molt definits El…

Vida Fou instruït en l’art de la música des dels primers anys de la seva formació escolar i més tard ingressà al Conservatori de Música de Leipzig, on estudià direcció orquestral En aquest centre, però, decidí de reconduir la seva carrera cap a la composició i l’orgue També a Leipzig, conegué un grup de músics pertanyents al moviment de l’Orgelbewegung, que li transmeteren el seu interès per la recuperació del so de l’orgue dels segles XVI i XVII Distler es convertí així en un estudiós del contrapunt, del coral luterà i de les grans figures de la música alemanya, com ara H Schütz, D Buxtehude…

Vida És considerat el compositor més important d’òpera italiana posterior a Verdi Nasqué en el si d’una família de tradició musical -que es remunta al segle XVIII- i fou el cinquè fill dels vuit de Michele Puccini i Albina Magi S’inicià en l’estudi de la música amb el seu pare, el qual morí quan Giacomo tan sols tenia sis anys A pesar de la difícil situació familiar, la mare -amb qui Puccini sempre mantingué forts lligams afectius- l’esperonà constantment a prosseguir la seva formació musical amb el seu oncle Fortunato Magi El 1868 entrà a formar part dels cors de San Martino i San Michele, i…

El seu pare havia tingut set fills En Ludwig observà dots musicals que es proposà d’explotar fent-lo participar en concerts públics, en els quals sobresortí ben aviat com a pianista i improvisador L’ensenyament musical de Beethoven fou, en bona part, autodidàctic, fins que Christian Gottlob Neefe, organista de la cort, s’encarregà de perfeccionar els seus coneixements Obtingué el lloc de segon organista al costat del seu mestre, i fou viola de l’orquestra al servei de l’elector Anà a Viena a rebre lliçons de Mozart Malauradament, l’estada fou molt curta Tornà a Bonn, on freqüentà algunes…

Vida Deixeble d’A Schönberg formà part, juntament amb aquest i A Webern, de l’anomenada Segona Escola de Viena La seva aportació al camp de l’atonalitat i a la utilització de metodologies compositives basades en l’ús de les dotze notes, el convertiren en un dels pioners de la música del segle XX Els anys inicials Alban Berg fou el tercer dels quatre fills d’un matrimoni dedicat al comerç de llibres i objectes religiosos Com demostren les primeres composicions, destinades a amenitzar les vetllades familiars, Berg s’interessà per la música des de molt petit No obstant això, no tingué clara la…

Vida La seva producció és bàsicament operística, situant-se entre la tradició que arrenca amb el Faust de Ch Gounod i la revolució que suposà el Pelléas et Mélisande de C Debussy Les seves obres representaren a la perfecció els ideals estètics de la Tercera República Francesa, i es convertí en el compositor operístic francès més important a cavall entre els segles XIX i XX Fou el darrer dels vint-i-un fills d’un exoficial de Napoleó que posteriorment es dedicà a la indústria de la foneria Per problemes de salut del pare, el 1848 la família es traslladà a París Allà, Jules rebé de la seva mare…

Vida Era fill de Clémence Françoise Collin, filla d’un fuster i aficionada a la música, i Jacques Joseph Victor Saint-Saëns, oficinista del Ministeri d’Interior francès i que morí pocs mesos després de néixer Camille A partir dels dos anys rebé la primera formació musical de la seva mare amb qui sempre mantingué una relació de dependència molt forta i de la seva tia Charlotte Masson De seguida demostrà uns dots excepcionals i quan tan sols tenia tres anys feu els seus primers intents en la composició Continuà els estudis musicals amb Camille Stamaty piano, i a set anys començà a estudiar amb…