Resultats de la cerca

Als quinze anys La moglie piu'bella 1970 la revela com la gran actriu que triomfarà amb L’ultima donna 1975, Storie di ordinaria follia 1981 i Il futuro e'donna 1984 de M Ferreri, Un amour de Swann 1983, Codice privato 1988, Wait Until Spring, Bandini 1989, Oscar 1991, etc

Format al teatre, actuà en la sèrie televisiva Return to Brideshead i als films The French Liutenant Woman 1980, Betrayal 1982, Moonlighting 1982, Un amour de Swann 1983, The Mission 1986, Dead Ringers 1988, Australia 1989 o Kafka 1991 Fou guardonat amb un Oscar per la seva interpretació a Reversal of Fortune 1990 Posteriorment interpretà Waterland 1992, Damage 1992, The House of Spirits 1993, MButterfly 1993, Die hard with a Vengeance 1995, Stealing Beauty 1996, Lolita 1997, Chinese Box 1997, The Man in the Iron Mask 1998, Dungeons & Dragons 2000, The Fourth Angel 2001, The…

FTruffaut, que fou el seu company, aconseguí eliminar la seva fredor i la dirigí a La femme d’à coté 1981 i Vivement le dimanche 1983 Treballà després amb directors com AResnais La vie est un roman , 1983, VSchlöndorff Un amour de Swann , 1984, EScola La famiglia , 1987 i Mvon Trotta Paura e amore , 1988 També ha intervingut a Afraid of the Dark 1990, de MPeploe, Ridicule 1996, de PLeconte, Elisabeth 1998, de SKapur, La Cena 1998, d’EScola, Augustin, roi du Kung-fu 1999, d’AFontaine, La Débandade 1999, de GBerri, Le Fils du Français 1999, de GLauzier, Le Libertin 2000, de…

Fou un dels impulsors del ‘nou cinema alemany’ amb Der junge Törless ‘El jove Törless’, 1965 Molts dels seus films, sovint a partir d’obres literàries, fan una anàlisi històrica d’Alemanya Michael Kohlhass, der Rebell ‘Michael Kohlhass, el rebel’, 1968, Der Plötzliche Reichtum der armen Leute von Kombach ‘La sobtada riquesa dels pobres de Kombach’, 1970, Die verlorene Ehre der Katharina Blum ‘L’honor perdut de Katharina Blum’, 1975, Der Fangschuss ‘El tret de gràcia’, 1976, Die Blechtrommel ‘El tambor de llauna’, 1980 També són adaptacions literàries Un amour de Swann 1983, Death…

Resident des del 1957 al Canadà, on es naturalitzà, estudià a les universitats de Hanover Indiana, Exeter Gran Bretanya i Ottawa Collaborà en el diari “Canadian Slavonic Papers” i exercí com a professora a les universitats d’Ottawa, Manitoba i Colúmbia Britànica Publicà dos reculls de poesia Others , 1972 Intsersect , 1974, etc i l’assaig Susanna Moodie Voice & Vision 1976 abans d’escriure la primera novella, Small Ceremonies 1976 Posteriorment aparegueren les narracions The Box Garden 1977, Various Miracles 1985, The Orange Fish 1989, Swann 1989, The Republic of Love 1992 i…

Vida i obra Llicenciat en filosofia i lletres i doctor en farmàcia, estudià grec a la Fundació Bernat Metge sota el mestratge de Carles Riba Participà, amb Josep Carner i Jaume Bofill i Mates, entre d’altres, en la fundació dels Amics de la Poesia 1920 Com a crític literari, publicà articles sobre autors catalans Joan Teixidor, Josep Romeu, Josep Palau i Fabre, etc i estrangers M Proust, RM Rilke, etc a “Revista de Poesia”, La Nova Revista , Revista de Catalunya , La Publicitat i, a la postguerra, “Ariel” Tingué cura d’una antologia poètica de Carles Riba 1938 i prologà els volums Obra…

Serví a la marina a Indoxina i, un cop desmobilitzat 1953, el 1957 debutà a Quand la femme s’en mêle , d’Yves Allegret La seva consagració arribà tres anys més tard amb Rocco e i suoi fratelli 1960, de Luchino Visconti A diferència del personatge que interpretà en aquest film, la seva trajectòria posterior ha estat dominada pels personatges complexos i inquietants, potenciats pel seu gran atractiu personal  Plein soleil 1959, de René Clement  Il Gattopardo 1962, de Luchino Visconti  L’eclisse 1972, de Michelangelo Antonioni  Mélodie en sous-sol 1963, d’Henri Verneuil  Carambolages 1963, de…

Vida Ha viscut des de petit a Vilanova i la Geltrú, on pujà per primer cop dalt d’un escenari a onze anys El 1985 abandonà l’escola i es formà durant sis mesos amb l’actor vilanoví Toni Albà D’aquestes classes sorgí Brams, o la kumedia dels herrors , que es representà fins el 1990 Després de passar per les escoles de teatre El Timbal i El Teatre del Tret, estudià durant dos anys a l’institut del teatre Jacques Lecoq de París A través d’un càsting conegué l’eclèctic director francès Manuel Poirier que el contractà per a un petit paper en La petite amie d’Antonio 1991 A partir de llavors es…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Swann Europea de Cinema Josep Gimeno i Mayol, Barcelona, Sogedasa Julio Fernández, Barcelona ARGUMENT Segons una idea de Carles Benpar GUIÓ Isabel Gardela "L’olfacte" , Judit Colell i Jordi Cadena "La vista", Teresa de Pelegrí i Dominic Harari "El gust", Maria Ripoll, Nico Baixas i Rosa Serra "L’oïda", Núria Olivé-Bellés "El tacte" FOTOGRAFIA Xavi Giménez "L’olfacte", Sergi Gallardo "La vista, El gust", Núria Roldós "L’oïda", James Callanan "El tacte", Fujicololor, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Lu Pulici "L’olfacte, La vista", Federico González…

Un fet casual, el regust d’una magdalena, desperta els records i les sensacions de la infantesa És el punt de partida per a una descripció, lenta i detallada, sempre diferent en els successius intents d’aproximació, de la vida del narrador i d’un món la comprensió del qual solament pot ésser possible quan el temps l’ha vençut El temps, en efecte, destructor d’illusions, d’amors i d’esperances, és el veritable heroi de la novella, però, gràcies a l’evocació dels records, el protagonista aconsegueix de sobreposar-se a la seva acció Obra d’un fort contingut autobiogràfic, esdevé la crònica, rica…