Resultats de la cerca

Vida Naturalitzat argentí des del 1927, hi ha hagut una forta controvèrsia respecte al seu lloc de naixement Alguns estudiosos sostenen que era d’arrel francesa, fill d’una emigrant soltera Sembla, però, que la tesi més acceptada és la que li atorga un origen uruguaià El futur cantant arribà a Buenos Aires l’any 1891 i allí forjà la seva carrera musical i obtingué els primers èxits com a tanguista De veu elegant i clara, enregistrà més de nou-centes cançons, entre les quals destaquen Volver , Mi Buenos Aires querido o El día que me quieras , que el projectaren a escala mundial A més de…

Bé que habitualment hom ha situat el seu lloc de naixement a França, recerques més recents l’han identificat com a fill natural del coronel Carlos Escayola Medina, resident a l’Uruguai i fill d’un sabadellenc anomenat Joan Escayola Carayemas Carlos Gardel adoptà, segons aquesta versió, el nom de la seva cuidadora Berthe Gardès, francesa emigrada a l’Uruguai D’infant, anà a residir a Buenos Aires i, ja cantant, la interpretació de tangos el féu cèlebre, sobretot a partir de la collaboració en duet amb José Razzano 1915-17 Emprengué nombroses gires per Amèrica i Europa a Barcelona…

Amb el nom artístic de Carmencita Aubert i, posteriorment, de Carmelita Aubert, fou una artista de renom en el món de la revista de varietats de la Barcelona dels anys trenta Participà als espectacles de ‘Follies de 1931’, del ballarí Harry Flemming, al teatre Nou de Barcelona i formà un duo a la guitarra amb el cantant de tangos Mario Visconti i enregistrà com a veu tangos, valsos criolls i altres cançons Protagonitzà algunes pellícules dirigides pel cineasta JM Castellví, com Mercedes 1932, amb el cantautor argentí Héctor Morel, que assolí un gran èxit a Catalunya…

Director de l’Orfeó de Manresa, collaborà amb Raquel Meller i Lola Membrives A partir del 1913 s’installà a Buenos Aires, on compongué tangos molt cèlebres

Destacà com a intèrpret i compositor de tangos Balada para un loco, Libertango , així com en obres de més envergadura, com l’òpera María de Buenos Aires 1967 o l’oratori El pueblo joven 1970

Estudià a l’Escola Municipal de Música de Manlleu i posteriorment al Conservatori del Liceu 1906-07 Fundà una acadèmia de música a Barcelona, La Colosal És autor d’un miler de títols que abracen des de sardanes a cuplets, sarsueles, pasdobles i tangos Entre d’altres, és autor de les sardanes Catalunya plora , dedicada a la mort d’Àngel Guimerà, La sardana republicana , Empordà lliure i La sardana d’en Manelic , i del tango Fumando espero 1923 Fou germà de l’escultor Josep Viladomat

Musicalment incorporava elements de l’havanera, la milonga i el candomblé , i també de la canzonetta italiana i del fandango Primer seguia un ritme de 2/4, però més endavant esdevingué de 4/8, sempre sincopat En el seu origen era la música que s’escoltava als bordells de Buenos Aires Les parelles el ballaven molt juntes i amb moviments que evocaven violència i sexualitat Quan al principi del segle XX el tango sortí dels prostíbuls i es popularitzà entre les diverses capes de la societat, també es convertí en un estil de música cantada, que recordava la sort de la mateixa gent que havien vist…

Fou ballarina de l’Òpera de París des de l’edat de nou anys El 1949 debutà com a actriu en el cinema i durant tres decennis ha treballat en molts films europeus rellevants, com Giorni d’amore 1953 de Gde Santis, Una storia moderna l’ape regina 1963 de M Ferreri, On a volé la Joconde 1965 de M Deville i Que la fête commence 1974 de Tavernier Posteriorment, ha interpretat Sept morts sur ordonnance 1975, The Thief of Bagdad 1978, Le malade imaginaire 1979, Tangos 1985, Laughter in the Dark 1986 i Splendor 1988

De família jueva, canvià de cognom durant la Segona Guerra Mundial, en la qual participà a la resistència Després d’estudiar arts decoratives, esdevingué alumne de Charles Dullin i d’Étienne Decroux Del 1946 al 1949 formà part de la companyia Renaud-Barrault, i tot seguit s’especialitzà en el mim Creà el personatge de Bip, el qual barrejava una sensibilitat romàntica amb situacions tràgiques Produí espectacles de one-man-show i mimodrames Es féu cèlebre amb una sèrie d’espectacles com Le manteau 1951, Pantomimes 1954, Le petit cirque 1958, Paris qui rit, Paris qui pleure 1959, Don Juan 1964,…

Cursà estudis musicals al monestir de Montserrat Més tard, amb bons coneixements musicals, fou fagot de I'orquestra del Teatre del Liceu de Barcelona El 1865 emigrà a Amèrica i s’establí a l’Argentina, a Buenos Aires S'hi incorporà a I'orquestra del Teatro Argentino Posteriorment, rebé, el 1873, el nomenament d’organista de la catedral metropolitana Després es traslladà a Córdoba, on fins el 1883 es dedicà preferentment a la docència, a Córdoba, a més de dirigir cors escolars Retornà a a Buenos Aires, on, fins que va morir, exercí d’organista de l’església matriu Dedicat també a la composició…