Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Immanuel Velikovsky
© Fototeca.cat
Astronomia
Cosmòleg bielorús.
Educat a Edimburg, Moscou i Berlín, estudià també a Zuric i Viena economia i psicoanàlisi, la qual arribà a practicar professionalment a Palestina 1924-39 Des del 1939 residí als EUA Suggerí l’existència d’ones cerebrals característiques en els epilèptics Interessat per la cosmologia, emeté uns postulats molt controvertits per la ciència moderna suggerí que l’atmosfera de Venus podia ésser molt calenta 1950 la qual cosa fou confirmat en una prova espacial molt posterior suggerí que Júpiter emetia ones de ràdio 1953, tal com fou confirmat experimentalment…
Friedrich Wilhelm Bessel
Astronomia
Astrònom alemany.
Fou fundador 1813 i primer director vitalici de l’observatori de Königsberg El 1804 calculà l’òrbita del cometa de Halley i, d’ençà del 1835, estudià la forma de les cues dels cometes, treballs que foren continuats per Bredikhin Introduí les avui anomenades funcions de Bessel, les quals usà per primer cop el 1817 per a intentar de resoldre el problema dels tres cossos i, més tard, en l’estudi de les pertorbacions planetàries Establí la posició exacta d’uns 50000 estels, la qual cosa li permeté d’ésser el primer a mesurar la parallaxi d’un estel 0,31’ per al 61 Cygni el 1838, i deduir la…
Heràclides del Pont
Astronomia
Astrònom grec.
Estudià amb Espeusip, Plató i Aristòtil i seguí l’escola aristotèlica Autor de nombrosos treballs d’astronomia i geometria, suggerí que la rotació de la Terra causa el moviment dels cossos pesants i que Venus i Mercuri giren al voltant del Sol
Ludwig Franz Benedikt Biermann
Astronomia
Astrofísic alemany.
Del 1931 al 1939 investigà l’evolució i estructura solars, i d’ençà del 1951 estudià la física dels cometes, dels quals intentà també d’esbrinar l’origen 1977 i de relacionar-los amb la formació del sistema solar Fou quan estudiava les cues de plasma dels cometes que suggerí que el Sol expelleix radialment un plasma que es desplaça a gran velocitat, i descobrí així l’anomenat vent solar
Eugène Marie Antoniadi
Astronomia
Astrònom francès d’origen grec.
El 1893 fou convidat per Flammarion a l’observatori de Juvisy-sur-Orge, des del qual començà a estudiar el planeta Mart Des de l’observatori de Meudon féu el 1909 una observació molt acurada dels detalls de la superfície del planeta Contra les idees de G Schiaparelli suggerí que els “canals” no eren més que illusions òptiques S'interessà també per la història de l’astronomia grega i egípcia
Karl Schwarzschild
© Fototeca.cat
Astronomia
Astrònom alemany.
Estudià a Estrasburg i Munic L’any 1896 entrà com a assistent a l’observatori Kuffner Viena fou professor a Munic 1899-1901 i Göttingen 1901-09 i després director de l’observatori astrofísic de Potsdam Estudià els problemes de la fotometria estellar, tant visual com fotogràfica Suggerí la possibilitat que la geometria de l’espai no fos euclidiana i estudià el problema de l’orientació de la cua dels cometes El 1905 observà a Algèria un eclipsi total de Sol, i estudià el fenomen anomenat flash spectrum Publicà un treball sobre la transferència d’energia a la superfície solar S'…
asteroide
© Jaxa / ESO
Astronomia
Objecte sòlid, més petit que un planeta, que orbita al voltant del Sol.
La majoria són al cinturó principal , situat entre les òrbites de Mart i Júpiter a una distància mitjana del Sol de 2,8 unitats astronòmiques, si bé hi ha també dos grups que segueixen l’òrbita de Júpiter grup Troià i un centenar amb òrbites molt diverses que tallen les de la Terra i Mart com Ícar, Adonis, Apollo, Eros, Hidalgo Quan, al segle XVI, foren determinades les distàncies entre els planetes hom trobà un buit considerable entre Mart i Júpiter, i hom cregué que aquest buit havia d’ésser ocupat per un planeta o planetes encara no descoberts JD Titius formulà empíricament la distància a…
sistema solar
© Fototeca.cat
Astronomia
Conjunt d’astres que giren al voltant del Sol, sotmesos a la seva atracció gravitatòria.
Història Els primers sistemes astronòmics no distingien el sistema solar de la resta de l’Univers Afirmaven que la Terra era al centre de l’Univers geocentrisme , i que al seu voltant giraven el Sol, la Lluna, els planetes i els estels fixos, transportats tots ells per unes esferes cristallines A més, es pensava que els cometes i els meteorits eren fenòmens locals que s’originaven dins el mateix embolcall atmosfèric de la Terra Aquestes hipòtesis foren acceptades per tothom durant l’edat mitjana, bé que ja al segle IV aC Aristarc suggerí que era la…