Resultats de la cerca
Es mostren 811 resultats
Club de Bitlles CatalanesAlls Secs Piquen de Mont-ras
Club de Bitlles Catalanes Alls Secs Piquen de Mont-ras
Bitlles
Club de bitlles catalanes de Mont-ras.
Fundat el 2003, la primera presidenta fou Cati Jurado i Marimon Participa en la Lliga de Girona des del 2003, en la Copa Generalitat des del 2005 i en la Lliga nacional des del 2010 La temporada 2006-07, amb la incorporació de nous jugadors procedents del desaparegut equip Spuknics formà un equip més competitiu Guanyà una Copa Generalitat 2009 Alguns dels jugadors més destacats són Jordi Burgas, Maria Cuenca, Joan Perea i Margarita López
Els prats i els pradells secs subhumits mediterranis i submediterranis
Cicle anual d’un prat mediterrani, en el qual s’observa que la plenitud vegetativa és atesa durant l’hivern i la primavera, mentre que l’estiu coneix el periode de repòs o de marcescència J Nuet i Badia, original dels autors El país mediterrani, abassegadorament dominat per les comunitats llenyoses constituïdes per arbres i arbusts, resulta més aviat escàs en formacions herbàcies L’eixutesa estival dificulta seriosament la vida de les herbes, les quals, amb llurs menudes arreletes incapaces d’arribar fins als nivells profunds, més humits, han d’acontentar-se bombant l’aigua que troben als…
cama-sec
© Lord Mayonnaise
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de barret de color de crema, rosadenc quan és humit, i més pàl·lid quan és eixut.
De primer campanulat i després estès, té un bony més fosc al centre amb solcs irregulars al marge, de 2 a 4 cm de diàmetre, làmines gruixudes i espaiades i la cama alta i tenaç La carn fa una olor suau, agradable, i en cru té gust d’avellana Creix típicament als prats, on sol formar grans erols o carreretes Comestible de gran qualitat, s’asseca fàcilment En aquesta forma és emprat com a condiment i és més conegut amb el nom de “moixernó”, que estrictament hauria d’ésser reservat a Tricholoma gambosa
iogurt
© Eulàlia Rius
Alimentació
Aliment obtingut per fermentació làctica de llet completa o descremada, normalment higienitzada, concentrada o no.
Els bacteris fermentadors inoculats Lactobacillus bulgaricus i Streptococcus thermophilus transformen la lactosa en àcid làctic, provocant la coagulació de la caseïna Té una consistència cremosa i espessa, que es fluïdifica en agitar-lo Originari dels Balcans, hom el prepara amb llet d’ovella, cabra o vaca És refrescant, nutritiu i útil en dietètica
camamilla
© Corel / Fototeca.cat
Alimentació
Farmàcia
Infusió feta amb flors de camamilla que hom usa com a antiespasmòdica, sedant, carminativa i estimulant de la digestió.
llegum
© Fototeca.cat
Alimentació
Botànica
Fruit dehiscent i monocarpel·lar que s’obre per la sutura ventral i pel nervi mitjà del carpel, característic de les lleguminoses.
Hom distingeix els llegums secs, que són les llavors de les lleguminoses que, com ara els cigrons, les mongetes, les faves, els pèsols, les soies, els tramussos i les llentilles, es poden conservar d’una estació a l’altra Hom els consumeix en gran quantitat, a causa de llur gran poder nutritiu, el baix preu i la facilitat de conservació Els fruits madurs es deixen assecar a la planta, i, un cop secs, hom en separa les llavors i les fa assecar al sol Els llegums verds s’han de consumir frescs, i generalment hom se'ls menja amb beina i tot, com ara les mongetes tendres, les faves tendres i…
malvesc
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les plumbaginàcies, de 30 a 100 cm d’alt, de fulles rudes, les inferiors peciolades i oblongues i les superiors sèssils, estretes i auriculades, de flors violetes, amb la corol·la infundibuliforme i quinquelobulada, i de fruits secs de dehiscència valvar.
Creix en vores de camps i camins, en abocadors i en altres llocs secs, al sud d’Europa Té un ús oficinal, com a rubefaent i vesicant, i contra la tinya i la ronya
pelló
Clofolla d’alguns fruits secs.
llistó
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les gramínies, de 10 a 50 cm d’alçària, de rizoma reptant, de fulles estretes i divaricades i d’espigues de dues a cinc espícules pròximes.
Es fa en brolles, pinedes clares, timonedes, prats secs i, en general, terrenys secs i calcaris
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina